Josep Maria Castells Llorens, neix a Mas Suau, una antiga posta de diligencies, antiga carretera de Manresa a Lleida paral·lela a la linia del tren.
Els Castells conream las terra de la seva propietat cereal, vinyes, oliveres i lo imprescindible per viure, com patates, productes d’horta i fruiters, aillats dels petits pobles de costat. Els treballadors que disposaven, tambe vivien dins la propietat del avi Francesc. El Josep Maria el fill mitja de aquesta historia anava a collegi a Les Olujes uns tres kilòmetres camp a traves. Mas Suau, pertany al terme municipal de aquest petit poble, com la fortalesa de Montfalco murallat a 1 km de Mas Suau Mes en lla Cervera, la capital de la Segarra.
Un conjunt de varies edificacions, ballat amb mur
de pedra seca i Església.
El Pare Castells, el Francesc, anava a freqüentment a Cervera, per fer algunes compres relacionades amb el camp, tan així tractar amb algun intermediari per la venta de productes conreats i la compra de estris necessaris per el dia a dia. També menjar. Lo que en el mas no podien aconseguir, ara anaven ben servits del conreu propi i matança.
I anava amb tren. El Francesc tenia amistat amb algun maquinista, i tambe amb jefes de la estació de Cervera amb els tractes que tenien amb l'aigua per les locomotores, arrel d'a ixo el coneixien tots els conductors de aquelles maquines de fum. Al arribar a Mas Suau després de una llarga recta des de Sant Ramon, el avi Castells al costat de la via amb un
sac per les compres, es feia veure pel maquinista que afluixava la marxa i sense parar el comboi el Francesc pujava a el mes proper vago.
A Cervera on feien l'aigua per el vapor de la maquina, un caliquenyo, o algun fruit del camp, sen duia de propina el conductor, a mes de la petita xerrada. També, el ferrocarril, tenia amistat amb el Francesc, pro a altes instàncies, ja que el aigua que feien servir per les maquines de vapor, provenia tota del pas per les seves terres on disposava de uns grans dipositis. La mina començava al Vergos Garrejat, fins a Cervera i directe als dipositis del ferrocarril. Si en sobrava era per la població de Cervera, encara que aquesta ja estaba servida per la riera de Ondara. Aquesta aigua no valia per les maquines, degut a moltes sals que contenia.
La estació de maquines de vapor a Cervera. A la
fotografia superior. Els dos penúltims vagons, eren
cubes de aigua que la portaven des de Bellpuig quan
la que provenia de la zona de Mas Sua escasseja.
En aquella epoca, els propietaris de mitjanes extensions de terres, no era lo nomenat terratinents, pro si assembla. La seva feina era controlar la feina dels obrer contractats segons l'época. Al estiu les quadrilles de segadors, al setembre els vendimiadors, al desembre recollir les olives, tambe les patates. Passa l'hivern, amb les persones fixes, que cuidaven els animals de granja, la vaca, xais i remat de cabres. Amb el bon temps, començar altre vegada la sembres i així any rere any. El Francesc tenia una germana que es va casar amb un de la Granadella tambe de rica família i un germa que el varen enviar molt jove a estudiar per abogat. Un cop acabada la carrera, va muntar despatx a Barcelona i no va tornar mes a Mas Suau. Mes aviat el Francesc anava a Barcelona a visitar lo. Aquestes families mes o menys benestants, seguien la costum catalana del Hereu. Un es queda amb la casa pairal. Un altre per estudiar i si son dones buscar-li si potser un altre hereu i tambe endur-se una bona dot, perquè algun se la quedi.
El avi Francesc es va casar amb una filla tambe de familias benestant dintre el àmbit rural. Era de can LLorens de Cistero, amb una gran casa, mes diria un palau-et dins el recinte del petit poble. Els noms complets dels contraents per si ens fa falta mes endavant. Francesc Castells Puigarnau i Tresa LLorens Creus. Se establiren al Mas Suau. I alla vigueren. Amb el temps la Tresa, no acostumava a la soledat del Mas Suau i el Francesc adquirir una petita casa dins el recinte murallat de Montfalco Alla restava la Tresa mentre el Francesc es desplassava , cada dia al Mas per donar les ordres i fi feia falta si quedava un o dos dies. La distancia amb Montfalco no arribava al kilòmetre. La Tresa, encara que Montfalco era un recinte amb sols 9 ó10 families, estava mes acompanyada podia sortir a la plaç-eta devant de casa seva, xerrar amb alguna beina e inclòs fer el pa en el forn comunal que tenien. El seu marit ja li preveia del restes.
Imatge de Montfalco Murallat des de la carretera
Forn de pa comunal.
El carrero que envolta el poble per dins
fent com una circumferència.
La plaça del poble.
La casa on va viure la Tresa.
Petits carrers sota les mateixes cases,
aquest donava a la porta de la església.
Abans de la guerra, tota família benestant tenia pis a la capital de la comarca.El Francesc no va ser menys i tambe va comprar un pis a Tàrrega. Tarrega era una ciutat oberta, diria que alegre. Cervera, mes propera al Mas, era molt tancada i mol fosca en aquells anys. Amb el tren no hi havia cap problema per desplaçar sa a Mas Suau. La casa que va comprar, era a la carretera de Agramunt despres carrer de Sant Pelegri, un carrer molt industrial a la aquells temps. a una altura i travessaven les vies del tren. i al costat la estació.
Alla hi vivia front per front el Sr. Magi Roca i Sangra, el primer industrial que va motoritzar el servei de viatgers dins Barcelona, sobre tot als barris on no arriba el tramvia. Altre bei la agencia de transports Mill-Badia i el bulliciós tros de la estació, aquell carrer era al servei de tot lo que necessitava el ferrocarril aquella epoca ere el centre de mercaderies de arreu de Espanya i Catalunya cap el Pallars i la Vall de Aran. On es construïen les grans centrals electricas.
Els Magi-Sangra a Tàrrega, ja estaven, seria per la propera estació, dins el mon de la hostatgeria i el transport, com a proveïdors servei de cavallerisses i sobre tot el transport cap el Pirineu, junt amb socis targarins un de ells la Pirenaica- Pallaresa de Joan Gomez.
Aquest era el ambient des-de la finestra de la casa del carrer de Sant Pelegri. La casa estava composta per, garatge tres plantes i per darrera un gran pati que donava fins l'altre carrer. Quina diferencia de Mas Sua i de Montfalco Murallat. Tàrrega era la ciutat senyora del Urgell, mes comercial de la comarca per molt sobre de Cervera. En una paraula mes moderna. El Avi ja dirigia la explotació des de Tàrrega. El Josep Maria en aquest ambient de camions, trens, que no el busquessin gaire pels camps de Mas Suau. Amb aquest ambient ja sabie que seria de gran.
Els locomòbils que sortien de la estació de Tàrrega
cap el Pallars amb tot el material necessari per construir
les centrals elèctriques que varen donar llum a Barcelona.
Francesc Castells i Tresa LLorens varen tenir 4 fills. El Ramon, el Josep M, La Paquita i el Fernando.
El Ramon al ser el gran, en realitat, mentre cursa els estudis primaris i batxillerat va demostrar molta valia, lo que el seu Pare va decidir no donar-li les terres al ser el Hereu i pagar-li una carrera. El Ramon el seu desitj era estudiar per metja. Efectivament, va deixar Tàrrega per anar a la universitat. El Josep Maria a ratos a Monfalco, ratos a Tàrrega i ajudant al seu Pare. La Tresa a casa i el Ferran amb el xumet.
Venia el any 1936, el any del començament de la guerra, tot eren anades i vingudes. Al Francesc li varen requisar el Mas Suau i totes les terres. Al Josep Maria el varen agafar amb 17 anys i el varen endur cap el front a una brigada motoritzada, va estar quan va aprendre a conduir camions. La seva il·lusió, encara que no els hi deixaven tocar gaire. Tot i ixi hi haguere xofers que li deixaven manegar i es mostraven complaents perquè el Josep Maria aprenguis.
On si es va inflar de conduir, fou a la retirada, anava dels darrers amb un camió cisterna de aigua potable anava amb el grup anterior als dinamiters, que volaven tots els ponts, en ruta cap a França. A la frontera, va deixar el camió i es junta amb la fila de soldats que anaven detenin els gendarmes francesos per portarlos al camp de Argeles.
Acabada la guerra el varen tornar cap a Espanya. Com que el va allistar als 18 anys, no havia fet la mili al torna a Tàrrega el varen cridar a quinta, enviant lo tres anys a les terres Espanyoles de Africa.
Com que sabia conduir, li varen donar el carnet i a conduir camións.
amb un Fiat i un 3HC
Josep Maria, quart per l'esquerra.
A les dues imatges.
Amb un Dodge Carnero,cuba d'aigua, com el que
havia dut a la guerra.
Aqui ja ham un company de fatigues de mili i
fora la mili . El Ford V 8.
