CLÀSSICS DEL TRANSPORT DEU ANYS. 2011-2021 (3)

Sentmenat.

Premia de Mar.

Pegaso dentro fabrica Mercedes.

 Zona Franca. Barcelona

Havia passat un any de la ultima trobada. Arrel de aquest fet, varen començar a sorgir gent interessada en camions classics, fins el moment, tothom que tenia un vehicle clàssic, mai se li va ocorreré tenir-ne un de transport.

Jo mateix li treia la pols al MINI AUTHI, sortint mes amb ell mes de lo habitual, esperant que trobes quelcom vehicle industrial. 

Hem vaig fer soci de un club que començava de nou, escindit de un altre. Soci i cofundador junt amb 10 o 12 mes HISTORICS. Molt bona gent, pro tot era del mont militar, Jeep, GMC, Dodge. No hem feia el pes i vaig buscar per altres costats.

GMC de Juli Balague.

 Em va sortir un TRIMAK a Gironella, pro no ens varem entendre amb el propietari. Era molt maco. I restaurat.

Després vaig buscar un Pegaso Comet. El problema que Jo havia deixat perdre el Carnet de primera i tornar-lo a treure, Tornar a passar per tantes histories, classes teòriques, practiques i lo que comporta, era que no. Tenia que ser un vehicle amb carnet de segona.

PEGASO COMET

EL MINI.

A la fi,amb una visita a Francesc Parramon, acompanyada de un bon esmorçar, varem fer cap a la seva empresa. Transports Canigó SL. de Manlleu. El seu Pare, gran amic meu, Ventura Parramon, desgraciadament desaparegut, conservava entre altres vehicles, el camionet NAZAR amb el qual va començar el Ventura la recaderia de Manlleu a Barcelona, despres d'anys  d'anar amb tren i furgonetes.

Li vaig demanar, si mel volia vendre a un preu reonable. Se ho tenia que pensar i consultar amb sa Mare.   El camio, encara que a simple vista, semblava ben conservat, el rovell treballava per dins i es lo que de lo que hem vaig trobar, un cop el vaig despullar.

 La seva restauració, que a simple vista semblava senzilla, va ser molt minuciosa per que tot a nes amb ordre i no tenir problemes amb ITV.  Al fi va costar una fortuna, pro, no me arrepenteixo de haver gastat els diners, a cambi de la felicitat de poder circular per tota Catalunya amb aquest vehicle, seguin totes les trobades.

Al Jubilar-me mai se me hi hauria ocorregut de ficar-me tan endins en aquest mon. Buscant vehicles de transport antics. Vaig voltar per tota Espanya i  Europa, sense deixar cap Pais per allunyat que fos.

 Fer tota Turquia, el Pais dels camions fins fer frontera amb Iran buscant aquells camions que molta gent de Europa desconeix i estan en plena fabricació, per aquells paisos. O a Albània, buscant restes de lo que varen deixar els Russos, com desprès els altres salvadors els chinos, amb material similar. Deu anys, buscant i tirant fotos a ferros vells,  ficant me en llocs, on podies sortir malparat, sols per aconseguir la foto de un camió i sense cap anim de lucre. Resultat. Alguna corredissa, dos mossegades de gossos, una de elles forta amb destrossa de roba i un tiro al aire a Bulgària. Aixo si, tots del mon del transport, tant de viatgers com de mercaderies. En fi arribant on fos possible amb una Westfalia Michelangelo Camper.

Funeraris  a  Bellver  de  Cerdanya. El  que  recollia

amb camió, les escombraries, tambe recollia els morts.

A L'esquirol, as-serradora

Ambulancia a Auto Retro. Barcelona.

Biccuter rubia-furgoneta. Barcelona.

Barcelona, Zona Franca. Pegaso 1.100 Bus.

Nissan Trade a Torello.

Pegaso furgo de Bonnevia, carrer Prim Barcelona.

Iveco al Pallars.

Ebros  B-45 a Alfarras

Siatas a Auto retro.

Volvo amb sombrero a Vilanova i Geltru.

Citroen tres ejes a Vic.

Jeep Comando.

Pegaso firaire a Manresa.

Pegaso Wolksvagen a Barcelona.

CLÀSSICS DEL TRANSPORT 2011-2021 DEU ANYS (2)

Varen passar dos anys i varem anar per la segona trobada de

Classics del Transport, durant aquest temps, es varen anant

trobar coses per el cami. Novetats pocas, esta vist que sempre

 son els mateixos.

A Polinya, sabia que als magatzems de fustes per decoració Jordi Giribets, antic transportista i guarda un Chevrolet dels anys 30s. Es tenia que visitar a veure si rascabem algo. Ens coneixem de tota la vida, pero guardant les distàncies. Un mes nomenat, altre menys. A casa seva havien tingut molts camions i la majoria treballen per dues fàbriques de sabons al Vallès. La Henkel Iberica a Montornes del Valles i la Jabones Camp a Granollers, també tenien com a client la fabrica les motocicletes derbi de Mollet.

Em va ensenyar el camió dins un magatzem de fustes, que es a lo que es dedicava actualment. Si el camió era molt maco, molt ben conservat, pro massa enrenou arreglar papers per anar a lluir-lo un dia. Li vaig voler fer entendre, que no era per un dia que allò era el començament i pensem fer més trobades amb lo recuperat antic del transport. Molt be, tot lo que vulguis. Ja mo pensare. Aquell ja mo pensare volia dir que no. Al marchar em diu.

 Allà fora a la campa meva, travessant la carretera, en tinc un altre. Es un Ford. Adéu. Efectivament sota un cobert a quatre vents hi tenia el Ford, ja estava condemnat a mort, les inclemència del temps no perdona.

Sabia que a Caldes de Montbui els autocars Sagales guardaven peces úniques. Em vaig dirigir cap allà, la unica referencia, les nau velles tancades i l'estació d'autobús que hi havia en front, vaig pujar al primer pis on hi tenien una petita oficina. Ningú sabia res. Un conductor que baixava les escales i havia escoltat la conversa em va adreçar a l'a, campa que Sagales tenia a l’entrada del poble.  Allà a porteria tampoc sabien res. El porter agafa el telèfon i truca a algú. Em diu que a la base de Parets hi han les oficines generals i alli em diran algo.A cremar gasoil que va barato i cap a Parets del Valles, al poligono de la Bacardi. Aparco una mica lluny ,ja que les maniobres continues dels autocars que entren i surten constantment.. Camino fins una de les entrades del garatge taller. Em passejo amunt i avall, ningú em diu res. Al final li pregunto a un xofer que passava per allà, per l'encarregat. Hem senyaler unes vidrieres.

Encarregat de taller esta unes oficines d'aquelles penjades sobre el taller on es divisa tot. Li pregunto, li mig explico, m'adressa a unes oficines del costat del taller i que demani per Manoli.

Manoli no esta. Marcho,  amb el coche en marcha veig una senyora que entra en aquell moment a la oficina. Manoli?. Si. Li explico, em diu que me agraeix molt la invitació i el temps és molt just, que per un altre any ja ho veurem. Lo que veritablement busco no es un bus. Es un Pegaso 140 grua d'assistència. Era dijous, cap a cal Tariel i en foto una paella amb llamàntol.I un altra any sera.

Aquest Pegaso 140,no crec estigui en condicions d’anar enlloc.

Arribat el dia de esdeveniment, sols falta recollir el dia abans els camions que no tenen papers, per lo qual no es poden acostar a Torello. El Toni Arimany, dona dos viatges un a Sant Joan de les Abadesses, on recollir dos Ford i un a Ripoll, per Recollir el Hino de Salvans. Els camions es guarden a la campa de Ramon Camprubí. El mateix dia de la trobada, al matí de cami desde la seva Nau de Vic,el Toni recolleix a Manlleu el Ebro de 

Parramon. Junt amb el Ebro, porta el seu Pegaso LLevaneus.

Ha arribat el moment del esdeveniment. Els dels trens fan la seva feina. Nosaltres la nostra. El Angel,vol estar a missa i repicant, cosa que no es pot fer. Ves a dins amb la gent del tren que es on fas mes falta. 

Van arribar els convidats,se'ls hi dona un tiquet per l'esmorzar altre per el dinar.A continuació s’els indica el lloc d'aparcament per mides.

El Ebro bolquet de Parramon.

Joan Muste conegut de Vallvidrera, arriba amb el seu Ebro 550.

Vaig coneixeré un transportista de serradures, porta-be un camió Volvo, bastant antiquat. Coincidim a les instal·lacions de Fabra i Coats, preparant un esdeveniment per a cavalls. Portava sobre el Volvo una antiga premsa metalica i la volien traslladar sobre un carro de carrega pesada per una trobada de carros i cavalls. Li vaig parlar de camions antics i em comenta que a la Llagosta hi havia un senyor que tenia tres o quatre, Ford TT. Aquest model era la versio llarga del Ford T. Amb el es construïen els petits camions aixi com  autobusos. Impossible portar cap a Sant Vicens de Torello. El fill del propietari em comenta, que ells nomes treuen un cotxe per el Rally de Sitjes un cop al any.

El Ebro B 45, de Josep Bonsoms, un dels classics, que no podia faltar a la trobada, de ell tenim una gran historia com a recader en el blog-"imatgessobrerodes". La ruta Tona-Vic. Vic com a capital de comarca es feien tots els encàrrecs oficials i no de tots els pobles que pertinent al seu ambit 

Cap a casa, la documentació no esta a punt.

De les Franqueses del Valles, va venir aquesta estranya bestia banyut, un Chevrolet americà, rollo Chevy. El seu propietari un transportista de residus animals.

Dins el mont del transport, tambe hi ha el sanitari. Representat per un Simca 1.200.

Carles Amils es va presentar a la segona trobada, amb aquest Pegaso amb cistella basculant de obres.

De Sant Joan de les Abadesas, va arribar un altre artefacte de carrega, sobre el Ford Barbas de Industrias Casals.

El Grup dels Traginers de begudes fent-nos costat.

Fins aqui hem arribat. Anem per la tercera, de moment entre vinguts i no, pro descoberts a Catalunya, anem per 89 vehicles classics que es poden moure.

Fins aquí hem arribat. Continuem buscant.