23 de jul. 2021

AVIA VOLQUETE DE CARLOS RUIZ.

 


Otra recuperación de Carlos Ruiz, es este AVIA volquete.

Este camión actualmente continua  en servicio, para lo

que haga falta dentro sus limites.



Fabricado en España por Aeronáutica Industrial SA.
MADRID



Detalles del esquema de mantenimiento.


El motor Perkins, igual que el que 
monta el camión NAZAR.





Imagen del motor. En primer termino el filtro de 
de aire, en aceite. Su sistema de filtración son hilos
de aluminio como los de fregar, empapados en aceite
El aceite se mantiene abajo. El aire pasa por el entra-
mado de hilachos hasta llegar el aceite, donde queda 
atrapada la porquería aspirada. Muy diferente de los
cartuchos en seco de hoy en día. El recambio hoy en
dia se  tiene que comprar en una droguería. "nanas". 



Filtro de gas oil exterior, primer elemento en el
recorrido del combustible hacia la bomba  inyectora.


Manetas.  Cambio,  freno de mano y  volquete.
Por su época el camión AVIA era el mas moderno
de todos sus cohetéanos.


Taller de reparación de volquetes.


La rueda. La 7. Misma que Nazar B-15-Ebro C-3,5


Máxima amplitud de la cabina. El vano motor
 pequeñísimo. Tablier espartano total.


Tablier y volante. 


Como decíamos antes. Otro ejemplo de modernidad
son estas llantas de disco.


El corazon del AVIA. El filtro de aire, siempre
dando la nota.





20 de jul. 2021

AVIA DE CARLOS RUIZ.RESTAURACIÓN.

 

La afición y la fuerza de voluntad, bases primordiales para

emprender una restauración, como la acometida por Carlos Ruiz

con este AVIA perdido en el bosque.

Las imágenes valen mas que mil palabras.













Al fin todo se consigue.




13 de jul. 2021

CAMION del CARBUR.

 

PRECIOSA FOTOGRAFIA DEL FORD 51 AL ANY 1963


FOTO. EMILI I EL SEU FILL PERE.

 Aquest camió en la decada dels 60s i principis dels 70 del segle passates feia servir per  el trasllat de  pedra extreta de Berga i Ogassa  a les  fabricas de La Mambla de Oris o Montesquiu  per fer carbur. 

A part de la pedra, els forns del proces de fabricació, es necessivaba molt de carbó que arribava en tren fins la estacio de Sant Quirce de Besora, on en camions es portabe a les fabriques. El carbur era un mineral que al barrejar amb aigua,crea un gas, que en els seus temps es feia servir per Il·luminació, soldadura i altres menesters.

El Ford  del carbur en un principi equipava un motor 4 cilindres de benzina original Ford , pro amb els anys donat el alt preu de la benzina i el seu gran consum, li varen acoblar  un motor Barreiros Diesel.
Consumia menys i mes barat. Aquest camió matriculat a Múrcia i segons el registre de matricules d'aquesta província, consta que es va matricular amb aquesta numeració al 1935.

Emili Burch Teixido el va portar 13 anys  passant li, tota classe de calamitats. Nou vegades va trencar la direcció, 8 de elles fen maniobres, una ja mes perillosa circulant.  El problema es que sempre portava com dos o tres tones de material per sobre la seva capacitat.  Axi va anar fins 1970, data que es varen despendre de ell. (l'empresa ja comptava en mes vehicles).

L'empresa on treballava, ELECTRICA INDUSTRIAL DE CARBUROS. SA. tenien varies factories, repartides per  la Mambla d'Oris, Montesquiu, El pont de la cabreta, entre Campdevànol i Ribes de Fresser i tambe a Sant Pau de Seguries. Ere un negoci que per aquells anys funcionava bastant be, degut a les moltes utilitat que tenia. Inclos s'havien fet viatges al llevant espanyol, concretament a Gandia perquè l'utilitzaven en la maduració de la taronja al arbre.

Passat el anys.Al quedar pràcticament obsolet el carbur, les fabriques d'aquesta zona varen anar tancant. 
Les ultimes Montesquiu on depenia administrativament el vehicle i la Mambla d'Oris cap a 1974.
Per fondre la pedra de carbur es necessita foc i per fer foc, llenya o carbó. El carbó per les fabriques arribava en tren a l'estació de Sant Quirce de Besoracom hem comentat abans. De aquesta poblacio es trasllada amb camió a les fabriques de Montesquiu i La Mambla d'Oris. A la de Montesquiu travessant el riu Ter quan anava fluix d'aigua passant per sobre una petita resclosa de formigó. Quan el riu portava aigua el trajecte erer molt mes llarg, passant per la muntanya on ara es el Parc del Castell de Montesquiu.

L'empresa a mes de la seva activitat principal, tambe tenia la concessió de extreure codols de alguns trams del riu Ter,que repartien per tota la comarca,on els contractistes se-els rifaven per fer els fonaments de les cases.O tambe recollir les deixalles de la població de Ripoll. Activitat que tambe feia el Ford quan l'empresa na be servida de feina.
 
 Cal dir que ELECTRICA INDUSTRIAL DE CARBUROS. SA. tenia altres camions en propietat, com em comentat abans, treballant en el subministrament i posterior repartiment del carbur.
Repartiment que es feia a ferreteries, on els tallers i anaven a comprar. La forma de transport, erer en bidons de llauna de 50 kilos i en el seu repartiment, sempre el xofer portava un camàlic per ajudar.

El propietari de tot aquest conglomerat era el Barceloni Vicens Torns, un personatge de a alta societat industrial Barcelonesa de l'epoca. Torns administrava altres negocis no relacionats amb aquest tema.

Historia sorgida per una fotografia del Ford, dins  una conversa mantinguda amb Pere Burch, fill del conductor d'aquest camió. prenent una orxata sota el tendal de la terrassa del Bar.







 

11 de jul. 2021

AUTOCARES JUAN HERRERO.

 


Juan Herrero después de 27 años de trabajar con camiones, empieza una nueva era en el mundo del autobús. Su dedicación a colegios principalmente y algún viaje esporádico.

Ha llegado la jubilación y con ella desprenderse de sus autocares, aunque mal le sepa, pero la vida pasa en balde.

El Pequeño MERCEDES.






EL SETRA.







IVECO MINI BUS.





MAN








SPRINTER