TRANSPORTS ROURA.
Josep Antich era el transportista del Sindicat de Sant Pol de Mar. Tenia un camió acabat de recuperar de la guerra. Ell no tenia carnet, el seu xofer era Pere Roura Arges. Amb aquest camionet es feien tots els serveis del Sindicat, principalment al Born de Barcelona. Un bon dia el camió, necessitava de renovar neumàtics. Molt escassos a l'època. La misèria feia anessin ben aprofitats, inclous lligats amb fil ferros. Aquell camió sense sabates no podia tirar mes. Necessita per lo menys quatre neumàtics. El estraperlo era el que dictaven les normes posa-li els preus. Antich no tenia prou diners per comprar-los. Un mati de cop va deixar el camió, el xofer, el sindicat i la fruita penjat. El camio com anava no podia sortir aquell dia.
Pere Roura tenia molta amistat amb el Sr. Aspas de Calella, transportista que feia la mateixa feina, pro a la població colin-dant. La seva coneixença era trobar-se al Born de Barcelona, la feien peta,al acabar la feina, esmorca junts, fet que tinguessin una bona amistat.
Aquell dia li demana si li podia deixar un camió dels seus. El de reserva, per poguer treure la carrega aquell dia. Veient la desesperació del xofer. El Aspas li va deixar el camió. Cap a Sant Pol. transbordar la carrega i sortir cap el Born.
Per la nit al arribar a Calella després de deixar els cistells buits a Sant Pol. Li prega al Aspas que li venges el camió per fer la feina del Sindicat de Sant Pol pel seu conte. El Sindicat estaba d'acord que es quedes la feina ell. L'Antich havia fallat.
Transports Aspas li ven un camió. Com es normal el mes vell i atrotinat. Es un Citröen.
Era el any 1941. Pere Roure Arges, es estrenava com a transportista i amb feina fixa, la del Sindicat de Sant Pol, un bon aval per la compra del camió.
Bona feina, viatja diari de Sant Pol al Born de Barcelona amb les fruites i verdures de cada temporada. La temporada forta era en el temps de maduixes. Es feien fins dos viatges al dia degut a la poca carrega que es podia fer d'aquest fruit. El transport es feia amb cistells de jonc apilats sobre tres pisos fets de taulers de fusta. Un cistell no es pot apilar.
El Pere amb el seu camio.
Amb el temps, varen sorgir altres feines de industries del poble, petits tallers de gènere de punt i la fabrica de tendals i frens d'automoció de Sauleda. Empresa que no la deixarien de fer el transports en tota la vida.
Amb el Sindicat i les empreses noves, fa que amb el Citröen no es pogué arribar a les feines. El Pere compra un segon camió a Transports Roca de Calella. Es tracta de un Chevrolet de 1934. Una altra andròmina, pro es lo que hi havia a la postguerra.
Al 1955 el Pere troba el camió adient, per el transport de les maduixes. Es tracta de un Ford V-8 B-99827 de benzina i doble eix darrera, lo que li dona una gran llargada. Podia fer-li fins tres sostres de fusta per portar els cistellets de maduixes. El camió tenia un problema. El seu consum. Mes de 40 litres per cent. Comparat amb el Citröen, portava com tres carregues mes en un sol viatge.
Imatge de la allargaria de caixa del Ford tres eixos.
El Original amb dos diferencials.
Amb el èxit d'aquest camió encara que li anava en contra el gasto, el Pere compra un altre igual. Per compensar el excessiu consum de gasolina li acoblen un motor de gas-oil Barreiros. Una gran avantatge amb el gasto. Pro aquest camió encara que la conformació era igual que el anterior, tenia un problema. El segon eix de darrera era fixa. No duia diferencial, com els originals per consegüent a cada corba es deixava mig neumàtic, igual que la maniobrabilitat era nul.
Foto de J.M.Mata.
Depres de aquest camió, ve el cambi d'època. Pasem de restes de la guerra civil a camions acabats de sortir de les fabriques espanyoles.
Pegaso, Barreiros, Nazar, Sava. El Pere entrega l'últim Ford a Garatge Baulenas de Granollers, com entrada de un Pegaso Barajas (Pegasin) nou. A les hores el fill gran el Rafel ja treballa amb el seu Pare acabat d'arribar de la mili, amb tots els carnets.
El Barajas que porta el Rafel, devant el Sindicat
de Sant Pol de Mar, on te la feina.
El Rafel durant la mili a Melilla.
El camió un Chevrolet VD americà.
Amb un company sobre un Fiat 618.
Aquí, desfilant amb segon terme amb el FIAT 618.
Gracies a ser bon conductor, se li encomana el cotxe
del Comandant. Darrera una familias de FIAT.
El Sindicat de Sant Pol, envia pèsols, patates i altres verdures al mercat de Perpinyà. Aquest camió es una meravella. La comparació es fa realitat, amb els restes de la guerra civil que el havien precedit. Treballa per un majorista Bergonyos Boix. Verd Fruit amb càmeres frigorífiques a Tossa de Mar. Concretament a la carretera de LLagostera. A les afores del poble. Ell li aconsegueix els viatges a França. Per conte de Verd_Fruit tambe carrega, enciams, carxofes al Prat de LLobregat, L'Aldea, Amposta, Camprodo tot cap a França. Bergonyos els hi proporciona tota la feina.
Decideixen comprar un altre camió nou. Un Thames Trader. El manera el cunyat. El Matas casat amb la germana Roura. Portaran maduixes cap al Pais Vasc, tambe algunes verdures, principalment pèsols a la seva època. A mes de feina cap al mercat de Perpinyà.
El Thames Trader al costat del riu a Sant Sebastian.
El transport. Un ordidor per la fabrica de tendals
que te Sauleda a Santa Maria d'Olo.
Un tercer camio, que arriba a l'empresa va ser un Ebro B-45.
Aquest només farà el servei de Sant Pol de Mar a Barcelona.
Aquest camió Ebro sera per el germà petit. En Jordi, per continuar fen la feina de sempre. Sant Pol Sant Cebria de Vallalta, a Mercabarna. Tornada, cistells buits i la petita recaderia que carregava a l'agencia del carrer del Rech. La Bala de Oro. Una altre agencia on tambe carregava al poble nou, concretament al carrer de Tanger. Per la tarda es feia el repartiment entre uns i altres per el poble. Tanmateix, recollides per l'endema.
Un altre transport que feia el Roura era anar a las vessants, on es conreaven les maduixes a la serralada del litoral, un altre desavantatge a favor del "Freson de Palos". Un Land Rover, que no parava de fer viatjes al Sindicat on es prepara per a la carrega als camións.
Aquesta feina despres del del Ebro, va venir un Man. El ultim un Mercedes frigorífic, preparat per les maduixes. Imatge sota.
El organigrama movil de l'empresa es composa del Barajas i Thames amb fruita seguin les temporades de cada una, tambe les verdures. El Ebro fa el Sindicat de Sant Pol de Mar mes un altre Thames, comprat de segona ma de reserva. Aquest Thames va sortir molt malament, comenta el Rafel.
Mes endavant, el Barajas queda curt de caixa com tots els Pegasos. Ha sortit el nou Pegaso Comet. Als pocs dies surt una variant d'aquest camió, amb roda mes alta i reductora elèctrica al diferencial. El supercomet. Roura en adquireix un . Un camió amb mecànica nova i amb mes concordança amb els temps. Com no, el compren a Baulenas de Granollers. La seva matricula. B-626276. De aquest camió la familia Roura, no guarda cap fotografia.
En poc temps es treuen el Thames que havien adquirit de segona ma per un altre supercomet, comprat con el anterior a al Garatge Baulenas de Granollers. La matricula B-744.971. Com el primer tampoc tenim cap fotografia.
Continuant els canvis el Barajas es canvia per un Europa. B-5614-BL. I a mes es afegeix un Pegaso 1.100, que conduirà el cunyat el Ramon Matas.
Imatge de un 1.100 que concorda
amb el de Roura.
A la província de Huelva, els camps de maduixots es van estenent, lo que fa que la maduixa del maresme es vagi perdent. Els pagesos opten per altres conreus, no poden competir.El consumidor i el venedor no mira la qualitat, mira el preu. Tots els restaurants i hotels de la costa del maresme, deixar de comprar la maduixa local, per maduixot. Amb nata i altres presentacions tot cola i mes la gran majoria son gent estrangera.
El Europa que havia comprat, es queda sense feina i el posa a treballar a la empresa Oliva del Masnou.
Distribuïdors de begudes. El Europa, comença a portar el Vichy Catalan de Caldes de Malavella al magatzem del Masnou o directa a algun client.
El Pegaso 1.100 no va portar mai fruita, treballava fix, per "Frenos Sauleda" de Sant Pol. Despres del 1.100. La pròxima compra en exclusiva per Sauleda va ser un DAF 1700. També el menava el Matas, fins la seva jubilació.
El Europa es va canviar per un Pegaso 200 de doble direcció, podia carregar molt mes kilos i surtien mes a conte els viatges. També va durar fins que el Rafel es jubila. Només quedava el camió del Sindicat que conduir el Jordi, portant verdures a Barcelona i tornant amb la recaderia.
Quan es jubila el Jordi.Transports Roura es va acaba. Cap hereu de la família ho va volgueren continuar.
El Ramon Matas Mir, des de la compra del Pegaso 1.100, ja sempre havia treballat per Frenos Sauleda. Despres va ser un Daf i quan els Roura varen plegar, el Matas continua amb un altre Daf fins ser substituit per el seu fill, fent la feina de Frenos Sauleda.
El DAF ja a nom del Matas.
Agraïments a Jordi Fluriach Ramentol i Rafel Roura.