La empresa Fluriach-Ramentol ó Ramentol-Fluriach, neix amb al 1924 de una família de traginers a la població del maresme. El Masnou. Jordi el net es el meu interlocutor.
Joan Ramentol feia la recaderia del Masnou a Barcelona amb cavallerisses. La parada a Barcelona era com a la majoria dels recaders al carrer del Rech. La durada del viatge amb cavallerisses des de el Masnou estaba en tres hores, lo que comportava el dia sense.
El Joan tenia dues filles, no tenia cap noi per qu puges ajudar en aquesta feina,dura de per si. La seva descendència eren La Pepeta i la Caterina, que feien lo que podien dins el negoci, pro no el viatge a Barcelona. El Joanet disposava de dos treballadors. En Quim Fluriach i en Jaume Canal. El Joanet a 1930 va comprar un camió Chevrolet, mes que un camió un coche re-carrosat com a camioneta per substituir la tracció de sang i posar-se al dia com la competència, que venia empenyent arreu amb la gasolina.
A la fotografia del local del recader Ramentol, garatge dels camions, encara i varen quedar les menjadores dels cavalls. Aquest local estava a peu de carretera Nacional II de Madrid a França.
El Quim, a la culera del camió.
Entre la seva clientela, hi havia una industria molt important a les hores. Filatures Ballve. SA, que pujava amb força dins el mon tèxtil. Ballve disposava altres de fabriques a mes de la de Masnou on treballava el Joanet. Filatures a Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, i els telers a Sant Joan les Fonts. La empresa tèxtil demana mes transport al Joanet, cosa que amb la camioneta no podia dur. El Director de la fabrica i el Joanet varen arribar a una entesa, per la qual L'empresa Ballve li va vendre un dels seus camions. El camio era un altre Chevrolet matricula B-50.133. Amb aquest camió ja es podia baixar grans partides de fil, cap als clients de la capital, a mes de tots els encàrrecs del dia a dia.
El Joanet amb els seus empleats, despres gendres.
El Quim i el Jaume.
Varen venir temps de poca feina. A Can Ballve tambe es varen ressentir, cosa que comportava passar cada dia per l'oficina a recollir "la Valija" per les oficines del carrer Bruch, sense cost i poca carrega. Dins la fabrica Ramentol i tenia una competència el altre recader del poble. Empresa Ballester, que a mes tenia linies de autobusos amb Badalona. A haber-hi poca feina Ballester no recollia la "valija", saltant mes de un dia. Al tornar la feina forta, Ramentol es queda amb tota la feina de Ballve, lo que comporta la compra de un altre camió un Austin nou de trinca. Aquest camió nou matricula de Malaga es va comrar a un representant de Austin a Barcelona nomenat Manuel Bigues, tanmateix aquest els va adquirir al importador oficial. Hijos de Lucio Prado a Lodosa (Navarra). En varen venir tres amb matricula de Malaga (??coses del regim) consecutiva. Un va ser per Ramentol, un altre per Transports Gatnau de Calaf i el tercer, per una fabrica de velas de vaixell tambe ubicada la costa del Maresme. Aquest Austin amb el temps al no ser rentable el motor de benzina, es ba canviar per un de Ebro.
Austin MA-7456. Matricula obligada.
El Quim i el Jaume els dos treballadors del Joanet es varen casar amb les seves filles i formaren una societat. Disposaven dels dos camions el Chevrolet que menava el Quim i el Austin per el Jaume.
Els clients, la empresa Ballve como a pal i tota la recaderia de varies petites fabriques i particulars del poble, enllaçant amb les agencies de transport nacional per tota España a Barcelona. A la fi un camió va quedaren exclusiva per Ballve i el altre la recaderia. Un camió anabe a diari de la fabrica del Masnou al carrer de Ali-Bei (entre Marina i Cerdenya) magatzem a Barcelona de la Empresa Ballve. Alla i deixaba el fil produit i recollia les bales de coto cap a la fabrica de Masnou, a mes de recambis per les maquines, material necessari per la empresa que els recades d'altres pobles entregaven al local de Ali Bei. Aquest camió tambe recollia coto dels tinglados maritims del Moll del Borbo, on ara esta plagat de restaurants. L'altre camió anava amb la recadarie, fent entregues i recollides per tot Barcelona. Al migdia calia recollir en les dues agencies. La del Rech 41 i Casanova 48.
Carregat de bales de fibra.
El Barreiros 42/17. Aquest camió se li va buscar una
tarja de transports de Lleida. La rao es la lluita dels
transportistes per tenir mes radi de treball. Una tarja
rodona de Barcelona era per Barcelona i provincies
limítrofes. Una de LLeida era per Catalunya i provincias
limítrofes. Saragossa. Osca.
Al 1960 el Jaume decideix deixar el transport. El Quim fa un arreglo amb el seu cunyat i es queda amb el Austin , el Chevrolet i la feina. tambe el seu fill gran el Joan es inicia en el mon del transport, per ajudar-lo . Tornen a ser dos al negoci. Al any 62 es retira el Chevrolet cambian-lo per un Ebro B-45. Aquest camió en la seva epoca, era el camió ideal per la recaderia, la prova era que tots els recaders en tenien un.
Al any 1966, es cambia el Austin per un Barreiros Saeta mes conegut com "Groc". També es incorpora un segon fill del Quim. Aquest fill es diu Josep, pro tothom el coneix com PEPE i es compra un altre camió nou. Un Ebro D-150, aquest vehicle tenia la rendibilitat de ser un camió per carnet B o de segona, (3.500 kilos PMA) pro li podies carregar fins a 5.000 kilos a sobre i no se s'assebantava. El motor era el mateix del Ebro gran i doble roda trassera. Lo que vulgues-is fer amb ell. També la novetat d'aquest vehicle, es que va ser el primer del mercat espanyol amb la cabina abatible.
Un dels Europa. Amb plataforma, durant la temporada de la poma , de juliol a finals de setembre, aquest camió recorria les carreteres de Girona, per conte de Blaufruits, majorista de fruita que servia poma per arreu, inclos fins a Calatayud per re-envasar. A la provincia de Girona el camió del Jordi la portaba en Palots, desde els camps al diferents magatzems frigorifics de la provincia. Desde les plantació de L'Escala-Ventallo, Sant Pere pescador a Maynou de Santa Coloma de Farners, frigorífics Sant Daniel de Blanes.
Una de les anècdotes mes comentades per Jordi, era la de un client seu frances, que fabricava al Masnou mastils de barco. Els mastils igual que les faroles, tenien una permissivitat de sortir mes del capo de davant i per rere un metre mes de lo estipulat en las mides del vehicle. Feia pocs anys de la mort del Dictador,quan el Frances va trucar al Jordi per transportar un mastil de 22 metres de llarg a Cullera. (Valencia). El Jordi li va raonar que no podia fer un Transport amb el seu camió de aquesta magnitud. El Frances li va dir que no tindria cap problema en aquell, transport. Va carregar el mastil i un numero de telefon, per si el parava la Guardia Civil, truques a aquell numero.. Degut al embolam va tenir dificultats de sortir amb el camió i el pal del Masnou, va agafar la autopista per Alella fins a Cullera. Ningú el va parar. Al arribar a Cullera, va trucar al telefon, es varen presentar dos Land-Rover de la Guardia Civil, i el varen ajudar a travessar Cullera, fins arribar al embarcament. El client era el Marques de Villaverde. No coment.
Mes endavant se incorpora un altre fill a la empresa. El Jordi, lo primer comprar un camió per ell. Es tractava de un Barreiros dels de color butano brut, carbassa , concretament un 42/14 de 4 cilindres a diferencia del seu germa (Barreiros) sortit a la mateixa epoca. El 42/20 de 6 cilindes i 170 Hp aquest petit era un desastre. Va aguantar dos anys, despres passaves mes temps al garatge que treballant.
El Troner del Jordi.
Al any 1972, el germa gran, el Joan es separa de la empresa i es queda amb un client molt important del Masnou. Industrias Doggi. Alla i destina dos camions, un Pegaso Comet i un Ebro D-600 amb motor Perkins. Doggi es un fabricant de teixit elàstic, per la confecció de faixes, banyadors etc.etc
Aquests camions carregaven per la tarda a les instal·lacions de Doggi, les peces de metro i mig endollares en rodo, a ma i fins la bandera( camio ple). El pes era considerable. La seva missió, repartir per totes les agencies de Barcelona perquè el teixit arribes a qualsevol punt de la península, fins i tot. Portugal.
Amb aquest camion el Jordi va acabar la vida laboral
del Jordi i comença una merecuda a jubilació.
NOTA: Jo personalment Xavier Castells, he repartit material de Doggi per tot Alemania, sense GPS, encara no existia. LLocs, tallerets de costura, on hi nave sols una peçe. Busca!!!.Tota la setmana.
Imatge dels vehicles de recaderia que feia anar el Germa mitja
dels Fluriach. El Pepe. El Ebro D-150, un Ebro mes modern, una
Nissan Trade, i la petita Vanette.
Al any 1976 el Jordi i el Pepe, deixi deixin tambe separar-se. El Pepe es queda amb la recaderia diaria, els petit encàrrecs i el Jordi es queda amb la empresa la qual havien treballat tota la vida. Filatures Bellve. Actualment Hispano- Tex. Tanmateix Jordi busca altres empreses , comprant mes camions
per servir un altre on client Malody empresa fabricant de cucurutxos per les fabriques de gelats. Com Camy a Guadalajara i i Alacant a Sant Vicens del Raspeitj .Els tres germans, continuen en el transport, amb tres empreses diferents, pero sota el mateix logo. Transports Fluriach- Ramentol.
