TRANSPORTS MATEU. TEIA.

 

L'Avi dels Mateu, Joan Sala feia transport en els temps de carros i tartanes. Als carros i portava verdures, a les tartanes, persones. El garatge a la riera de Teia. Els camions havien de encertar amb els miralls plegats.

Cada tarda, a ultima hora quan el pages, acababa la collita de verdures, el Joan amb el carro o algun dels seus empleats, els carregaven per sortir, per els camins de pols, cap a la Capital. Concretament al mercat del Born. Dormi?,  ja dormirian alla, o anarse turnant en menar el carro. Es tenien que evitar els imprevistos, perque la verdura no falles a la entrega de les cinc del mati.

L'Oficina.

Les tartanes baixaven i pujaben la gent de Teia a Ocata o el Masnou, per pendre el tren, cap a Mataro o al reves cap a Barcelona.

 El substitui en una epoca confusa,entretemps, el seu fill Pere Mateu, sols com administrador. Ell no conduia. Tenia un bon trevall administratiu a la Capital. Disposant de un xofer i un ajudant per tirar endevant el negosi. Confiaba en els seus empleats.  En Peretó i el Vicenç. El medi, un Ford quatre cilindres, de betzina, amb una gran baca que ocupa, el sobre-cabina i capo, on, anaven les cistelles amb les verdures mes delicades. Tambe portaven alguna partida de teixits de una fabrica local. Eren els inicis. Ere el any 1952. Aquell any va ser dramatic per al Pere. El garatge es incendia amb el camio. El Ford. Dins. Tot perdut. Pro no arronsá.

Al any 1953 compra un Chevrolet color vermell repintat de els importats dÀmerica del Nord, per el exercit del  Franco.

Amb la nova inversio i amb un camió que duplicaba la carrega del Ford, varen retornar forts els tres, el amo i els dos trevalladors. Feien la verdura cap al Born de Barcelona i subministraven qualsevol clase de flor, principalment clavells a tots els puestos de venta de la Rambla de les Flors. La tornada era paqueteria per les botigues del poble i alguna partida de fil per les fabriques que havia al Poble. L'Agencia era a la Plaça Comercial 3. 

La feina creixia i el Pere compra un altra Chevrolet. Tambe vermell. Tots dos baixaben carregats de teixits i verdures cap a Barcelona. Concrtament, com no podia ser. Al Born. De tornada un carregaba la paqueteria de l'Agencia  i el altre carregaba fems a L'Hospitalet, per abonar als camps de conreu de les verdures i les flors de Teia.

El proper camióva ser un Ebro B 45. Vermell.  Comprat a Autogranollers SA  i carrossat per BaulenAs del mateix poble. Aqui entra a trevallar ja el fill del Pere. El Salvador. La feina continuava estant la mateixa, sols que augmenta el transport de teixit de les dues fabrique de Teia.

El Salvado anave primer d'ajudant amb el Ebro amb el conductor Josep Duran Pascual. Sortien a les tres del mati, per descarregar a les quatre al Born. Descarrega rapida, lo que comporta que fins que obrisin la resta de clients a les vuit, tenien temps per descansa. El seu lloc, la placeta del Palau de la musica, junt a una farola de gas, que els mateixos abaixaven el caudal, perque no els molestes. Dormien entre els teixits que transportaven.

El segon Chevrolet, va estar canviat per un altre Ebro, mes modern amb la cabina abatible gran ventatja per manteniment del motor,  com demes components del vehicle. Ere el model D-550, de color blanc i carrossat a Banyoles, per carrosseries Bertran a Banyoles. Feia unes caixes molt livianes de tara lo que agraien els transportistes, per un lleuger aument de la carrega util.

La feina de les verdures, va anar baixant, aixi com la paqueteria als comerços, els recader cada dia tenien mes feina. El Salvador, es va treure els camións i el personal i compra un Mercedes 814, per fer la feina de les tres industries del Poble. El Mercedes, va estar carrossat per el Barbany del carrer de Santa Coloma a Barcelona, dintre el espai que ara ocupa la rambla de Once de Septembre al barri de Sant Andreu de Palomar

La seva feina diaria es baixar els teixits de la fabrica de Hijos de J. Bassols SA. El desti, el magatzem de la empresa al carrer Valencia 320 on actualment i ha la floristeria Navarro, molt coneguda a la Ciutat Comptal. Alla despres de la descarrega, carregaba lo que deiem els "Varios", material que necesitaba la fabrica de Teia, com recambis i alguna partida de fil que els proveidors de Barcelona entregaven al magatzem amb tricicles i furgonetes, evitar el desplaçament a Teia. Tambe es baixabe lo del fabricant  de roba Fco.Saler Puigarnau, amb despach i magatzem al carrer de Girona/Diputació. Els dos fabricants eren molt reconeguts per la qualitat de la seva roba de casa. Principalment els llensols.

Una altre fabrica on feia servei, aquesta vegada al inreves, la fabrica de tints de Jordi Puigoriol. La carrega la feia a Barcelona al carrer Passeig de Sant Joan/Ali Bey. Un gran magatzem a la epoca de productes quimics. Magatzems Framis SA. Tenyien molt per la zona de Valencia, on venien els camions de la zona, a entregar i recollir.

El Salvador, va fer una pensada. La fabrica Bassols, va ampliar i es traslada a Mataro. Tambe el magatzem i despatx del carrer Valencia de Barcelona. Va arribar amb els propietaris amb un acord de fer el transport en esclusiva per a ells.  Dit i Fet.

Bassols donaba molta feina "a mans", a petits teixidors. Aquesta era la majoria de la feina del Salvador.  Entregar fil i recollir roba feta. 

Prats de LLussanes, Sallent, Navas, Avinyo, mes kilometres, pro una feina mes agraida que fer de recader. Al 69 anys el Salvado es jubila i tenca el negoci. Sols queda el garatge i el coche per passejar.

XAVIER CASTELLS QUINTANA. 23/4/2024.

NORDKAPP MOSJOEN-TRONHEIM BAJANDO.

 

MOSJOEN-TRONHEIM.

Un arco en la carretera, una area de souvenirs, un quiosco, anuncia la salida de NORD-NORGE. Saliamos de FINMARK. Nada que ver con la entrada al Circulo Polar Artico, por el lado de Finlandia, donde se creo un gran centro turistico. Estamos en la misma latitud.

Hace sol y la temperatura ha subido un poco. Decidimos bañarnos, en el comienzo del fiordo de Tronheim.

Despues del baño seguimos ruta, pasamos por un monasterio cisterciense en ruinas. Lo quieren reformar, empiezan por construir una barbacoa.

En todos lados, el silencio, lo rompe la cortadora de cesped de una sola casa , pero pasa en todos lados el ruido del artefacto es el que rompe el silencio y la paz de estos lares.

Paseamos por Tronheim. Compramos gambas redondas del mar del Norte. Las venden muy baratas, a 6 euros el kilo. Sera nuestra cena. Son las 7 de la tarde. En el mismo supermercado intentamos comprar cerveza, pero a esta hora ya han corrido las cortinas de los estantes con bebidas alcoholicas. Desde la seis de la tarde ya no se puede comprar nada con alcohol.

Paramos en Tronheim.  Es sabado.Visitamos lo que pudimos de la ciudad. Poca cosa que ver. Dos o tres calles comerciales y poco mas. Vemos, por primera vez en Noruega, emigrantes de paises del Este, van vendiendo rosas en los bares abiertos, tambien personas de raza negra. Nos sorprende mucho. Las terrazas llenas de gente, tapas y mucha cerveza. Son las 10 de la noche. El cielo esta clarísimo. Estamos en una zona portuaria,(Bryggen) es el embarcadero, donde habia unos grandes almacenes, construidos en madera y pintados con colores chillones. Ahora convertidos en bares y rodeados de agua por todos lados en canales, surgidos del rio Nidelva.

 Mucha gente llega a la zona de diversion en bicicleta. Todo el mundo trajeado, hombres y mujeres. Nos sorprende ver llegar a la fiesta, cuatro jovencitas en una Zodiac. Van bien elegantes, atan la barca seguidamente suben al muelle, y directas a la fiesta. 

Leemos un poco de historia de la Ciudad.    Dicen que la fundo el rey vikingo Olaf Triggvason. 

   En esta epoca, su nombre era Nidaros (sitio donde se crece sano).

 Es la tercera Ciudad mas importante de Noruega. Al estar construida totalmente en madera, sufrio varios incendios. En el ultimo incedio, la ciudad quedo totalmente destruida. Los dirigentes en 1681 se pusieron de acuerdo para crear una ciudad nueva y diferente. El plan Cicignon, que consistia en una red octogonal con cinco calles anchas de norte a sur y cinco de este a oeste. Lo que mas destaca de el centro, es la Catedral de Nidaros. Es una gran planta cuadrada, sin muchos elementos. Si los tiene en la fachada ya que durante un tiempo fue Iglesia Catolica.Era la iglesia del pueblo en ella enterraron al rey Olaf y a partir de aquel momento la declararon Catedral. Un importante Universidad de Ciencia y Tecnologia. Con una biblioteca El rio Nid,( el que corre hacia abajo) la cruza por el medio. . Al ser una peninsula, por el lado contrario en el siglo XI se contruyo un puente ( para su conexion a tierra firme). La religion mayoritara a Tronheim es la Luterana. Su sede como no, es la catedral, la antigua Iglesia. Tambien coinciden las religiones Catolicas,Mormona, Musulmana, Judia. Su bandera, es la de la Rosa amarilla en el centro. La rosa de Tronsheim. Esta situada a 565 metros de altitut sobre el nivel del mar. En verano el sol sale a las tres de la mañana y se esconde en el horizonte a las veintitres cuarenta. Pero la claridad continua. En invierno sale a las diez y se pone a las catorce treinta. Su economia se basa, en empresas de Lacticos. Carnes, granjas agricolas y alimentos para animales. Tambien tienen fabrica de cerveza, chocolates. Ademas una gran industria de la pesca.

A 23 kilometros de Tronheim, llegamos a un tunel de peaje, no sabemos donde pagar, los controles estan apagados. Nos metemos.Que pasara?. Pasamos y no pagamos, ya nos llegara la multa via Londres, como otras.

Encontramos un pequeño aparcamiento al lado del fiordo de Rondsdalsl. Levantamos techo. Cena. Y a dormir.

PEGASO COMET AMB LUNA.

 

Pegaso Comet, al qual el Ventura Parramon, li acopla una grua LUNA, iniciant una nova etapa, a mes de la recaderia.

RECADER CASAPONSA A RIPOLL.

RECADER CASAPONSA 1907-2011. 104 ANYS DE RECADERIA.

 FOTO DE PORTADA

Desde 1907 Miquel Casaponsa Batlle, baixa a Barcelona amb paquets. El metode de locomocio. El tren.Amb el mocador de fargells, obert al terra del magatzem, de la plaça 27 de maig,8,va colocant curosament la petita mercaderia que els Ripollencs, li han encarregat per portar a barcelona. Un cop ple, li lliga les quatre puntes, carreganselo a la esquena i amb els encarrecs de recollides, dins la butxaca de la americana. Camina direccio a l'estació, travesant el pont sobre el riu Ter, arrivant a la estació. Pujara al tren, direcció Barcelona.

PETIT DESPATX I MAGATZEM.

Ell sera el primer en pujar ja que aquest tren surt de Ripoll, esperara a la proxima estació a tenir companya. San Qirce de Besora o Torello, on se l'i jauntaran recaders com ell, a fer el mateix trajecte. Vic, La Garriga, Granollers, ells sols ompliran quasi un dels tres vagons. Tots amb els modador marron i rayes negres el de flasells. El desti la Estasio del Nord.

 Despres d'apoquinar a algun empleat de la companya del ferrocarril, per fer la vista grossa, a la quantitat de mercaderia transportada, pasara el control dels guardies, desplaçansa a la petita porteria de Bou de la Plaça nova, 7, on ell i algun colaborador habitual, es repartiran la mercaderia, tambe les paperetes dels encarrecs, sortint  tot plegat a la gran Ciutat.

ESTACIO RIPOLL.

Escrit al diari ALTAVEU en honor al Miquel.

Als anys a Miquel, l'ajuda el seu fill, Josep Casaponsa Sunyol, tenien mes feina i comenzaren a recollir embalums mes grants. Aquestos, no els podien baixar amb el tren i els i baixaba amb el camio de un vei i competencia. El Rapid de Ripoll, fins a la central, al carrer Mendez Nuñez 56 de Barcelona. Despues varen fer un arreglo amb Renfe, degut a la gran quantitat de recaders qui hi havia , que els hi permitia pujar embalums grossos dins el tren, on hi tenien practicament un vago per a ells. De bon mati, el Josep i la Maria,(la seva dona) agafaban un gros carreto de roda alta apropant-se fins l'estació de Ripoll ,tot seguit carregant els paquets al vago, si el Josep anaba tard la Maria tornaba sola amb el carreto a la agencia a la plaça de General Mola, 2. (Cambiat el nom , despres Guerra Civil). Ella, la dona del Josep,

Maria Santanach. Sempre a peu de canyo.

 

De la estació del Nord a la Avinguda Vilanova repartie la feina amb set camalics que a cambi de un tan per recado feien el repartiment i les recollides. Tots amb el mocador marron a cuadrets, el paquets grans, un dels camalics, ja venia amb un carreto, amb llantes de ferro com els del Born, que espodien llogar per hores i  ho portabe directament al destinatari.

ALBARANS ANYS 50s

FULLA DE RUTA, PUJADA DE UN DIA.

 (Aqui Ja estaba el Josep integrat a la Coop de Transports i recaders de Barcelona)

Amb la Mercedes blava. El tren ja era un passaat.

 Cal aclarar que totes les agencies estaben ubicades en quatre carrers al  voltant del mercat del Born, pasanse els paquests uns amb els altres tirant de carreto. Aixi varen trevallar des de 1928 Pare i fill, quant Miquel  va faltar, continua el Josep fins 1969. El ultims anys el Josep ja havia compat una furgoneta Mercedes e inclos havia posat un xofer. El xofer va estar 13 anys trevallant per la familia, avans i  durant la enfermetat del Josep, fins la fi, on continua un temps sol.

Al Josep Casaponsa i el xofer, el  substitui el seu Gendre, Josep LLimos, ja que la filla, la Fina que era Mestre i ben colocada, no podia continuar amb la agencia, encara que administrativament es cuidabe de tot lo que podia. Tot i així dins el petit despatx del baixos i trevalla la Tresa. Ella es la que es cuidaba de fer els albarans, de la fulla de ruta que porta-ve el Josep. Tambe,  atenia a la gent que venia a entregar encarrecs i recollir, algun genero. A final de mes era la persona que facturaba a les empreses els serveis prestats de transport.

Va estar amb ells mes de vint anys, sense faltar un dia al trevall. Començava a les tres de la tarda, fins les vuit del vespre, al mateix temps, quan tancaba el comerç.

EL DESPATX DE LA TRESA.

El Josep LLimos, estrena una altre Mercedes D -813, fabricada per Enmassa al barri del bon pastor de Barcelona, dins les instalacions de Elizalde.

Arribat el LLimos a l'empresa, venia del mon de la mecanica industrial, no tenia ni idea de lo que era fer de recader, ni coneixia Barcelona.

 La seua dona la Fina, tenia un germa que vivia a Barcelona desde feia anys. El Miquel. Coneixia be la Ciutat i podia ajudar a la empresa de la familia, en aquells moments de canvis. El Miquel vivia a la Travesera de Dalt,  lluny de les agenccies pro, durant una temporada, cada mati, a les vuit del mati, baixaba a la Agencia del carrer Almogavars 43, hora que arribaba el Josep des-de Ripoll. Coneixedor com era de la Ciutat, li oganitza la feina, per ell i els set camalics.  Cap a les nou del mati, marchaba cap el seu trevall. Un dia rera l'altre fins el moment on ell  (Josep LLimos) tot sol, va espavilar. 

Lo primer que va fer, eliminar quasi tots els camalics, els temps camviaben i la gent tambe.   Al ser un trevall esporadic, començaben els poblemas i es tenia que fer sistemas  nous sols es va quedar amb un.

 A cambi lloga una furgoneta fixa amb substitució del personal anterior. 

Tambe cambia el Furgo Mercedes, per un camió amb caixa

de la mateixa marca de l'estrella.

La titularitsació de la Agencia queda a nom de la filla, Josefina Casaponsa.

Fer de recader, no pots estar malalt, el LLimos fins la jubilació, mai va faltar un dia al trevall. Refredads i malts de cap, no es podien tenir amb aquesta feina. Una feina, que per ensenyar a un substitud es necesita temps i explicacións.

Un dels encarregs, mes seriosos, sense fallos, que feie el recader de Ripoll, eren les carteres (Valijas), de les empresas i Bancs que tenien la  fabricació a Ripoll i el despatx a Barcelona. 

Cada dia anaben els informes amunt i avall. Si hi havie vaga es tenien que baixar en coche o en tren. No podia fallar.

 Una de las carteras que mes viatjaba era la de la fabrica Asland de la Pobla de Lillet. Autocars MIR la baixaba fins al despatx de Casaponsa a Ripoll, on recollia la de pujada fins la Pobla i viceversa. Tambe curiosa, la de La Farga de Bebie, on tenien una petita garita amb porta a peu de carretera. El Josep al passar la recollia i a la tornada la deixaba. La petita garita, una manera de no perdre el temps, buscant per dintre la fabrica a les cinc del mati.

La Mercedes de repartiment a Barcelona. F-1000

Amb el temps, va anar tenir mes feina de clients  als que no podia dir que no, si el client creixia tu creixias amb ell. Degut a aixo, a mes de la recaderia va començar a fer feines amb la novetat de la mercaderia paletitzada, lo que va fer que necesites camions mes grans. La recaderia propiament dita, anaba desapareixent degut a que les agencias nacionals, comenzaren a reventar preus i en vegada de entregar al recader, posaven furgonetas per quatre duros a fer les rutes dels recaders. Abans a un poble per la tarda al carrer principal havia un sol camio repartint. Ara quince fen la mateixa feina un darrera el altre anant tots al mateixos puestos. Us desgavell.

Mercedes 814 preparat ja, per mercaderia paletitzada

El ultim camió de Casaponsa. El Scania de Jaume Palma

de Barbera del Valles.

El Josep LLimos a punt puja al camió.

A la jubilació del Josep, es ven la empresa completa, a un altre transportista de Ripoll.

Fotografies cedides per Josep LLimos