El proper camió que va comprar transports Castells, durant la els temps de Standart Electrica SA, al carrer de Witardo a Barcelona, va ser un Pegaso 165, de dos eixos, aquest camió ja aguantava tot el pes que li volguessis carregar i com hi havia mes tornada de Madrid que anada des de Barcelona, solia carregar a alguna agencia i tambe el embalatge buit, fruit de la descarrega dels bastidors. Al mig any o així de tenir-lo, el Castells sa ase-ventar que Tallers Escuer de la plaça de les Glories havia "inventat" un segon eix direccional, molt adequat per aquests vehicles, lo que ampliava la capacitat de carrega a 16 TN netes.
El Pegaso 165, ja amb la caixa com es veu allargada
el tercer eix i la petita ploma Hiab.
Allarga el xassís, la carrosseria i acoblar el tercer eix. Al poguer carregar mes es va pensar en dur una tercera fila de bastidors cap a Barcelona, pro la descarrega manual de la ultima fila no es podria fer a ma i el Castells hi va fer acoblar una petita grua Hiab, per la seva descarrega.
Així va ser. La descarrega, molt mes fácil, pro mal mirada per la "colla" que es pensava quedar-se sense feina. Ningú es va quedar sense feina i la cosa va millorar. Va sortir el mètode nou de telefonia. El Pentaconta, per construir els cablejats de las centrals de telèfons, els bastidors varen quedar relegats a unes poques centrals i es continuaven construint a una empresa que treballava conjuntament amb SESA. Marconi Española SA, a la carretera de Andalusia a Madrid. Transports Grau va comprar o llogar una nau al carrer de Guayaquil al Polígon Industrial del Besos, per fer el magatzematge de Standart Elèctrica i sortir del forat del carrer de Witardo.
Embalatge buit de "quadros" cap a SESA de
Villaverde (Madrid)
Es necessitaven mes camions. Varen sortir els Pegaso Comet. Un camio molt fiable, tot que per la orografia de Espanya li faltava motor. El Castells en va comprar un per provar.(B 305. 218) Va ser un èxit.
També en aquell temps un transportista de La Sagrera Galbas que treballava per grup Mitasa, venia a Torelló a portar coto i recollir fil de una fabrica nomenada can Blanch del grup.
Hi venia un del germans Galbas el Jordi. Als camión els hi havien prohibit entrar i sortir de Torelló per Vinyolas obliganlos a donar la volta per el pont de Borgonya per accedir a la carretra general de Barcelona _Puigcerdà. Ell va fer cas omis com tots, amb la mala sort que en el peralt del pont de la coromina, va volcar el camió. Auto Suministres Vic el va auxilia i portar al seu garatge. El Jordi Galbas, que no volia mes camió i el Castells que el va comprar. Rectificaren el chasis i al mateix temp li incorpora un Acerbi. A partir de aqui aquest camió ferie la feina de dos Comet. 21.000 kilos de coto del Port de Barcelona a Torello, 18.000 kilos de fil de Torello a la fabrica de HFC de Barcelona. Un chofer i un ajudant. Francisco Nuño.
Darrera el 200 el Europa amb Acerbi.
Fotografia al Port de Barcelona amb exportacio de HFC de
fil a cuba . Els tres amb acerbi encara que no se li vegint. El
primer el Comet amb el Josep Maria Castells. El segon
el Europa comprat al Galbas amb els germans Nuño. El tercer
el supercomet amb Xavier Castells. A la imatge el Europa i el
supercomet amb el cuadrat goc de vehicle pessat.
El primer Comet. Sense reductora. Amb el temps
se li acobla un Acerbi, per poder carregar mes.
Amb el Acerbi, davant la nau del carrer de
Costa-Brava.El conductor Francisco Castaño.
Aquest camió va sobreviure fins el final, com a
comodí de varies feines i repartiments.
Les seves aventures partir el chassis carregat de cotó
a la pujada de Sant Antoni, als Hostalets de Balenya,
com la seva mort baixant la Diagonal de Barcelona el Acerbi
es va bellugar i el xofer, un aprenent no va reaccionar a temps a fixar
el Acerbi. Total volcaso!!!en recta i desguàs.
( Gruas Escuer de Sant Andreu de la Barca sel va quedar a canvi de la factura del rescat).
El camió que va substituir al Comet amb Acerbi, va ser un Pegaso 200 de segona ma, de cabina quadrada, pro no abatible. ( Ebro encare tenia la patent a España) comprat a la empresa Explasa de Santa Eugènia de Berga a traves de Auto Suministres Vic. SA. Proveïdor de Castells i Explasa. Portava una caixa frigorífica que es va treure per una fabricada per Barbany al carrer de Costa Brava de Barcelona. Barbany fabricava caixes per camions petits, aquesta va ser la mes grossa que va fer fins el moment. Les biguetes entre chasis i caixa els feia de tubo. Al primer viatje de carregar lo usual diari de aquest camió, 60 balas de cotó de xumel egipsi per un pes de 21 TN, va fer que totes les biguetes se tub es esclafessin, tinguent que cambiarles per autèntiques biguetes de ferro en I .
El Pegaso 200. Jo dalt. La carrosseria de Barbany. La arquillada
a diferencia dels altres sobre la cabina. Sota la caixa.
Aparcat a Vilafranca del Penedes amb una nevada
a sobre. Dins la cabina el Joan Sanchez.
El Castells li va aconsellar de agafar una llarga malaltia, ja que fent la ruta de Sevilla a les hores allargada, dormir a la cabina, en el seu estat era una mica perillós per la salut. El temps va passar.
El Joan va aprendre a parlar per el coll i va demanar incorporar-se a la empresa. La única condició que va passar que ell no dormiria a la llitera per la falta de aire. Ho faria les hores que li toquessin de descans a un hotel que es pagava amb la seva dieta.
Dit i fet començar la nova ruta. HFC Barcelona, descarrega HFC Sevilla, carga en Comercial Electromecanica SA. De Còrdova, descarrega en Standard ElectricaSA. Villaverde. Carregar alli mateix,"quadros" a SESA Barcelona i deixar el divendres el camió carregant a HFC de Sant Martí a Barcelona. I tornar a començar.
Carrosseries Sitjes de La Llagosta havia patentat un model de carrosseries de treure i posar per mitjà de un elevador i unes potes
Podies canviar la caixa del camió recollint una altra plena o buida sense esperar amb el camió, que es fes la càrrega o la descàrrega. A les hores el Palet era un perfecte desconegut amb la sal-vetat de poques empreses punteres. Tot anaven a mà. Ompli i sobrecàrrega. La empresa que va optar Sitjes per fer el seu llançament, va ser la capdavanter del moment. No calien ni pagar -les amb la publicitat que li feien al Sitjes, les primeres era mes que suficient. El segon que es va aventurar amb els costos de las autosoportades de Sitjes va ser Transports Pablo de Terrassa. El tercer Transports Castells. La inversió eren forta sis camions amb elevadors i dotze caixes, algunes aprofitada, de las que ja duien el camió afegint li les guies i les potes telescòpiques.
Dues caixes autosoportades per enganxar, dins la HFC esperant la ordre
per carregar-las cap a Madrid. Al Fons un Super Comet amb
xassís. A punt per enganxar El petit Ebro D-150
que tenia la principal finalitat fer
el reparto del Economat de SESA, ja que tots els treballadors
destinats a Barcelona, tinguessin els mateixos drets de compra que
els de la capital de España. Anaven el conductor Eduardo i u n
parell de ajudants, pujants sacs de patates, tambor de sabó, garrafes
d'oli a domicili.
En aquells temps a Castells i operaven 10 o 12 camions. Varem entrar el fills Mitja i gran, el tercer el Josep Maria va dir a la reunió previa a montar una SA de transport nova, que a ell no li interessaven els camions, que es fes una valoració del valor d'empresa i es enduia la seva part. Així es crea Tansports Josep Maria Castells SA.
Castells i dos fills, pro les majoria de accions per el Pare. Total eren seves i un ali cient per els fills que ja deixarien de ser mers empleats i lluitarien per anar amunt.
Al ser la principal feina Barcelona a Madrid i viceversa el Juan Manuel es traslladà a Madrid, primer un pis llogat vora Legazpi (per buscar retorns) i després una casa a Ciempozuelos. Cal dir que la casa la paga la empresa.
Artès Jaeguer, era un fabricant de cuentakilometros per coches. La Fabricaa Artes era una pionera dins el mon de la automoció a Espanya. Tenia la fàbrica al carrer de Còrsega , properes a la banda de Gràcia. Crec recordar xamfrà amb Menéndez i Pelayo. Fabricava instruments de verificació de vehicles, rellotges, bocins, fars, motors petits, eixugaparabrisa, una mica de tot. Al d'esperar fort la automoció i tinguin que assumir el creixement, traslladà la Fàbrica a La Carolina (Jaén) . Allà va continuar fabricant.
El numero 39, li vaig pintar Jo, per estalviar pintor.
Lo que no va quedar gaire be. Preparat per sortir amb
dos viatges a Valladolid... o tres.
Jaeger una empresa francesa es va ajuntar amb Artes, per muntar una nova fàbrica de conte- kilòmetres per subministrar a la Renault de Valladolid. També subministrava algo a Citroen de Vigo un camió al mes, també poca cosa a la Chrysler de Madrid. Aquesta fabrica es va construir a Barbera del Valles i ja no tenia res que veure amb la antiga fabricació de Artes a La Carolina.
Aquesta empresa de retruc la aconsegueix el Castells, per una amistat de Torelló. El antic amo de la fundició que li portava la sorra de Pals. Eren un grup de amics que per diferents raons es coneix- eixien per la afició de la pesca de la truita (i bons tiberis) a Martinet (Cerdanya). Un era enginyer de una fàbrica de api-sonadores al carrer Selva de Mar, al barri de Sant Martí a Barcelona, altre era un fill del fundador de Artés i un parell més de Torelló. El Castells és va comprar una canya i a pescar. Ni en savie, ni mai li havia agradat. Lo que posava el fil per entrar a treballar a Jaeguer, aquella era la seva pesca. Cal dir que amb el fill de Artés ja es coneixien per mitjà de una amistat comuna. Un fill de la pastisseria Sant Jordi de Torelló que es havia ordenat capellà i va fer de missioner a Bata (africà). El fill de Artés i va anar a passar un temps. I el Castells tambe tenia molta relacio amb el capella. Recordo de haver lo anat a visitar a Munich, ja que operava dins la església catòlica cop a mediador entre la església ortodoxa russa. Per aixo que vivia a Munich.
D'aquesta empresa Artes Jaeguer) sortia un mínim de dos camions diaris. La mercaderia anava Palet- tisada
I els palets no sobrepassaven el metro de altura. No volien pujar la altura per seguretat de la mercaderia. Es podien apilar dos palets perfectament sense fer malver res. Però el que mana. Mana.! Volia que els camions sortissin amb un pis de palets, després a Can Castells a Barcelona, ja ho rectificaven.
Castells anava a tope. Jo a Barcelona amb el Castells a Madrid el Joan Manuel. Tot sobre rodes.
No se perquè,perquè fora de la meva feina més aviat logística passava de oficina. El Castells aconsellat pel meu germà de Madrid ja ficat al mont dels chanchullos de targetes de transport, compres ventes etc etc. En una època amb un cambi molt gran al món del transports amb nous transportistes gràcies a la financiación de Barreiros, ajudant als que no podien. Bancs que es feien amb grans agencies, com Casanova, Reunits del Valles (BBVA), Gerposa (Banc Santander) etc etc.
Resumim des de el principi. El Castells i el Manel, agafant un avió cap a Guinea Equatorial. Van a muntar una empresa de Transports i el camions vells els portarien cap allà. Nota: si tu ho dius.
Segons més explica el Castells a la tornada, al arribar allà hi havien el russus amb el petroli i el transport convencional abandonat. El cop de estat o lo que sigui del Macias i la sortida de España del Pais era un veritable desastre. La vegetació és havia menjat les carreteres. No hi havien hotels on allotjar -se . La alternativa eren un parell de vaixells vells de TransMediterranea ancorats a l'illa de Santa Isabel o Fernando Poo segons el punt de vista. Alla llogaven camarots com habitacion d'hotel. No i tenien autobusos ni taxis, els desplaçaments per anar a ministeris i obres publiques per obtenir permisos es feien a peu, perdent les hores i els dies.
Des de Madrid els hi varen fer arribar una "vespino" per ajudar-se en els desplaçaments. Aquesta història. Jo no la vaig viure ni la vaig aprovar, es volia passar de petit transportista a gran empresa. A mi no m'agrada. La aventura va acabar amb res, si amb unes despeses inútils de diners.
Lo unic que varen portar cap aqui picades de mosquits i rebentats del clima calorós i humit de aquella part del mon.
