31 d’ag. 2013

BUSUS MERCEDES. AL MUSEU.






Mercedes O2600, en excursión por la Selva Negra Alemana.1937.


O2600, mixto, pasajeros y correo.Las chicas se fotografiar con el Autobus,año 1938.


Autobuses postales,en ruta a sus destinos.
1937



O 10000, cargando sacas de correspondencia y valores,
la policía controlando. Este vehículo polivalente,tanto servia para lineas regulares,turismo e oficina de correos.


El mismo autobús, con el correo aleman.

Maquetes Museo Mercedes.












30 d’ag. 2013

LOCOMOVIL Ó TREN RENARD.






Imatges de un tren Renard ó Locomovil, en espera de restauració, trobat a Pont de Cabrianes.( Bages).












Album postals i fotos antigues de Catalunya.



Purrey










29 d’ag. 2013

L'EMPRESA POUS A MANLLEU.




L'empresa Pous, ja desapareguda, explotaba las lineas de viatgers, entre Torelló, Manlleu,Vic i viceversa. Aquesta primera linea, la cadència d'horaris era molt frequent  degut al gran comerç que es movia entre les tres poblacions, molt dinàmiques a L'època. Eren quinze kilòmetres de ruta, pro molt rentables.
Una altra línia, amb menys cadència de horaris degut a la difícil orografia del terreny per la qual discorria, era la de Manlleu,Can Toni-Gros,  Rupit, La Devesa, parada i fonda, inclòs canvi de Autobús,  aixi el conductor de Olot, tornava a casa seva i el de Manlleu al igual, degut de lo farragós del viatge.
 Un altre problema d'aquesta ruta eren els hiverns nevats, gran inconvenient, pro en aquells temps, la carretera no es tallava, quelcom obria cami.
  La Devesa era un dels antics Hostal de carretera des de l'època medieval amb casa de menjars i fonda. Cami de diligencies de Osona i la Garrotxa. Terra de Bandolers.
En aquesta parada la gent es distribuïa , per les masies de la zona, com el Coll i l'aldea de Pruit.
Direcció Olot, passat el Coll de Conreu,encreuament del Santuari del Far,  ja a la provincià de Girona i trepitjant els termes dels municipis d' Amer i Sant Feliu de Pallerols, el Autobús feia una petita aturada al començament de la costa, passat el Coll era el desvio del Santuari de Nostra Senyora de la Salut.
 Santuari tant venerat per els feligresos de la Part de la Vall Hostoles i En Bas, com tota la plana de Vic,comarques separades per la carena de La Salut. La Costa com diuen els de la part de Girona, sempre verda i tupida d'arbres centenaris.


Aquest Autobús feia la línia de Manlleu a Olot. Desconec la marca, davant sobre el radiador hem trobo dos lletres  intercalades  RS.
El dibuix de les rodes impecable,en aquells temps. La ruta que feia es necessita anar molt ben calçat.


Hispano Suiza, amb el numero 7 de Pous.
 Carrossat per Obradors de Manresa, aquest autobús degut a la falta de materials, algunes parts foren construïdes amb xapa de bidons buits oberts per el mitj i aplanats.
Aquesta fotografia esta presa a la carretera de Manlleu, dins el poble, davant les portes del garatge de l'empresa.



Una de les moltes excursions dels Diumenges quan la línia regular afluixava les cadències. Els autobusos es llogaven per anar entre moltes coses a aplecs de sardanes (les grans festes) a poblacions veines.
Personalment sentir la musica de una Sardana, es sentir dia de festa, tan arraigats estaven en aquells temps els aplecs a grans i petits, incomprensible avui en dia.
Detall darrera el autobús les dues rodes de recambi,
els reventons i punxades molt abundants en aquells temps eren el pa de cada dia.



Tres autobusos de Pous al aparcament del Santuari de La Salut.
Les Excursions al Santuari eren molt freqüents i l'empresa Pous era la especialista en pujar gent sobretot els Diumenges.
 Excursions de centres Civic, grups de devots, col-legis,excursionistes varis, amants de la natura, ja que els derredors del Santuari son meravellosos .
Els Hermanos de La Salle, eren clients habituals de l'empresa, al viatge a La Salut, degut a la quantitat d'alumnes tenien que pujar-los  repartits en varis dies,
 ja que no hi havia prous autobusos ,ni lloc ni espai per el Col-legi sencer.


Imatge de la post -guerra, el autobús sense vidres, la carrosseria metrallada plena de forats, la gent pro... contenta.
Que ensenya tan orgullos el nen des de terra.?
Quina expressió mes forta de la noia de primera fila en els temps de precarietat total que es vivien. No crec veure una cara de alegria tan forta com aquesta en el 2013.





Quadre de una de les grans excursions fetes per la comarca , per un dels Autobusos de L'empresa Pous.


Un de els darrers autobusos que recordo de L'empresa Pous.



 Un dels records d'aquest Autobús es que va tenir que anar duran un  temps amb una pancarta, a la part del vidre traser on es conmemorava el 25 aniversario del Alzamiento Nacional. Al aparcar a Torelló al final carrer de Sant Antoni, encarat al carrer del 4 de Febrero, (avui carrer del pont), quan sorties de casa per anar al col-legi, lo primer que trobaves al carrer era la famosa pancarta del autobús.







EL EGIPCI DE ENHER. DETALLS.




Detalls del Pegaso 4x4, utilitzat per els bombers, treballs de electrificació a la Muntanya i sobre tot a l'exportació, principalment a Egipte, lo que li be donat el nom al camió.

PEGASO EGIPSI.









Els eixos amb el carter del motor de 170 CV.



Far de posició de guerra.


Quadre de instruments, lo mes semblant a un petit avió.


Les dues anellets de plàstic, encobriment del cable que estiren i afluixa les cortines del radiador, quan fa calor, abaixar-les, que corri el aire, refresqui el motor i a tu. I quan fa fret, tancarles.
També servien al tancarlas en fer calefacció a la cabina amb l'escalfor del motor.
Els que hem passat molts anys a la carretera, aquestes cortines, eren una salvació, tan per el motor com per el xofer, ja que els primers pegasos, inclòs els primes Comet, la cabina era planxa interior i exterior sense calefacció.
Es tenia que mirar de dormir al cim  dels ports de muntanya, en que el camió, jugant amb les cortines, arribes dalt amb la cabina ben calenta, per embolicar en mantes i passar quatre o cinc hores, màxim que es podia dormir.
En un principi, les cortines no tenien cables, havies de baixar i enrotllarles amb una cinta a una petita tanca. Lo que comportava que en el temps de baixar i tornar a pujar a la cabina, el fred ja era dins.


El motor que muntava el EUROPA.



Le explicació, tota en Angles, per la exportació ínclos en la porta lateral venia en Àrab.





Porta de ferro cru, capota de lona.


Tanca de carrosseria, per obrir i tancar el vidre-parabrisa.


Tanca com l'anterior, per obrir i tenca el sostre.


Icona de Pegaso al volant.




Altre imatge, de les famoses cortines.



Emissora de dos metre.


Detall de les portes.



Diposit del liquid hidràulic de la direcció.



El canvi de sis marches.