30 de nov. 2014

PEGASO 3045.





Hace unos días, estuve con Jordi Garcia,
 admirando su colección de camiones militares
 y vehiculos de extinción de incendios.
El Pegaso 3045, de su colección, me llamó 
la atención. La imagen de su cabina me recuerda
antes de la cruz baja de los mas modernos Pegasos,
al primitivo 140. Impresionante.



Descapotado, sin lona en cabina ni en caja.

Jordi, me cuenta que este ejemplar del año 1978
pertenecía a la Unidad de Zapadores de la Brigada
Urgell. Con Base en Sant Climent. Su denominación
especifica era PEGASO 3045/20 DM. (20 por las 
plazas, y DM por el doble mando). Segun Jordi fue 
el primer Pegaso específicamente concebido para 
uso militar, ya que los vehiculos que venia usando
el ejercito hasta el momento eran los restos de los 
americanos desembarcados en Europa.



El morro que tanto impresiona.


detalle del interior de la cabina con el túnel motor.
Cuando estuve observando el camión en su interior,
me llamo la atención una varilla soldada al embrague 
y al freno. Me estraño mucho. Jordi, me saco de dudas.
Este camión acabo ejerciendo de autoescuela para
los reclutas, y la varilla iba al otro lado de la cabina
donde el instructor podia inteactuar los mandos.
Lo extraño era la rudeza de las soldaduras.


otro detalle de la cabina con la pequeña lona en el
marco del cristal de la puerta, simplemente para
sacar la mano y usarla de intermitente.



Con la capota de litera y de la caja, obra de Jordi.
Este camión 4X4 se construyo sobre la base de un 
Pegaso Comet. Equipaba el motor de seis cilindros
del Comet, asimismo su caja de cambios ZF, sincro-
nizada de seis velocidades. ( La saca hombros).




Agradecimiento a Jordi Garcia, por su atención y las imágenes. Un saludo. Jordi.

27 de nov. 2014

BOMBEROS. AMERICANOS.






En los Estadus Unidos los cuerpos de Bomberos estan muy valorados.
Tambien ellos son muy allegados a la gente de a pie.
Tanto en los Estados del Norte como en los del Sur. Cuando llegas
a un cuartel.Siempre con la puertas abiertas, y preguntas por ver
 los camiones  y poder tomar alguna foto, eres recibido con una
sonrisa y una mano alargada invitándote a entrar.

BOSTON.




Estas dos imágenes tienen su anécdota.
Hay dos sillas y    un fogon con brasas,
enfrente. Cuando yo llegue, dos bomberos
estaban terminando de asar un pollo. Toco
la sirena de emergencia. Inmediatamente,
junto con sus compañeros, salieron disparados.
El bombero que asaba el pollo, me lo ofreció,
y me dejo  de dueño y señor del pequeño
cuartel. Alli estaba solo. Yo y el Pollo. Reflex.



Aquí tenemos a los Bomberos de Boston en pleno trabajo.









NUEVA YORK:











TULSA.






Paseando en solitario entre los camiones.
Detalle de las botas, con el pantalon a punto










OKLAHOMA:







STROUT.




























26 de nov. 2014

RECADER BOSOMS.



Abans quan les distancies eren mes llargues, i la gent no disposava de vehicles propis. El Recader (ordinari) era el Rei.
Hi havien recaders de totes distancies. Internacionals,Nacionals, Provincials i Locals.
Tan locals com els que rebien el genero a les agencies de Barcelona del carrer Princesa, o Almogavars de Barcelona, i feien la recaderia de Barcelona Ciutat a Hospitalet, e inclòs a Sant Andreu de Palomar, Santa Coloma i Sant Adria.
Avui el recader que ens ocupa es el Sr. Josep Bosoms i Bertrana. Recader de Tona a Vic, que hereta la feina del seu Pare, el qual la feia en carro gros i un cavall gros.
 El trajecte entre Tona i Vic durava 2 hores de baixada. De pujada un xic mes.
 Quan el Josep comença el Pare li compra un carro petit i un cavall petit perquè l'ajudes i es anes desfogant, abans de ja, motoritzar-se.
  Tona i Vic units per una llarga recta i no mes de cinc kilometres. Pro la gent per els petits encàrrecs no es podia desplaçar i les llineas d'autobús, les cadències eren molt separades.




El Chevrolet el primer camió del recader.


A Tona en aquella època, per lo petit que era el poble, hi havia, als voltants de 1950, Ja quatre recaders, si no hem des conto.   Bosoms, Baranera, Costa i Pujol.
El Senyor Josep havia començat el negoci motoritzat amb un Ford 8, que  amb el temps substituïu per el Ebro B. Camió que li dura fins el dia de la seva jubilació.
Aquest camió el va comprar de segona ma a una empresa de Barcelona. Una majoriste  de patates de nom Matutano, ( Molt abans de ser coneguda per les patates fregides), al carrer de Casp .
El camió venie carrossat, amb una caixa furgó tancada, amb tres portes darrera, dos de llibre dalt i la normal baix, sistema molt usad en aquells temps, tambe en duia una de molt grossa lateral. Al Josep, la carrosseria no li acaba de fer el pes i en un principi ja la descartar,  tot aprofitant la vella del Ford 8, ja que el camió, havia quedat completament obsolet.





A Vic la recollida de la paqueteria es feia al Bar Mexica, en un d'aquells petits quartets amb paret de fusta i rematats en vidre rodonejat i   sense sostre.
Alla la clientela particular i algun comerç recollia, lo demanat a Tona i enviava lo de Vic cap a Tona. El restes eren recollides als diferents majoristes de Vic, la capital del comerç de la Plana. Les Gestories eren un dels principals clients, ja que a Vic es tramitaran moltes feines de l'administració.  Un altre fort eren els recambis de motos. La moto, el transport particular d'aquells temps. Les recollides  es feien als concessionaris, com a Can Rovira, on tenien varies marques, entre elles la Bultaco i  tanmateix dels camions Ebro.
 Tambe recollien a Can Portus, aqui eren els recambis per a les  Montesa.
De tona cap a Vic, es portaben cadires i estris de fusta. La principal industria del Poble. Tambe de vegades portaven gudais per matar, i fer llonganisses. Alguna vegada l'ajudant per anar mes calent, al mati travessant les fredes boires de la plana,es escalfave al mig dels porquets i na be, ben calent,  llàstima que al arribar a Vic, na be ben pixat.

Diverses imatges del Ebro, guardat per el Fill del Sr.Josep.


Trobada a Sant Vices de Torelló.


Trobada a LLevantPark de Parets.


i Adeu fins una altra.

El fill del Josep, sempre que pot co-labora en les trobades
de classics