La manera de moure el transport avui en dia, res a veuran al de la postguerra. Herois que triomfaven amb una espardenya i una sabata. Aquest es el cas de Josep Muxi, vei de Sant Pere de Torelló.
Abans de la guerra havia estat mosso de esquadra, al arribar el nou regim es va quedar sense feina i va tenir que començar de nou.
Va comprar una derbi amb tricicle anterior, els que no podien carregar gaire per no tapar la vista del conductor. Aquells de les dues rodes davanteres giratori-as, que tenies que tenir braços de titani per dominar-la. Aquella del color granate amb el gros fanal anterior amb el botonet negra de les 4 posicions.Parat, marcha,llargues i curtes, aquest al tenir el calaix en duien dues davant.
Tres dies a la setmana baixava de Sant Pere es difuminava dins la boira de les cinc del mati a Torello, Manlleu fins arribar al seu desti. Vich.
Amb les proteccions per les cames i bi plaça per anar la dona si
calia per fer la venta.
A Vich li comprava peix a un majorista, que arribava amb el camió des de el Moll del Rellotge de Barcelona. Fresc, fresquisim barrejat amb el gel.
Amb la carrega, despres de pagar el preu acordat, altre vegada cap a Sant Pere de Torello, aguantant fermament la direcció amb la caixa carregada. Arribat a Sant Pere anava carrer per carrers i masies dels voltants venent la apreciada carrega.
Cansat de passa fred,amb les tapacames de roba i pell, va ingeniar junt amb el ferrer del poble, un habitacle per les cames de xapa. També varen cambia el manillar per un volant, amb estranys engranatges.
La derbi, va quedar com una moto de curses de tres rodes. Mes endevant ja va obrir una botiga on venia el peix i altres comestibles.
Actualment a Sant Pere de Torello, encare perdura Can Muxi, botiga que regenta una neta del Josep.
