28 de gen. 2018

ALM CONSTRUCTEUR.




ALM.
Ateliers Legeu Meaux.
Saint Nazaire.

Estos talleres construian a Saint Nazaire, en la región de Nantes,(Francia) vehiculos militares, de dos y tres ejes, desconocidos por mi, hasta el dia que me los encontré amontonados.
He buscado alguna ayuda para intentar averiguar sus inicios, pero todo me remite a A.C.M.A.T, una empresa actual, denominada Talleres de Construcción del Atlantico, capitaneada por Renault defense, dentro la órbita de Volvo Trucks y su filial Mack en los Estados Unidos. Tambien salen con la marca de Panhard defense.
La  empresa construye actualmente vehiculos de estructura Jeep-Hummer, super blindados, 4X4, resistentes a algunas minas y granadas de mano. Su uso  es muy  habitual  en países   africanos y desiertos.





















La Actualidad.


27 de gen. 2018

FORD 85 DE JOAN VALLCORBA.




Imatges del camió acabat de restaurar de
Juan Vallcorba i Pomier. Ford Carabiner.



Aquest vehicle, tal i com esta ara, equipa un motor Ford de 4 cilindres. 3000 cc, 4 marxes, de benzina.   Dins la gama del fabricats després,¡ per problemes tècnics de la guerra civil,  a la Avinguda Icaria de Barcelona, aquest potser el mes petit de cabalatge, en una época, on cada any el mateix camió, amb alguna lleugera modificació, cambia el numero de identificació.
 Va estat comprat per Joan Vallcorba Matas, tambe conegut per el sobrenom del Joanet de Cal Dominguet, recader a Barcelona i transportista per el voltants de Sant Feliu de Codines. Als anys 50s li varen acoblar un motor Gmc de betzina, pro transformat a Diesel. Durant la guerra civil, el camió va ser confiscat i mai mes va retornar a casa. Un chasis abandonat a Caldes de Montbui passat els anys potser va ser una part que es va trobar de ell

Fotografia pressa despres de la guerra,  amb el
equip     de gasogen, al  costat  el  fill del  Joanet.
El Jaume Vallcorba Roca. Pare del actual propietari


El Jaume fotografiat amb llur muller, dins la cabina
del Ford. El subsistent de la família.



Sense baranes, per anar a per buscais al bosc.


Acabada la guerra, el Jaume Vallcorba va 
comprar, un Thames Trader ingles, per continuar
la feina que la guerra va interrupte.


El Joan Vallcorba i Pomier, en un principi, li volia acoblar com a combustible, el gasogen com havia porta durant una temporada. Els invents els feia sobre un carreto,al pati de la nau on hi tenia el camió guardat.

Diferents aspectes en tres fotografies del carro
de proves,  explicat  per el  seu  dissenyador.


Molta matemàtica, física i química abans,
 de treure un model de gasogen per el Ford.


En definitiva un estrany andròmina, que es tenia
que configurar al camió. Sobre els parafangs de-
vanters i el resta al costat esquerra de la cabina.


El invent, traslladat al camió. Molta soldadura,
paciència i enginy del dissenyador del artefacte.


Vista lateral del Ford, a l'esquerra la camara
 de combustible de la llenya.





El enginyer-físic-matemàtic, explicant el seu invent.


Darrere un Ebro serie B. En la cadena de muntatge.




La seva historia de recuperació es de lo mes rocambolesc, que es pugui imaginar.  Aquest camió ro-manava en un vell cobert de Can Torres a Santpedor, des de que es va deixar de utilitzar, com a vehicle de transport. Ara deu fer   uns cinquanta anys. El seu amo, o un bei, amb, decidí un dia de fer d'ell un remolc per al tractor.Talla el chasis, a la altura de la cabina, deixant-la abandonada amb tots els seus components, a la resta i solda una barra, fen un remolc amb caixa i tot.  La part de la cabina, romana en el cobert, on de mica en mica varen anar desapareixent peces. Un amic dels tractors en una conversa amb el Joan. Li fa saber , del "tros" de camió, que tenia guardat.El cap del Joan, va començar a rumiar, com fer-l reviure.A canvi de favors entre col·leccionistes de "xatarras", el Joan es va fer amb les restes del camió. 
Amb un camió ploma el carrega i el porta cap al seu taller.  D'alla comença el Joan un pelegrinatge per diferents desballestaments de Catalunya i les Espanyes, fins trobar un chasis de camió Ford, cosa que amb el temps va aconseguir, i vora del seu domicili. Concretament a Caldes de Montbui. Inclòs pot ser el mateix que varen requisar al seu avi per la guerra civil.  Junta les dues parts. Li fa una caixa nova, un nova instal·lació elèctrica, plantilla i  vidres ja que no en portava,mes alguns elements interiors.Vet qui tenim el nou camió.

 







En colors i la mateixa cadena de muntatge
darrera el Ebro B, camió que va substituir al Ford.



Sobre i al centre del volant, hi tenim
els llum, llargues i curtes, tanmateix
"el Pitu".


Sobre al tablier, la maneta de obrir
i tancar el parabris.




Ben carregat de sacs de cafè.


Cap a descarrega.


Ebro serie B i Ford, jugant pel bosc.





Amb el Ford del Sr.Riera.





22 de gen. 2018

CLASSICS DEL TRANSPORT.




Trobada matinal, a Cal Rajoler, un restaurant, equidistant
dels punts on provenim,el sis participants, mes acompanyants.




El Nazar del Xavier a la esquerra.El Pegaso 170
Beulas del amic Joan Vallcorba, fen-li ombra.
Un Venia de Sant Andreu de Barcelona. L'altra
de Sant Feliu de Codines.


Panoràmica dels assistents a la matinal.
Nazar, Beulas, Ebro, Setra, Lancia Aprilia, Ebro.


El Ramon Manovelles, amb el seu Ebro. Sortida
des de Mollet del Valles. Acompanyat de uns amics.


El Jordi Riera, amb el flamant, Lancia Aprilia, 
que ens acompanya des de Sant Andreu de la Barca.


En Tony Arimany, arribat amb el seu Setra Seida,
des la capital de Osona. Vic. El Sr. Parramon,
fent consultes al propietari del Ebro Xatet.


Imatge de sobra, el Ebro primera serie del
senyor Iglesias. Vingut de Moia.


I com sempre la tertúlia, amb els vehicles,
sempre lo mateix, que si son verdes o son madures...



Ben entaulats, els que varem arribar. I a per una altre
i aviat. El que tira la foto mai hi surt. Llàstima.