22 d’ag. 2018

EL SAURER DE POSTBUS.




El PostBus, es el clásico autobús amarillo, que recorría todas las rutas de Suiza, con pasajeros, además como tal indica el nombre. El correo postal.

Aquí lo encontramos en un modelo de 1953 de reducidas dimensiones, para poder enfilar las fuertes y estrechas paellas de alguno de los principales puertos. El Col du Grimsel, en los Alpes, es uno de ellos.

Tambien llamado Grimselpass, en alemán, este puerto comunica los valles del Harlital en el cantón de Berna, con el valle de Goms en Valais.

Este puerto, construido antes de la llegada del ferrocarril, era el paso con caballerizas de los productos mediterráneos, con los norteños y viceversa. Tambien es la particion de las aguas del mar del Norte y el Mediterráneo.



https://youtu.be/hzKQf9aSggI

El volante a la derecha, servía, para 
apurar las curva, rozando con
 el morro  el vacío.



Detalles del pequeño Saurer.




Restaurado inmejorablemente, para pasear a los
amigos.



El Tablier, el gran aro del claxon. Al fondo el 
segundo tacógrafo. El de la empresa, de origen. 
En el centro
el obligado, por la comunidad europea. Lo que
demuestra que se jubiló, con bastantes años.








Los bajos, cuidados, como los altos.


El pequeño remolque, para el correo postal
en sus tiempos. Ahora para la cerveza.







21 d’ag. 2018

ELS NOIS DE LA FUSTA.



Puigcerdà es la entrada natural del gran pirineu Francés, a Catalunya. El Pirineu de frondosos boscos, tan a la banda de AX, com perla banda de Font-Romeu.

En el petit polígon de la entrada des de la frontera, hi trobem varis bars i restaurants, repartit en els tres carrers lineals que el conformen. En aquest restaurants, arriben els nois de la fusta, a fer el àpat fort.
Com abans el entrecot al  "Escudero" a  la Jonquera. Farts del plat du Jour a 15 euros,i vuit de tiberi.


Scania i Volvo, de 500 a 700 HP, lo que domina al bosc.




El Renault de 6 eixos, tambe si atreveix.



Batista de Solsona, carregat a tope.











El noi de Puigcerdà. Desprès el trobo a Vic.
Amb la feina fete.

































18 d’ag. 2018

AGENCIA DIEGO A PUIGCERDA.



L'Agencia Diego sorgeix de la compra per part del Sr. Diego, ja transportista, de una linea (ATF) a un anterior recader de Barcelona a Puigcerdà, dins el marc de  la Cooperativa de Transports i Recaders de Barcelona.
  Les lineas eren concesións del Estat Espanyol, i en aquells anys,  no se'n donaven de noves. Per conseqüent si volies entrar legalment en aquest mon, la solució, era comprar una tarja ATF, amb la linea que et pertocava, escrita darrera, la tarja de transports, que se exposava darrera el parabris.
Una epoca, que el campi, qui pugui, com actualment, no existia dins el mon del transport. La serietat, el complir, era una de las principals raons del recader.






Pegaso, un Icona de la Empresa.


Darrera el Pegaso EKUS, apareix la cabina del
Pegaso EUROPA, amb ell es varen parir els altres.


Imatges de la nau de refugi de Agencia Diego 
a Puigcerda.


En aquesta fotografia, es pot veure el 4 eixos
Barreiros i el Iveco, ja dedicat, als granels, El
reste a la paqueteria.


A la epoca forta de Agencia, Diego, 
en el carrer de Tanger de Barcelona.
El  Diego, diversifica, la empresa entrant
 al mon dels granels, amb Trailers i
quatre eixos.
La seva Dona, alma mater de la Agencia,
continua a la oficina de Puigcerda, i 
fill a Barcelona.


Actualment el fill de Agencia Diego, continua
dins el mon del Transport, amb un parell de trailers.


La dificultat de la carretera, amb un Pegaso Comet o un Europa entre Puigcerdà i Barcelona, per la collada de Tosses, impedia fer el viatja diari amb el repartiment entre les dues poblacions. El camio sortia a les 4 del mati de Puigcerdà, per arribar, molt just a les nou del mati a Barcelona, segons el dia mitja hora avall o amunt.   Quan nevava a la Collada, els horaris desapareixien, i es feia lo que es podie. Cadenes, pala i anar fent. El repartiment, sols es podia fer a Barcelona. A l'hora de tornar el camió a Puigcerdà, ja era negra nit. Descargar lo a la nau, per repartir, l'endema, o cambiar de camio.
La temporada forta de Diego, era  la primavera, quan els nens acababen el cole i al Setembre, pujant i baixant una gran quantitat de motos, bicicletes i mobiliari, cap a la segona residencia de moltes families benestants de Barcelona, que gaudien els tres mesos d'estiu a la capital de la Cerdanya i els petits poblets, que la envolten. I com no LLivia. El enclau Català, dins França.

Una altre pecualidad de repartiment de la agencia Diego, dins el nucli antic de estrets carrer a Puigcerdà, eren uns carromatos tirats a ma, que entraven arreu. El camió, parava a la plaça, alta del poble i els ajudants anaven carregant els carromatos, per deixar-los cara avall, entregant els paquets a cada botiga. La pujada era buida o amb alguna devolució.

Escrit, basat amb records de Xavier Castells.
Fotos cedides per Agencia Diego.