Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GUIXARO 2013-FERRAN SIVILA-RASOS DE PEGUERA-PI DE LES TRES BRANQUES.GUSTAVO-PEGUERA-SANT CORNELI-RESTAURANT SANTA BARBARA.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GUIXARO 2013-FERRAN SIVILA-RASOS DE PEGUERA-PI DE LES TRES BRANQUES.GUSTAVO-PEGUERA-SANT CORNELI-RESTAURANT SANTA BARBARA.. Mostrar tots els missatges

10 de març 2013

GUIXARO 2013 DIJOURADA. SEGONA PART.




ESTEM PUJANT PER EL TROS ASFALTAT DE L'ANTIGA ESTACIÓ IN VERNAL DELS RASOS DE PEGUERA, INACTIVA AVUI EN DIA.











El Bonic dia que hens feia de sol , ens ha anat emboirant de mica en mica.




Done gust, despres de tants salts per els camins de ferradura, de arribar al asfalt.


Anem a buscar un camí de baixada amb  paral·lel al antics remuntadors en plenes pistes.




El Sant Crist de Peguera amb la seva magnificència.


Mes imatges del comvoy ja a la neu.




Un patina, altre no pot passar, altre obre un cami nou, una miqueta de caos i fred.







Paisatge amb arbres, idilic. Tornem anar sobre rocs.
















M'a caigut la maquina a la neu al baixar del Land- Rover,
algun s'a tascat per lla davant i no avancem. Hi ha mig metre de neu,
 pro el problema esta sota. Hi ha una capa de gel,
 quan el peu arriba lla, la patacada es segura. las fotos son borroses.





La singularitat del Pi.





Continuem avall. El Gustavo a primer terme.




Continuem amb Gustavo, i el seu Land-Rover
furgoneta, ambulància ...








La maquina continua fallant. L'ure de guardar amb arros.


































Hem arribat a Peguera. El petit poble abandonat.
Sota el penya-segat.




El cementiri. Restes de flors, cap lapida.




No tenim temps de atansar nos mes i visitar les cases de sota la muntanya,
anem tard pel dinar i es te que seguir mes o menys un horari ja que
 els treballadors també tenen els seus deures.
El llibre de firmes dins una caixa de Puros de tabac, dins de dos bosses de plàstic
 i amagada amb pedres a un forat de la tanca del cementiri.



Arranquem per la Baixada.





Un tros de sec i la neu torna a arribar.








Aquí comencen els problemes per pujar, aquest turo que fa dressera i el grup dura de partir-se.






Els vehicles parats, ni amunt ni avall.











Ja la baixada sis-saguejant sobre la neu de gran ajuda ja que el glas de sota hens domina.
El Land-Rover, mantenint nos dins de unes llindes. Increïble la neu ajuda.


Despres de la pujada ve la baixada. Precisament a aquest lloc, el Ferran i jo i tornarem.







El Ferran intentant ajudar sobre la gran placa de gel, que la neu tapa.







El nostre Land-Rover. Cinquanta anys hens contemplen.



Al fi hem pogut passar. Directes a Sant Corneli, entre estimb erris. Pro es ha passat.
La resta ha agafat una altre ruta mes planera per arribar al mateix lloc.
Un Range Rover s'a quedat a la pujada nevada i els hi ha barrat el pas.