14 de nov. 2012

ORIENT 3






En la carretera.
07-07-12  Dissapte
 Domaso -Vich 287 Km.

Despertem a Domaso, enfront el llac. El dia esta ennuvolat, pro no plou.
El sol al sortir fa unes estranyes ombres enmig de les muntanyes.
Mentre Cris i Nuria recullen i preparen l'esmorzar  agafo el caminet que voreja el llac.








Bellagio, a l'altra banda.




La gran ventat-ge de la Camper, es aparcar i
passar la nit, on vols. Aqui estàvem en un aparcament
amb horari, front el LLac i els Alps, ocupant el lloc de un cotche.
Pro el lloc es meravellós amb aquestes sortides de sol.
Sols els vilatans i els ocupants dels Hotels de Gran Luxe de la 
vora del Llac Como, tenen aquest privilegi.








 Fa una temperatura matinal molt agradable, travesso per davant de uns càmpings petits, hem creueu amb el camionet que recull les deixalles de les papereres, es matiner, subcontractat per l'ajuntament. Mes enllà un petit embarcador per a Kayacs.
En- creuo amb un parell de persones fen footing, una porta un gos. He anat contant els pasos 750 he fet un quilometro, torno enrrere, me estan esperant amb el esmorzar. Cafè, llet i torradetes amb mantega i melmelada. Aixequem el campament i sortim
 vorejant el llac direcció nord, creuem petits poblets amb Esglésies peculiars i grans mansions, verd a la esquerra i blau a la dreta. Al fons un pont de pedra amb molts arcs indica el fi del llac i passem a la banda dreta i fi del llac.
Hem deixat la vessant de les muntanyes, per entrar en un vall pla, amb una llarga recta, acompanyats de la via del tren. Banda i banda camps de blat de moro. Al fons ja lluny en als cims veiem varis monestirs rodejats de feixes  conreades de vinya.


Arribem a Sondrio (I). Ja es un poble gran  hi ha un centre comercial. Decidim parar per avituallament. Es una marca Italiana hi trobem molt bones ofertes. La Cris compra unes botes i jo uns mocassins per jubilar els que porto. La veritat que els preus son ventajosos, aixo que sols anàvem a comprar menjar i sortim calsats.
Ens equivoquem de carretera, pro la que agafem segons el mapa també va amunt, fem camí cap a les muntanyes Dolomitas. No crec que arribem avui. La carretera cada cop es mes estreta i comença a pujar. Ens estranya molt, pro continuem, a algun pues to arribarem. 
Passat una corba hi ha un petit lloc per parar i una senyora.
 Semble que espera algú. Esta sola. Li pregunto si anem ve, hem contesta que si, i que espera a un seu fill que fa la pujada amb bicicleta per donar-li ànim. El seu marit esta mes endavant amb el  cotxe. Després, la recollira. Li pregunto per la carretera i hem diu 
 que estem al principi de la pujada, i falta molt per el cim.















































































Numerant les paelles amb les dues llegues de la zona, alemany e Italià.








Aquest camió per la seva alçada no crec pugui fer la baixada a l'altra vessant.





















 Decideixo continuar. Ens creuem amb moltes motos, bicicletes,  cotxes descapotats, sense proposar-lo estem pujant el Port de Sant Stevio. quaranta vuit paelles per pujar, sense contar el principi. Anem al sostre dels Alps  Pugem a 2757 metres d'altitud, el segon pas mes alt d'aquesta regió alpina. En un petit túnel amb corba, ting que frenar i tirar enrrere, venen varis descapotats BMW i MERCEDES, en plan competició. Començo a entendre el joc, la gent ve a fer corbes.
Aquesta carretera fou construida entre 1820 i 1825 per els austriacs.



Llinda amb tres estats, el Suissa, Italià i Austríac. Aquesta carretera te 48 paelles com ja he dit en 24 kilometres amb un desnivell mitja del 7'5 %.
Li agafen el tranquillo com els demes comenzan a donarli canya a la FIAT, amb els cinc metres de llargaria, es fa un poc dificil, pero es adapta, reduccions a segona e inclos alguna primera que es te que engranar. Les motos que venen de front si no tenen prou espai,per la esquerra es colen per la dreta ja que la camper ocupada tota la curva giran a esquerres. No passa res, no hi ha bocinazos totom es adapta a la situació ja que la gent que per alla circula va a aixo. A donarli canya. Bicicletes i moltes motos, el coches descapotats amb matricules de Alemanya i Suíssa. Els intrusos som nosaltre, pero portem el ritme.
Cada paella esta numerada i al arribar al cim podem veure les dues vessants amb el gran transit que hi ha i un petit accident entre una moto i un cotxe sense importància ja que en tanta corba amb el vehicle fas mes fressa que velocitat.





A mida que anem baixant s'aprecien els cambis de la Vegetació. Dalt, la muntanya esta completament pelada pel fred i la neu, al mig ja trobem els primes avets. Abaix la vegetació es  formosa
amb tota mena d'especies d'arbres, herbes verdes i rierols per arreu.
Amb aquest paisatje tan bucolic, prop de un rierol parem la taula per dinar. La cristina ens sorprendra amb alguna especialitat de menjar preparat. Es lo que tenim. Dono una volta per el lloc, el poble del costat es diu Merano. Hi ha un funicular que et puja a una ermita. Lo que necesiten a Sant Feliu de Pallarols per pujar al Santuari de la Salud.
Els cartells indicadors de la ruta com els de els pobles estan escrits dalt amb alemany i sota en Itàlia  Estem a Itàlia.  La gent parla en alemany.Continuem avall varis kilometres fins arrivar a Bolzano  una ciutat, una mica gran Intentem muntar el campament, pro en una gasolinera ens aconsellen que no. Últimament la zona no es segura ha arrivad molta gent de fora i hem aconsellen pujar muntanya amunt, la zona es mes tranquila  Agafem un altre carretera sinuosa de corbes pro amb pla, seguin un rierol. La zona es anomena Valle di fassa. De cop passat una d'elles veiem un maravellos llac. Intento aparcar al voral de la carretera pro hi han molts cotxes. Es turístic  on puc dono la volta, torno enrrere i hi ha un Parking de pago. Ens hi fiquem. Atravesem despues d'aparcar la carretera per sote fins el llac. Es diu el LLac de las Cerezas. Es un llac completament tencat estil bassa, rodejat d'abets que li dona un color turquesa molt bonic.





















En el subterrani que passem per arribar al Llac hi han varis troncs oscil·lants penjats de una paret, al moure'ls i pica la paret amb ells, cada un dona una nota musical diferent.
 Aquest mostres es en  honor al bosc del costat que amb la seva fusta es fabriquen la majoria dels instruments musicals de corda, exporta'n la fusta arreu.
La aparcada costa un euro, paguem i continuem amunt el cami. Els Dolomites no seran per avui. Arribem a un poblet que es diu Vich, turístic total i tranquil. Junt al camp de futbol hi ha una petita esplanada i una autocaravana, ens emplacem al costat.
Muntem el campament i anem a visitar el poble. Hi ha varis restaurants i hotels de luxe amb menus que no son per nosaltres. Aquests restaurants i algunes cases tenen les façanes decorades amb dibuixos molt graciosos. De veritat un lloc tranquil. Els nostres veins no hi son, i tampoc i passen la nit. Estem sols. Al lluny surt un pic de Dolomites,  pel mati i arribarem.































Sols, i tranquils, al bell mig de els Alps.