Imatges del camió acabat de restaurar de
Juan Vallcorba i Pomier. Ford Carabiner.
Aquest vehicle, tal i com esta ara, equipa un motor Ford de 4 cilindres. 3000 cc, 4 marxes, de benzina. Dins la gama del fabricats després,¡ per problemes tècnics de la guerra civil, a la Avinguda Icaria de Barcelona, aquest potser el mes petit de cabalatge, en una época, on cada any el mateix camió, amb alguna lleugera modificació, cambia el numero de identificació.
Va estat comprat per Joan Vallcorba Matas, tambe conegut per el sobrenom del Joanet de Cal Dominguet, recader a Barcelona i transportista per el voltants de Sant Feliu de Codines. Als anys 50s li varen acoblar un motor Gmc de betzina, pro transformat a Diesel. Durant la guerra civil, el camió va ser confiscat i mai mes va retornar a casa. Un chasis abandonat a Caldes de Montbui passat els anys potser va ser una part que es va trobar de ell
Fotografia pressa despres de la guerra, amb el
equip de gasogen, al costat el fill del Joanet.
El Jaume Vallcorba Roca. Pare del actual propietari
El Jaume fotografiat amb llur muller, dins la cabina
del Ford.
Sense baranes, per anar a per buscais al bosc.
Acabada la guerra, el Jaume Vallcorba va
comprar, un Thames Trader ingles, per continuar
la feina que la guerra va interrupte.
El Joan Vallcorba i Pomier, en un principi, li volia acoblar com a combustible, el gasogen com havia porta durant una temporada. Els invents els feia sobre un carreto,al pati de la nau on hi tenia el camió guardat.
Diferents aspectes en tres fotografies del carro
de proves, explicat per el seu dissenyador.
Molta matemàtica, física i química abans,
de treure un model de gasogen per el Ford.
En definitiva un estrany andròmina, que es tenia
que configurar al camió. Sobre els parafangs de-
vanters i el resta al costat esquerra de la cabina.
El invent, traslladat al camió. Molta soldadura,
paciència i enginy del dissenyador del artefacte.
Vista lateral del Ford, a l'esquerra la camara
de combustible de la llenya.
El enginyer-físic-matemàtic, explicant el seu invent.
Darrere un Ebro serie B. En la cadena de muntatge.
La seva historia de recuperació es de lo mes rocambolesc, que es pugui imaginar. Aquest camió ro-manava en un vell cobert de Can Torres a Santpedor, des de que es va deixar de utilitzar, com a vehicle de transport. Ara deu fer uns cinquanta anys. El seu amo, o un bei, amb, decidí un dia de fer d'ell un remolc per al tractor.Talla el chasis, a la altura de la cabina, deixant-la abandonada amb tots els seus components, a la resta i solda una barra, fen un remolc amb caixa i tot. La part de la cabina, romana en el cobert, on de mica en mica varen anar desapareixent peces. Un amic dels tractors en una conversa amb el Joan. Li fa saber , del "tros" de camió, que tenia guardat.El cap del Joan, va començar a rumiar, com fer-l reviure.A canvi de favors entre col·leccionistes de "xatarras", el Joan es va fer amb les restes del camió.
Amb un camió ploma el carrega i el porta cap al seu taller. D'alla comença el Joan un pelegrinatge per diferents desballestaments de Catalunya i les Espanyes, fins trobar un chasis de camió Ford, cosa que amb el temps va aconseguir, i vora del seu domicili. Concretament a Caldes de Montbui. Inclòs pot ser el mateix que varen requisar al seu avi per la guerra civil. Junta les dues parts. Li fa una caixa nova, un nova instal·lació elèctrica, plantilla i vidres ja que no en portava,mes alguns elements interiors.Vet qui tenim el nou camió.
En colors i la mateixa cadena de muntatge
darrera el Ebro B, camió que va substituir al Ford.
Sobre i al centre del volant, hi tenim
els llum, llargues i curtes, tanmateix
"el Pitu".
Sobre al tablier, la maneta de obrir
i tancar el parabris.
Ben carregat de sacs de cafè.
Cap a descarrega.
Ebro serie B i Ford, jugant pel bosc.
Amb el Ford del Sr.Riera.
