27 d’oct. 2017

TRANSPORTS ESPECIALS SOLÉ. 2.




Imatges per el record.

El Mack, el Autocar i el Faun
de Transports Especials Solé, al Poble Nou de Barcelona.

Solé era un del grans, en el boom industrial de Barcelona.
Els transports especials, transportant, calderes, maquines
 de tren, generadors de centrals tèrmiques i elèctriques
eren un anar i venir per la geografia Espanyola. Tems de
innovació.



Tot bon conductor ten la foto amb el seu camió.


Retratats davant el Dodge. 


El 600, coche pilot, de una grua i el Mack.
L'altura de la peçe mes de cinc metres.


El Mack, amb L'Autocar carregat sobre, despres
de un viatja llarg amb els dos camións.


Amb el 600 de coche pilot, un Barreiros darrera amb 
el toldo sense arquillada, carn de estripada.


Bon humor, devant el Pegaso 200.
Darrere una furgoneta Tempo- Onieva.



Impressionant el poder del Mack, transportant per
Ainva.

Sortint amb una gran carrega, a un llarg trajecte.
Varies fotografies del viatja






El Autocar, amb un llarg tub.


Arribat el nou company del Autocar i el Mack.
L'impressionant   FAUN de doble cabina.
Aqui el tenim envoltat de dues grues movils de
la mateixa empresa


El Dodge, amb el motor Barreiros, despres de
 substituir-lo del sis cilindres de benzina.
Aquest vehicle ha estat recuperat, per un amic,
que el esta restaurant, exteriorment i substituint
altre vegada, el Barreiros, per el original de benzina.



El Faun, amb el diposit.


Arribat el temps del color. Aqui tenim el Mack, 
carregat amb una caldera, dins la factoria de 
cacau. Nederland a Viladecans.


Festivitat de Sant Cristofol, el Dodge i el seu
remolquet. Una de les eines mes valuoses de la
empresa en treballs, dins factories i per la ciutat
de Barcelona.


El Mack, amb els nous colors de l'empresa, el
blanc i el vermell, substituint al blau elèctric.


Es tenen que carregar pedres. Es carreguen pedres
per un trenca-ones.



El Mack amb els colors primitius de Transports
Especials Solé.                  Amb una altre caldera.
Ajudat, per grues de la mateixa empresa.


El Faun Goliath en els nous colors de la empresa. 
Blanc i vermell. Aquest model era un dels mes
potents de Faun. El seu motor oferia 850 CV
en una configuració de 16 cilindres en V. 




Un poco de historia sobre este camión.
Fue una empresa de Nürnberg (Alemania),
la madre de estas bestias. Esta empresa
 nacida en 1918, se dedicaba a la construcción
de vehiculos comprendidos, entre las 2 y 6 TN
para servicios municipales, basuras, volquetes,
barredoras etc.
Después de la segunda guerra mundial.
Faun acomete, la fabricación de grandes
camiones y grúas. Llegando a motores de hasta
los 16 cilindros en V. Y 850 caballos auténticos.
Tambien fabrica algunos camiones, sin mucho
éxito para el transporte diario.
Esta es la pequeña historia de una Faun
 ya desaparecida.




24 d’oct. 2017

PEGASO BUS 170 DE JOAN.






Reestrenat just fa tres mesos, aquest vehicle, va romandre, aparcat
dins un tancat, durant molts anys, a sol i serena. El seu propietari el
Sr. Roig de Castelbisbal, no sabia que fer amb el. Ja en habia restaurat
un i dos era multitud. Per altra banda, tampoc es en volia desfer, ja que
el unic cami a seguir era el seu desballestament.

Un dia en una de les nostres trobadas, varem coincidir amb el Sr. Roig.
Ens parla del Pegaso, i que si, teniem ganas de restaural, ens el regalaba.

Tots varem dir que si unànimement. Sera  el autobús de les sortides.
L'hora de la veritat, sols un dels companys, el que li va buscar lloc on
guardar ha estat el unic que li ha ficat ma.

El Joan Vallcorba va fer una crida a tots, pero, tothom hi va posar excuses
cosa que el Joan, va continuar sol, amb la recuperació. Home tenaç, va
aconseguir treu-rel del mateix forat, que el propi autobus habia creat
 amb la falta d'aire, fent verdaderes virgeries, fins i tot traguen terra de sota
per poguer trobar la fuita d'aire, i aconseguir aixecar el vehicle de terra.
( Suspensió pneumatique).

Amb un parell de bateries, el Pegaso, arrancá a la primera.
 Despres de costose maniobres, marcha enrrere, per treulen del forat on
estava ficat, es conegui treure en un pla, on Toni Arimany amb la seva
gondola, el trallada fins el seu nou desti i cotxera a Sentmenat.









El   Bus al forat. Paret  i  camp de  cols  per  devant.
Paret a l'esquerra, i la corresponent trasteria a la dreta.
Alla hi portar  anys a l'espera del Sr. Roig  de  trovar
alguna persona que el recuperes. Lo mes facil, heure estat
achatarral i guanyar un lloc. Pro hi ha hagut sort.


Acabat de recuperar, despres de soldar un tub, on
es escapava el aire, per poder-lo aixecar del terre.
Lo dificil, per poder reparar el tub, es va tenir que
escava el terre. per arribar-hi.


Joan Vallcorba, el flamant nou propietari
del Beulas, junt amb Tony Arimany, el artifex
del transport en góndola, fins Sentmenat.


Rampa amunt, amb problemes de la culera, que 
toca el terre. Deixar caure un poc enrere per
posar-li  un parell  de taulons a  les "gemeles."


En marcha amb el Scania del Tony.



El Joan , ja respira tranquil. El Beules, 
amb papers, restauració e ITV, en temps record,
 ja circula per les carreteres.











Remullat amb un bon esmorçar al restaurant de 
Parets del Valles. CAL REJOLER.





19 d’oct. 2017

ALCAÑIZ 3ª CAMIONES CLASICOS Y AMERICANOS.




Por Tercer año consecutivo
 encuentro en Alcañiz de camiones,
clásicos y americanos.

Organizado por Santi de Restaurante
  Las Horcas y proobedores, Ayuntamiento
de Acañiz.













EBRO DEL BAR PEGASO.



Vigilante, con los ojos abiertos el EBRO B 35, recoge todas
las imágenes que se van sucediendo en el Bar del Carlos justo,
enfrente de su morro.
Impertérrito, controla, todos los movimientos, que se producen
en el aparcamiento, como a la puerta de la vieja harinera.
Allí esta !!. Aguantando el sol, si lo hace, el frio en invierno
y si se escapa alguna lluvia, en aquel Rincon de Ademuz.


El Thames ingles fabricado en Barcelona.
Los acabados en chapa y otros materiales
del conjunto del vehículo no tenían nada 
que ver con el camión ingles. Pero ...
funcionaba.


Un camión rudo, indestructible, construido para
manazas, para carreteras intransitables, de socabones,
empedradas, desniveladas, abruptas, secas y con 
mas arena que asfalto. Para esto se construyo este 
camión, en los años cincuentas, en una España arrasada,
y por construir en el ámbito de las comunicaciones,
terrestres. Cuando andaban mas carros con rueda de
acero que camiones.



Carlos, lo va restaurando en sus ratos libres, cuando
el taxi le deja libre. Su experiencia en mecanica
hace que no tenga que depender de nadie. 


La carrocería queda por restaurar, con el tiempo
se ira haciendo todo. Este camión ademas es volquete
y se dedicaba a los cereales. Por lo que su PMA
excedía, por norma de todos los cánones establecidos.


La cabina, con el volante, prácticamente en vertical
para que te pudieras agarrar bien, para hacer una 
gran fuerza, con los brazos y los hombros. Este
camión se llegaba a cargar hasta con 6.000 kilos.
La fuerza que tenias que ejercer, con los brazos
era inmensa, lo que comportaba al hacer maniobras
ir moviendo despacio el camión adelante y atrás
en un palmo de terreno, para ayudarte a maniobrar.


Lo ultimo, le ha pintado las llantas, en blanco
y rojo, un detalle muy acertado, con la cabina
roja. Al venir de familia inglesa, los tornillos
roscan a derecha al revés de nuestro sistema.



Servofreno, una ayuda útil, para un camión que nunca
freno. El camión funcionaba a 12 voltios, lo que com-
portaba que en zonas frías, se tuviera que arrancar
con un automático de seis voltios, que daba 18 en el
momento de arrancar. El éter era muy habitual. Por
experiencia  propia,  años atrás, cuando parece que
nos hacia mas frío. Dentro el garaje, los domingos
por la tarde, enchufaba una pequeña estufa eléctrica
bajo el cárter de estos camiones, para que el lunes a
primera hora el camión arrancara bien.


La carrocería, la fabricaba, Motor Ibérica, por
consiguiente, el comprador, en un principio no 
tenia, a la compra del camión hacer ningún
 desembolso mas. Luego ya uno le acoplaba, las alzas
arquillos y lona hasta completar una caja paquetera.