Varen passar dos anys i varem anar per la segona trobada de
A Polinya, sabia que als magatzems de fustes per decoració Jordi Giribets, antic transportista i guarda un Chevrolet dels anys 30s. Es tenia que visitar a veure si rascabem algo. Ens coneixem de tota la vida, pero guardant les distàncies. Un mes nomenat, altre menys. A casa seva havien tingut molts camions i la majoria treballen per dues fàbriques de sabons al Vallès. La Henkel Iberica a Montornes del Valles i la Jabones Camp a Granollers, també tenien com a client la fabrica les motocicletes derbi de Mollet.
Em va ensenyar el camió dins un magatzem de fustes, que es a lo que es dedicava actualment. Si el camió era molt maco, molt ben conservat, pro massa enrenou arreglar papers per anar a lluir-lo un dia. Li vaig voler fer entendre, que no era per un dia que allò era el començament i pensem fer més trobades amb lo recuperat antic del transport. Molt be, tot lo que vulguis. Ja mo pensare. Aquell ja mo pensare volia dir que no. Al marchar em diu.
Allà fora a la campa meva, travessant la carretera, en tinc un altre. Es un Ford. Adéu. Efectivament sota un cobert a quatre vents hi tenia el Ford, ja estava condemnat a mort, les inclemència del temps no perdona.
Sabia que a Caldes de Montbui els autocars Sagales guardaven peces úniques. Em vaig dirigir cap allà, la unica referencia, les nau velles tancades i l'estació d'autobús que hi havia en front, vaig pujar al primer pis on hi tenien una petita oficina. Ningú sabia res. Un conductor que baixava les escales i havia escoltat la conversa em va adreçar a l'a, campa que Sagales tenia a l’entrada del poble. Allà a porteria tampoc sabien res. El porter agafa el telèfon i truca a algú. Em diu que a la base de Parets hi han les oficines generals i alli em diran algo.A cremar gasoil que va barato i cap a Parets del Valles, al poligono de la Bacardi. Aparco una mica lluny ,ja que les maniobres continues dels autocars que entren i surten constantment.. Camino fins una de les entrades del garatge taller. Em passejo amunt i avall, ningú em diu res. Al final li pregunto a un xofer que passava per allà, per l'encarregat. Hem senyaler unes vidrieres.
Encarregat de taller esta unes oficines d'aquelles penjades sobre el taller on es divisa tot. Li pregunto, li mig explico, m'adressa a unes oficines del costat del taller i que demani per Manoli.
Manoli no esta. Marcho, amb el coche en marcha veig una senyora que entra en aquell moment a la oficina. Manoli?. Si. Li explico, em diu que me agraeix molt la invitació i el temps és molt just, que per un altre any ja ho veurem. Lo que veritablement busco no es un bus. Es un Pegaso 140 grua d'assistència. Era dijous, cap a cal Tariel i en foto una paella amb llamàntol.I un altra any sera.
Aquest Pegaso 140,no crec estigui en condicions d’anar enlloc.
Arribat el dia de esdeveniment, sols falta recollir el dia abans els camions que no tenen papers, per lo qual no es poden acostar a Torello. El Toni Arimany, dona dos viatges un a Sant Joan de les Abadesses, on recollir dos Ford i un a Ripoll, per Recollir el Hino de Salvans. Els camions es guarden a la campa de Ramon Camprubí. El mateix dia de la trobada, al matí de cami desde la seva Nau de Vic,el Toni recolleix a Manlleu el Ebro de
Parramon. Junt amb el Ebro, porta el seu Pegaso LLevaneus.
Ha arribat el moment del esdeveniment. Els dels trens fan la seva feina. Nosaltres la nostra. El Angel,vol estar a missa i repicant, cosa que no es pot fer. Ves a dins amb la gent del tren que es on fas mes falta.
Van arribar els convidats,se'ls hi dona un tiquet per l'esmorzar altre per el dinar.A continuació s’els indica el lloc d'aparcament per mides.
El Ebro bolquet de Parramon.
Joan Muste conegut de Vallvidrera, arriba amb el seu Ebro 550.
