31 de gen. 2013

MICROCOTXES XVI GOGGOMOVIL.





Del pais basc hens arriba el petit Goggomovil.




El Goggomovil ere un producte de la fabrica Alemanya de cotxes Glas,
per cert amb models molt competitius fins que l'absorbia BMW. Els ultims
"roasters" eren molt apreciats, amb linees molt esportives.

Aqui Al Pais Basc, concretament a la ciutat de Eibar. Munguía Instrustrial
els fabrica sota llicencia. Començan per el basic T-250, fins el luxos 400 S.

La sortida del Seat 600, va fer caure les venta's del Goggomovil,
 Munguía, es fa afanyar a buscar alguna  marca que volguera fabricar
 a les seves instalacións, la ma negra del INI ho va impedir,
 deixant que en ves de cotxes es fabriques la Scooter italiana. Lambretta.







29 de gen. 2013

STEYR ESTELLADORA.





Imatges de la estelladora automàtica.






la pinça atrapa els troncs a la pila.


Dins la caseta manualment es fa anar la pinça
 un cop encarrilada la fusta dintre la canal, de subministre de carrega
 un ordinador, la gira , la para, li dona la
 volta dins la estelladora perque surti l'estella a la mida adequada 
sense residu.








El camió al costat esperant l'estella.



El tres pasos.






El sol no deixa tenir una bona imatge.




Imatge de la telera.



De la pila, al L'estelladora i el final al camió.




La telera de L' estelladora al camió de carrega.




El resultat fina, combustible per a estufes.










27 de gen. 2013

MICROCOTXES XV. DKW 800.





Un altre vehicle dels temps del patiment era la DKW 800 de dos temps, fabricada per Imosa a Vitoria. Feia la "perla" continuament.








Segona generació.






...a Torelló.


...a Calella. Segona generació.


26 de gen. 2013

RUTA DE LA SEDA. 8 SATU-MARE - CLUJ NAPOCA.





13.7 12  Divendres, dia 8 Satu-Mare_Cluj Napoca. 366 Kilòmetres.
Muntanyes, un cementiri,una rentadora, monestirs.

Sortim com sempre dora pel mati, aquesta vegada direcció SIGHETU MARMATIC. Fem un centenar de kilometres de forats i carretera desastrosa, el terreny ja no es pla, pugem i baixem pujols que cada cop es fan mes grans,  no gaire lluny les muntanyes es deixen veure escarpades i poderoses. 
Travessem molts passos a nivell  perillosos per la posició i per el cotxe, ja que estan molt alts del terra. Al costat de un de ells hi han uns nens que al afluixar la marcha del cotxe aprofiten per demanar caritat.
Passem varis poblets arrenglerats a la carretera, tots son iguals, la carretera, el rec, gespa i el portal de la casa. Estem pujant el país fins dalt de tot. Arribarem a Ucraina. Les dones grans van vestides amb atuends del país, com si fossin vestits regionals.



De festa per la carretera.




Petita factoria de peixos.






Autobusos rurals.















Portant la vaca al prat.




Entrada amb un arc i la creu de terme, del municipi de Sápânta.


Tinc 64 anys es la primera vegada que veig una filadora
fora de una exposició.



Ocupant amb els apers tota la carretera.


El prototip de poble de Romania, arrenglerat a la carretera,
El rec de desguas, la gespa amb un banc o re, la vorera, el tancat
darrera, la casa, amb els fruiters, un  pou  i el hort. Amb un petit
galliner, per subsistir no falta res.


Inclòs el aigua de la teulada va al carrer.



Ens creuem amb un cotxe que en arrossega un altre amb una grossa corda.
Arribem a Sighetu Marmatie poble petit situat al comptat de MARAMURES estem rodejats d'impressionants muntanyes de les estribacions dels Carpats  Esta tot ple de boscs amb arbres immensos. Tot es verd, es un paisatge impressionant.



Els camions de la fusta.


Arribem a Sápânta on visitarem el cementiri alegre. Estem en una regio illada  res que veure amb el sur del país.  A un kilòmetre  la frontera de Ucraina, el movíl ens balla cambian de país a cada moment. Aquesta regió es el principi de la ruta dels monestirs,
que arriben fins Moldavia, altre país veí, que també va pertanya a la antiga URSS, amb sortida al mar negra en Odessa.








Soldat.


Guàrdia Municipal.


Tractorista.










Boticari.




Carnisser.



















Pastor.












militars.


Accidents de cotxe i tractor.?





...en preparació. Dins el cementiri, en un barracot de 
fusta hi ha un jove artesà que es dedica a restaurar
i construir noves creus capelleta. La fusta es de tronc
de roure de les muntanyes que rodegen el poble,
la tinta blava una barreja colorant local.



mecànic.












Camioner.


Aquest cementiri el vas construir un escultor local,
el Senyor Ioan Stan Patras(1909-1977), que de mica 
en mica va nan transformant el tètric cementiri antic
 en un de colori'ns i alegre, afegint poemes a totes les tombes,
 explicant els millors moments de la vida dels difunts
, les seves qualitats i també defectes,a mes de la manera que
 va morir.Tot gravat a la fusta de roure
 El escultor es va construir la pròpia casa al costat
cementiri per estar mes a prop d'ell.





Al fer-se famós el cementiri,  enfront la porta principal
 hi han muntats uns tender-ets de venta de souvenirs,
fets a ma tan en roba com fusta, com petites tombes,
 guants i bosses amb brodats. Comprem una muchileta per la Cris
bordada de molts variats colors. Li costa 20 rons igual a 5 Euros.




El poblet es tot de cases de  fusta, la gent es austera, tot son pagesos i viuen del cam
no hi ha cap industria per els voltants. Sols la fusta, el blat de moro i res mes. El pas-toreig, com alguna vaca.

Aqui a Sápânta descobrim les rentadores automàtiques mes antigues del mon, son sorprenents.
Desvien una part del riu cap a una canal que 
baixa amb força de la muntanya, al final de la canal a un metro per sota el nivell d'ella hi ha construït amb fustes i fil ferros com una grossa cistella on el aigua es escapa per sota i els costats, provocant un gran remoli en el interior. Dins es tiren principalment les catifes  molt usades a la regió, durant els freds hiverns  El remoli els hi treu Toda la porqueria, amb un pal de us public, es recull-eix  s'estent fora i amb raspalls de d'espart dur i sabó amb pols es refrega ben bé. Es torna a tirar al remoli per esclarir i altre vegada es recull amb el pal duen do
a seca prop del riu. Al sol de Juliol.



.


Arriba el carro el Pare, la Mare i la filla.
Descarreguen les catifes i les mantes del hibern.









Sota altre vegada el rierol.


La catifa al terra escampant el sabó.




La mare i la filla treballant.





Nosaltres també ho provem.


La roba, volta i volta dintre la rentadora
si fos mecànica diria a moltes revolucions.






La gran força de l'aigua.



Rentades i secades, cap a casa.

Estem a la Vall  de iza, aquesta vall va des-de Sighetu Maimatiei fins la frontera de Moldavia, es conegut per la gran quantitat d'esglésies de fustes que el poblen.







































Entrada de un dels Monestirs.





No es para per arreu de construir, nous monestirs i catedrals.


Els monestirs de fusta. Antiquisims.
























Monestir ¿ familiar?.













Un altre monestir en construcciò.


Empinades escales per pujar dalt. Tot es construir interiorment amb fustes dels boscos.






Entrada al Monestir.






































Creus treballades per arreu.


El Refectori d'estiu, molt fresc, amb el aire corrent.





El Monestir de Barsana, situat a la colina de JBAR es una església de fusta entronitzada a la presentació de la Verge al 1720.
Es fosca per dintre, no te cap finestra,fora un gran complex enjardinat amb petits llacs plens de nenúfars i altres flors acuatiques, rodejats per els edificis on viuen els monjos






Continuem per la carretera, els pobles arrenglerats en ella,  no deixen de sorprendre,a mide que cambiem de regió o de vall, les cases son diferents, sense deixar de estar en les mateixes posicions
Aquesta zona les cases tenen un gran portal, pro la porta es normal , no arriba dalt. Totes son de fusta i al jardí, a mes de flors i el pou per el aigua, el paller, els arbres, son fruiters de tota mena, es la despensa dels propietaris. Fora el rec on desemboca tot lo que surt de la casa, just un pas per entrar el cotxe. Un detall d'aquest arbres es que si passes davant de un en el qual les branques tenen penjats cacharros de cuina, vol dir que hi ha una noi casadera.
La carretera no la pots contar per kilometros, es ha de contar per hores  ja que estan molt malmeses, els cotxes mal aparcats , teninlos que anar sortejan, no hi ha cap raia mediana pintada, i molts trossos sense cap senyal de trafic. Sort que tampoc i ha trafic. Estem arribant a Cluj-Napoca, hem de travessar un barri que verdaderament fa molta por. Esta ple de barraques, nens jugant als bassals del carrer, al passar el cotxe no es aparten te has de desviar tu,hi ha cotxes cremats junt als carros i cavalls, anem travessant molt poc a poc, la gent ens mira molt, no estan acostumat a tenir turista  no crec que fora de la gent del barri, hi passi algú mes per alla. Hi han molts gossos. No ens atrevim ni a tirar una foto, pro valdria la pena. A la fi arribem al centre de la ciutat ja que hens hem equivocat, donant una gran volta. Trobem un hotelet per dormir sobre un Night-Club, l'agafem no volem donar voltes per aquell poble, es fa fosc i comença a ploure. L'Hotel es el ONIX, esta be, baixem a sopar al restaurant. Demanem Bistec o carn de vedella. Tampoc ni ha.