Catalunya Nord.
Aquest cap de setmana vaig quedar amb el Joan, per que m'ensenyes els avenços amb el Dodge que esta restaurant al garatge de sota casa seva.
El tenia que acabar per l'abril d'enguany.
Un contratemps, amb el tema de una porta, ha fet que encara no estigues acabat per veure el sol del Pirineu.
El Joan, porta molt de temps amb el Dodge, el vol estrenar per portal a la Trobada anual del Guixeró. Al ser tan presis amb el seu treball es lo que reten la sortida.
Al carrer i te dos GMC de la guerra un Francès i un altre Amèrica.
El Amèrica el fa funcionar, despres de molt de temps de tenir-lo parat. El altra serveix com a recambi.
Joan Pere Bigorra ha treballat tota la vida de Xofer, jubilant-se com empleat de Obre Publiques," L'Equipement."A la N-116.
El Joan va començar de xofer a Perpinyà, menava un Berliet 180 TLM del morro rodo, va estar poc temps, pro li servi d'aprenentatge per entrar a treballar el any 1972 a ONATRA de Vitrolles, a prop de Marsella. Alla i passa la seva historia, fins, ja amb una edat, comença a treballar a L'equipament, les obres publiques Franceses. Una feina ja mes tranqil·la que el Internacional. Pro com tenia el cuquet durand un temps, demana una excedència, ja que anyorabe la carretera.
Per les seves mans tornan a passar els grans camions. Comença fen una substitució en els camions de volum de l'empresa de Pons. Transports Serra, despres va anar al Groupe Vialle, tornant a recorre tota Europa.
Passada l'angoixa de ruta, ala fi tornar a les obres de la carretera.
Ara viu jubilat a Fontpadrosa (Fontpedrouse), a tocar la nacional RN 116, una carretera mítica que no te res que envejar a les paelles, de Sant Stevio, o el Passo Pordoi.
En la època, Onatra Transport era considerada la millor empresa de transport de França, tan per els vehicles sempre nous i per el sistema de tracte als xofers. Era tota una institució.
Com anècdota ,el nom de Onatra, alguns el varen lligar a Onassis per las sigles, res mes lluny de la realitat.
Onatra va se fundada per al 1950 per Jean Arcostanzo, segons m'explica el Joan.
En un principi era una empresa de bolquets, per sorres i pedres. Els camions eren Willeme. Amb els temps entra en el mercat de les carregues generals, amb els Berliets i al fi desemboca en el transport de matèries perilloses, fent el gran Boom de l'empresa. L'empresa es tornar monomarque, despues de Berliets i Saviem
El nou subministrador unic de camions va ser Magirus Deutz, amb els seus motors refrigerats per aire. Una particularitat de la flota a mes del seu color granate es que els de morro, amb la petita llitera
arrossegaven cisternes. Els xatos amb la cabina molt mes grossa arrossegaven les lones. El negoci a partir del polos químics de França es va expandir per tota Europa, Turquia, Nord d'Afica i tambe Kuwait, comptant com a clients els grans mostres químiques d'Alemanya com Bayer i Basf, entrant també amb cubes per portar el gra de plàstic.
L'empresa al jubilar se, el Senyor Jean, va a passar a mans de la empresa holandesa Pakhoed, per vendre la depres a Patrik Aubry. Al poc temps fa fallida i desapareix una de les mes grans i autentiques empreses de Transport. Total una
empresa feta amb el esforç dels homes. Una dita del director General Jean Guieu era <on y était plus qu'un chauffeur,on était "un Onatra">
IMATGES DEL DODGE.
Actualment en restauració.
Detalls del eix direccional.
A primer terme ,la roda de recambi.
Amb la alçada semble mes gran.
El doble eix senzill de darrera.
El Joan davant la seva Obra.
Lateral del Dodge ja polit i pintat amb emprimació,
esperant ser muntat.
El taller ple d'eines
i els abarcons de la caixa del camió.
El taller, com els genis ben desordenat, d'aquests tallers amb tot amuntegat ja he hem vist varis en aquest boc.
L'altre, lateral el Joan el esta polint amb sorra i aire. Sorrejat amb dos clases de granitzat un de blanc, altre de negre.
Altre vista del ample lateral. Els forats banda i banda son calaixos on es guarda, armes i munició.
Polir la part de dintre ficant la ma i la pistola, comporta moltes hores de feina, pro el Joan ho vol ben polit encara que no es vegi.
Travessers de ferro per muntar banda a banda dels laterals,
i sobre ells collari la fusta.
Abarcons per collar a les fustes de sobre els laterals, on es senta ben els soldats.
L'Arquillada a la part de dalt, on es apoya el tendal.
El GMC
per anar a buscar llenya i bolets.
Aquest vehicle pràcticament desballestat, es el que subministre,
de recambi per al que te davant en actiu.
Aquesta imatge es veu el diposit
provisional directe a la bomba.
No es necessites gaire per
anar al bosc a buscar llenya per escalfar.
El tablier espartá com tot el vehicle, pro funcionant,
De veritat una ma de pintura a la caixa si que li faria falta.
Pro el Dodge te prioritat.
Les instruccions amb angles.El altre GMC,
el que serveix com a recambis les te en Francès.
Cambi de velocitats, reductora,
bolquet, cabres- tany, freno de ma...
El camió vellet pro en les
peçes vitals perfecte.
Breu historia.
Els camions GMC, sigles de General Motors Truck Company
es forma arrel de la fusió per William C. Durant,
de varies petites empreses fabricants de camions. Integranlos al grup.
Els primes camions de 1 i 2 tones varen veure la llum al 1912,
la gran loteria va ser quan el exercit li encarrega 15.000 camions
de dues tones, a partir de Aqui a les acaballes de la primera guerra mundial
varen continuar renovant i actualitzant els
camions per continuar subministrant al exercit.
Sota el nom de GMC o Chevrolet durant la segona mundial, es fabricaren mes
de 600.000. A aquest camions durant la guerra també se'ls denominava
carinyosament com "Jimmy", la seva carrega era de 2'5 Ton, pro les seves utilitats,
tampoc eren necessàriament de carrega, la seva fi era de arrastre i transport de tropa.
Aquestes unitats venien motoritzades amb motors tan de benzina, com de Gas-oil,
a partir de 1940. També es fabricaren algunes unitats en Alemania ja que Opel
ja era filial de GM. Despres es varen escampar per tot Europa, passant al us
civil, com a camió per anar per les zones complicades, abruptes i boscoses.
Una forta abraçada per el Joan Bigorra per haver estat perdent el mati amb mi.
Gracies Joan.
Xavi castells.