28 de nov. 2012

ARXIU ARCADI GALBAS MEYA 6




Un altre mostre de les fotografies
recollides per el Senyor Arcadi i 
curosament guardades

AUTOBUSUS HISPANO SUIZA.






























































RUTA DE LA SEDA. 5.VENECIA.



dia 9 de juliol del 2012 Dilluns.
VENECIA.


Ens aixequem ben d'hora a les 7 del mati. El buffet de esmorzars ja esta a punt. Per les vuit hem demanat un taxi.
Per 10 euros hens portara a la estació de Treviso, per agafar el tren a Venècia  Al arribar al centre de la ciutat dels canals, agafarem un tiquet de 18 Euros per persona que ens servira per viatjar tot el dia.
El tiquet el validem per infrarojos a la plataforma flotant que serveix de sala de espera de les embarcacions. Porten la mateixa frecüencia que un metro a una ciutat.
Agafem l'embarcació i la primera parada la fem al pont de Rialto. També nomenat "pont dels sospirs".
Passegem per els angostes carrers que surten de canal a canal, es un paisatge molt bucòlic amb locals on es guarda el subministres dels carrers principals. Magatzems d'aliments i begudes  fusteries i altres locals d'industria manual.
Embarquem altre vegada, ara cap a la plaça de Sant Marco. Hi ha una cua enorme per entra a la catedral. La cua va rapida  Al entrar per la porta hem de pagar un euro per un tros de roba, que hens tapi les cames, per anar amb pantalons curts. 
La basílica es immensa, majestuosa decorada amb vitralls i pintures extraodinaries. Per la visita hem de anar seguin una  lli nia marcada al terra. Donar-li la volta i al carrer. Acabem portant faldilles.
Per pujar al campanar es te que fer una altre cua, i a mes cobrar.
Sortim al carrer. Fa una calor, xafogor horrorosa, no pares de suar.
En ad-entrem per carres de las rodalies a la basílica  on es troben botigues luxoses, o per lo meinx, de preu alt.









































 Passem per petits canals, amb petits pontets en el marc dels petits carrers. A la fi acabem altre cop al Gran Canal.Prenem una de les embarcacions que van a l'illa de Murano. Hi ha qui ens ofereix barquets particulars per anar gratis directe a quelcom magatzem de vidre a Murano. No ens fiem, agafem el servei públic.
Travesem per davant l'illa del cementiri, on  l'embarcació hi te parada. Hens creuem am moltes embarcacions, alguna son cubes de  aigues fecals, on les deuen dur?.
A Murano hi dinem i comprem algun petit record. Hi han moltes fabriques de vidre, artesa.
Al costat tenim l'illa de Burano. Si una es famosa per l'artesania del vidre, aquesta u es per els seus brodats.
Agafem una  Barca que dona la volta a tot Venècia  de lo turístic a lo comercial, passant per el gran port de Viatgers fins les drassanes on  hi fabriquen les embarcacions.
  Les barques van plenes a vessar, al fi, podem seure i el viatjà es fa mes agradable. La xafogor es horrible.
Desembarquem per fer l'ultima caminada i visitar una zona diferent de les del centre, o mes famoses.
Hi ha un Gondoler fora l'aigua fent tractes, no tenen gaire feina,en hi ha molt de re-costats a les barques. Negocien un preu de 80 euros, per 1'30 hores.
Agafem una altra barca fins l'estació donam per finalitzada la visita a aquesta ciutat dels canals.


CAMIONS A VENECIA.



La xatarra també es recull a la ciutat del Aigua.



Cal proveir als grans creuers en pas per la ciutat, la única manera: EL CAMIÓ.



Les mudances a altres ciutats arriben en barca al camió.

El tren cap a  Treviso no te aire condicionat, va ple de gent que ha plegat de treballar, la calor humida es espantosa.


Agafem un taxi al hotel, ens costa 10 euros fins al Hotel.  Despres de una bona ducha anem a  sopar, al mateix lloc del dia anterior. Estem rebentats,  el llit ens espera. A per cert la gasolina a 2 euros el litre.