26 d’abr. 2024

TRANSPORTS MATEU. TEIA.

 

L'Avi dels Mateu, Joan Sala feia transport en els temps de carros i tartanes. Als carros i portava verdures, a les tartanes, persones. El garatge a la riera de Teia. Els camions havien de encertar amb els miralls plegats.


Cada tarda, a ultima hora quan el pages, acababa la collita de verdures, el Joan amb el carro o algun dels seus empleats, els carregaven per sortir, per els camins de pols, cap a la Capital. Concretament al mercat del Born. Dormi?,  ja dormirian alla, o anarse turnant en menar el carro. Es tenien que evitar els imprevistos, perque la verdura no falles a la entrega de les cinc del mati.




L'Oficina.


Les tartanes baixaven i pujaben la gent de Teia a Ocata o el Masnou, per pendre el tren, cap a Mataro o al reves cap a Barcelona.



 El substitui en una epoca confusa,entretemps, el seu fill Pere Mateu, sols com administrador. Ell no conduia. Tenia un bon trevall administratiu a la Capital. Disposant de un xofer i un ajudant per tirar endevant el negosi. Confiaba en els seus empleats.  En Peretó i el Vicenç. El medi, un Ford quatre cilindres, de betzina, amb una gran baca que ocupa, el sobre-cabina i capo, on, anaven les cistelles amb les verdures mes delicades. Tambe portaven alguna partida de teixits de una fabrica local. Eren els inicis. Ere el any 1952. Aquell any va ser dramatic per al Pere. El garatge es incendia amb el camio. El Ford. Dins. Tot perdut. Pro no arronsá.



Al any 1953 compra un Chevrolet color vermell repintat de els importats dÀmerica del Nord, per el exercit del  Franco.

Amb la nova inversio i amb un camió que duplicaba la carrega del Ford, varen retornar forts els tres, el amo i els dos trevalladors. Feien la verdura cap al Born de Barcelona i subministraven qualsevol clase de flor, principalment clavells a tots els puestos de venta de la Rambla de les Flors. La tornada era paqueteria per les botigues del poble i alguna partida de fil per les fabriques que havia al Poble. L'Agencia era a la Plaça Comercial 3. 

La feina creixia i el Pere compra un altra Chevrolet. Tambe vermell. Tots dos baixaben carregats de teixits i verdures cap a Barcelona. Concrtament, com no podia ser. Al Born. De tornada un carregaba la paqueteria de l'Agencia  i el altre carregaba fems a L'Hospitalet, per abonar als camps de conreu de les verdures i les flors de Teia.

El proper camióva ser un Ebro B 45. Vermell.  Comprat a Autogranollers SA  i carrossat per BaulenAs del mateix poble. Aqui entra a trevallar ja el fill del Pere. El Salvador. La feina continuava estant la mateixa, sols que augmenta el transport de teixit de les dues fabrique de Teia.

El Salvado anave primer d'ajudant amb el Ebro amb el conductor Josep Duran Pascual. Sortien a les tres del mati, per descarregar a les quatre al Born. Descarrega rapida, lo que comporta que fins que obrisin la resta de clients a les vuit, tenien temps per descansa. El seu lloc, la placeta del Palau de la musica, junt a una farola de gas, que els mateixos abaixaven el caudal, perque no els molestes. Dormien entre els teixits que transportaven.

El segon Chevrolet, va estar canviat per un altre Ebro, mes modern amb la cabina abatible gran ventatja per manteniment del motor,  com demes components del vehicle. Ere el model D-550, de color blanc i carrossat a Banyoles, per carrosseries Bertran a Banyoles. Feia unes caixes molt livianes de tara lo que agraien els transportistes, per un lleuger aument de la carrega util.

La feina de les verdures, va anar baixant, aixi com la paqueteria als comerços, els recader cada dia tenien mes feina. El Salvador, es va treure els camións i el personal i compra un Mercedes 814, per fer la feina de les tres industries del Poble. El Mercedes, va estar carrossat per el Barbany del carrer de Santa Coloma a Barcelona, dintre el espai que ara ocupa la rambla de Once de Septembre al barri de Sant Andreu de Palomar

La seva feina diaria es baixar els teixits de la fabrica de Hijos de J. Bassols SA. El desti, el magatzem de la empresa al carrer Valencia 320 on actualment i ha la floristeria Navarro, molt coneguda a la Ciutat Comptal. Alla despres de la descarrega, carregaba lo que deiem els "Varios", material que necesitaba la fabrica de Teia, com recambis i alguna partida de fil que els proveidors de Barcelona entregaven al magatzem amb tricicles i furgonetes, evitar el desplaçament a Teia. Tambe es baixabe lo del fabricant  de roba Fco.Saler Puigarnau, amb despach i magatzem al carrer de Girona/Diputació. Els dos fabricants eren molt reconeguts per la qualitat de la seva roba de casa. Principalment els llensols.

Una altre fabrica on feia servei, aquesta vegada al inreves, la fabrica de tints de Jordi Puigoriol. La carrega la feia a Barcelona al carrer Passeig de Sant Joan/Ali Bey. Un gran magatzem a la epoca de productes quimics. Magatzems Framis SA. Tenyien molt per la zona de Valencia, on venien els camions de la zona, a entregar i recollir.

El Salvador, va fer una pensada. La fabrica Bassols, va ampliar i es traslada a Mataro. Tambe el magatzem i despatx del carrer Valencia de Barcelona. Va arribar amb els propietaris amb un acord de fer el transport en esclusiva per a ells.  Dit i Fet.


Bassols donaba molta feina "a mans", a petits teixidors. Aquesta era la majoria de la feina del Salvador.  Entregar fil i recollir roba feta. 

Prats de LLussanes, Sallent, Navas, Avinyo, mes kilometres, pro una feina mes agraida que fer de recader. Al 69 anys el Salvado es jubila i tenca el negoci. Sols queda el garatge i el coche per passejar.

XAVIER CASTELLS QUINTANA. 23/4/2024.



17 d’abr. 2024

NORDKAPP MOSJOEN-TRONHEIM BAJANDO.

 

MOSJOEN-TRONHEIM.

Un arco en la carretera, una area de souvenirs, un quiosco, anuncia la salida de NORD-NORGE. Saliamos de FINMARK. Nada que ver con la entrada al Circulo Polar Artico, por el lado de Finlandia, donde se creo un gran centro turistico. Estamos en la misma latitud.




Hace sol y la temperatura ha subido un poco. Decidimos bañarnos, en el comienzo del fiordo de Tronheim.

Despues del baño seguimos ruta, pasamos por un monasterio cisterciense en ruinas. Lo quieren reformar, empiezan por construir una barbacoa.

En todos lados, el silencio, lo rompe la cortadora de cesped de una sola casa , pero pasa en todos lados el ruido del artefacto es el que rompe el silencio y la paz de estos lares.

Paseamos por Tronheim. Compramos gambas redondas del mar del Norte. Las venden muy baratas, a 6 euros el kilo. Sera nuestra cena. Son las 7 de la tarde. En el mismo supermercado intentamos comprar cerveza, pero a esta hora ya han corrido las cortinas de los estantes con bebidas alcoholicas. Desde la seis de la tarde ya no se puede comprar nada con alcohol.

Paramos en Tronheim.  Es sabado.Visitamos lo que pudimos de la ciudad. Poca cosa que ver. Dos o tres calles comerciales y poco mas. Vemos, por primera vez en Noruega, emigrantes de paises del Este, van vendiendo rosas en los bares abiertos, tambien personas de raza negra. Nos sorprende mucho. Las terrazas llenas de gente, tapas y mucha cerveza. Son las 10 de la noche. El cielo esta clarísimo. Estamos en una zona portuaria,(Bryggen) es el embarcadero, donde habia unos grandes almacenes, construidos en madera y pintados con colores chillones. Ahora convertidos en bares y rodeados de agua por todos lados en canales, surgidos del rio Nidelva.





 Mucha gente llega a la zona de diversion en bicicleta. Todo el mundo trajeado, hombres y mujeres. Nos sorprende ver llegar a la fiesta, cuatro jovencitas en una Zodiac. Van bien elegantes, atan la barca seguidamente suben al muelle, y directas a la fiesta. 


Leemos un poco de historia de la Ciudad.    Dicen que la fundo el rey vikingo Olaf Triggvason. 
   En esta epoca, su nombre era Nidaros (sitio donde se crece sano).
 Es la tercera Ciudad mas importante de Noruega. Al estar construida totalmente en madera, sufrio varios incendios. En el ultimo incedio, la ciudad quedo totalmente destruida. Los dirigentes en 1681 se pusieron de acuerdo para crear una ciudad nueva y diferente. El plan Cicignon, que consistia en una red octogonal con cinco calles anchas de norte a sur y cinco de este a oeste. Lo que mas destaca de el centro, es la Catedral de Nidaros. Es una gran planta cuadrada, sin muchos elementos. Si los tiene en la fachada ya que durante un tiempo fue Iglesia Catolica.Era la iglesia del pueblo en ella enterraron al rey Olaf y a partir de aquel momento la declararon Catedral. Un importante Universidad de Ciencia y Tecnologia. Con una biblioteca El rio Nid,( el que corre hacia abajo) la cruza por el medio. . Al ser una peninsula, por el lado contrario en el siglo XI se contruyo un puente ( para su conexion a tierra firme). La religion mayoritara a Tronheim es la Luterana. Su sede como no, es la catedral, la antigua Iglesia. Tambien coinciden las religiones Catolicas,Mormona, Musulmana, Judia. Su bandera, es la de la Rosa amarilla en el centro. La rosa de Tronsheim. Esta situada a 565 metros de altitut sobre el nivel del mar. En verano el sol sale a las tres de la mañana y se esconde en el horizonte a las veintitres cuarenta. Pero la claridad continua. En invierno sale a las diez y se pone a las catorce treinta. Su economia se basa, en empresas de Lacticos. Carnes, granjas agricolas y alimentos para animales. Tambien tienen fabrica de cerveza, chocolates. Ademas una gran industria de la pesca.


A 23 kilometros de Tronheim, llegamos a un tunel de peaje, no sabemos donde pagar, los controles estan apagados. Nos metemos.Que pasara?. Pasamos y no pagamos, ya nos llegara la multa via Londres, como otras.

Encontramos un pequeño aparcamiento al lado del fiordo de Rondsdalsl. Levantamos techo. Cena. Y a dormir.