Despres d'esmorzar donem una volta amb la Camper, per el poble. Cluj Napoca es un poble bastant gran i ben arreglada per lo menys la part del centre, la plaça de la Unió amb la gran església de Sant Miquel,de arquitectura gòtica i en algun lloc llegim una de les mes valuoses de la zona de Transilvània i la mes gran del Romania. Al mig de la plaça també i trobem un monument a Mathias Corvinus, algun important personatge de la ciutat. La Universitat es la segona mes important del pais, per lo qual el centre de la ciutat esta ple de estudiants, omplin les terrasses,bars i teatres.
El afegit de Napoca es deu al dictador Ceaucesco, per donarli un nom llati, ja que aquesta zona de Transilvània havia estat molts anys en mans dels hongaresos. Tanmateix a la ciutat es parlen els dos idiomes, el hungar i el romanes. Cluj es un important nucli hongarès dins de Romania.
Esta nuvol, el termòmetre marca 22º, una temperatura agradable al juliol.
Sortim a la carretera, les cases d'aquesta zona son mes petites i pobres, pro no deixen el arquetip de tot el país. Casa de planta baixa, amb una tanca, arbra fruiter que dona ombra per les dues bandes de la tanca, el pou, la petita vorera, la gespa ,el canal i la carretera, i com arreu tot es ven a peu de carretera. Panotxes de blat de moro,llet,cogombres, tomaques, i aquí també hi trobem la venta de botelles d'aigua.
A les once del mati arribem a SIBIU la temperatura ja ha pujat a 33º. Sibiu es famosa per que el any 2007, va ser nomenada, capital cultural europea.
Aquesta ciutat es de origen Saxon i es conserva bona part de la arquitectura medieval i gremial fundada per els comerciants saxons
al 1190.
Hens han parlat molt bè d'aquesta ciutat, per lo qual decidim visitar-la mes a fons que d'altre. El paisatje es magnific, rodejat de muntanyes i color verd..
Caminem per el centre historic, arribant a la plaça nomenada Piatja Mare delimitada per edificis de diferents colors i epocas. Una cosa curiosa son els "ulls de Sibiu", petites finestres ovalades entre els pronunciats teulats de dos agulles. El edifici mes gran de la plaça es el palau nomenat Palatul Brukenthal.
Per treure el fang de la sola de les sabates.
Sibiu era una de les fortaleses mes poderoses d'Europa. Estava rodejada i esta de grans muralles, amb 39 torres defensi bas, cinc baluards amb bateries de artilleria, per defensar la Ciutat.
Sibiu es un poble completament turístic avui en dia, per els seus paisatges, el esqui i la cuidada ciutat plena de monuments, botigues i cafés.
Visitem la catedral ortodoxa on ens impressionen les seves pintures murals.
Diposit per recollir aigua beneita, cap a casa o altre lloc.
Anem a un super a comprar el dinar, ens el menjarem a la carretera en algun aparcament sota un arbre.Estem entrant a la zona mes profunda dels Carpats, anem per una autopista impecable, pro no hi ha casi ve moviment, acabat el tros d'autopista continuem per una carretera ampla, molts encreuaments amb indicadors que et menen a Monestirs. No parem de creuar-nos amb carros tirats per cavalls, portant gen amunt i avall tanmateix hen anem adelantant . Aquests vehicles no porten llums, per lo qual es tan perillosa circular de nit per Romania i Bulgària per si tens un accident amb un d'aquests carros per no veure'l fins que t'as tirat sobre.
Romania es el país Europeu per excelencia dels Gitanos. Alguns viuen en" chabolas" amb teulades d'uralita
i antenes parabòliques. La fusta es el principal combustible per escalfar en aquestes cases. Hi ha d'altres gitanos que han emigrat i han tornat rics, construinse verdaders palaus. Aquest es el gran contraste d'aquest bonic país.
Trobem un aparcament de terra vora la carretera, amb un arbre que dona ombra, esta ple de brossa, llaunes i plàstics es veu que va buscat. Muntem el campament, la Cris prepara el dinar, jo hem miro els mapes per si hi algú interessant vora. Un cotxe amb una parella es para a l'altre punta del aparcament.
De sobte es para una furgoneta bastant destralada a una distancia prudencial, el cotxe amb la parella se en va, de la furgoneta baixa un jove, la seva parella i un nen petit, donen voltes al no res, miren cap aqui, cap alla, el nen juga, l'home es acosta a nosaltres, la dona mira, el home hem demana si li puc vendre un litre de benzina li dic que no que el meu cotxe es de Gas-oil. Sen va. Al rato torna i hem demana si el puc estirar amb una corda fins una gasolinera,li dic que no i aleshores hem fixo que dintre el cotxe hi ha un altre home, no me agrada la peli cula el cotxe ha arribat en marcha sense cap problema, despres li falta gasolina, a corre-cuita agafem els trastos, els fiquem dintre i sortim disparats. Mes endavant hem paro en un encreuament a veure si soc un mal pensat, efectivament al moment passa la furgoneta tranquil ament, hem tingut sort. Hens acabem el dinar sense taula, asseguts dintre la camper, fa molta calor.
Ens desviem cap un poblet on ens marca un monestir, just arribar la gent surt, hi ha hagut un ofici i el capella tanca la porta. Els capellans, monjos, etc ortodoxos no son gaire amables, com hem tingut per experiència durant tot el viatjà i les monjos molt pitjor, tan a Romania com a Grècia. Tots els fidels que han sortit del monestir duen una bossa de plàstic amb un pa dintre. Es dissabte
deura de ser un ritual?
Passem per davant una casa on dues senyores filen llana, ja ho hem vist en un altre lloc, pro aqui sembla que va de debò. Sobre la porta de l'entrada,en el angle del teulat,com unes golfes hi ha un munt de sacs plens de llana verge ja neta i a punt de filar-la Venen mitches de llana fetes a ma. Son les tres de la tarda i ja Tenim 34º. Una cosa que ens crida la atenció de aquest poblets, la quantitat de gallines que corren per els carrers, amunt i avall, els seus amos com deuen de saber quines son les seves o les del vei. Els burros, cavalls i porcs ja son mes faci'ls de identificar, la gent es estranya de nosaltres no estan acostumats a veure gent, no es porque siguem estrangers, porque la matricula, ni se la miren ni sabem com va muntat el tema, simplement porque no estan acostumats a veure a ningú Nomes a nosaltres hens ocorre-ix de fer trenta kilometres desvianse del cami principal per veure un "poble", pro aquesta es la nostra manera de viatjar, des de l'arrel. Veure com viu la gent que normalment no es veu.
Tornem enrere i arribem a un poble nomenat Falgaras, lo primer que impressiona es una gran basílica que estan construint de totxo, pera la gran copula ja acabada semble feta de pans d'or, amb el sol de la tarda brilla que cega els ulls.
Hi ha un cartell indicador per visitar del Castell de Falgaras, el seguim pro no trobem res, li demanem a un home que va a pujar al seu cotxe, ens indica que el seguim i ens porta fins el castell, res que dir ni que mirar, tornem enrere. Baixem de la camper per fer una foto, s'acosta un nen a demanar, no li donem res, si li donem algo al moment en tindrem cent voltant la camper. La gent jove va sense camisa, ja per costum.
La catedral en plena construcció. 2012 i no es perden els
valors o les creences.
Maqueta de la catedral.
El castell esta rodejat per un foso d'aigua, amb arbres i sombras
on jau la gent.
Al altra banda, casas arregleradas de una sola planta i pobres, pintades de blanc,
desentonen en el entorn del castell i els arbres.
Tornem a la carretera, hi han moltes creus de morts per accidents, son totes iguals com si foren fetes en serie.
La gent ven mores a la carretera, una custum que teniem anys enrere aqui de menjarles per berenar.
Anem direcció a Bran el poble del Castell de Dracúla, ens desviem per un poble nomenat Rasnof, on un castells molt gran el corona, agafem una paellosa carretera per anar dalt, el paisatge es idilic, anem seguin un riu ple de "merenderos" a la seva riba, amb uns avets centenaris que envolten tot el paisatge.
Junt als "merenderos", restaurants. Aquest per casaments.
Sota el restaurant, el club de la ruta 66.
Al ser dissabte esta ple de gent passant la tarda a la fresca, ja que en aquesta part de la muntanya no li dona el sol.
Arribem dalt, el castell es tancat, pro gaudim de una meravellosa vista dels poblets de la zona. Tornem enrere seguin des de el cim una altre carretera per adelantar.
El Robur autentic mite.
Ens perdem, acabem a una pista sense asfaltar plena de rocs, que van picant els sotes de la camper. Comencem a trobar Barracas ailladas de indigents que viuen sols, no se si girar o tirar endavant. Veig la carretera paral·lela a nosaltres al lluny, hi ha la via del tren enmig o endavant , o enrere amb els rocs. Al final del cami es veuen uns grans edificis, algo hi aura, continuem endavant. Cada cop hi han mes indigents. Arribem als edificis, trobem que es una fabrica abandonada. Des la fabrica hi ha un camí, que dona a la carretera asfaltada la qual va paral·lela despres de la via del tren. Respirem fort, estabem una mica acollonits. Arribem a la carretera asfaltada i per agafar la general cap a Bran hem de tirar uns kilòmetres enrere, els mateixos que hem fet per el camí de rocs.
Ala fi arribem a Bran, Poble important per la novel la de Abraham Stocker, on es ubica el castell del tenebrós chupasang del Conde Dracula.
Potser el Conde Dracula no va existir, pro a la edat mitjana si que a la zona hi varen haver casos d'empalaments i canibalisme, per part de una certa noblesa.
Bran es ha convertit en un poble completament turístic les pizzeries, bar i restaurants i un sense acaba de tender ets venen tota classe de records inunden el petit poblet.
Busquem aparcament, lluny del centre. Esta tot controlat, nomes aparquem se hens acosta un noi corrent amb un tiket, a la mana.
Aparca al poble, son 5 euros, li dic que es car, hem diu que es per vint-i-quatre hores i has de pagar per força. Paguem, pugem cap a la esplanada de la entrada del castell. Fa una xafogor horrorosa, les cames no segueixen. Passam per davant de tots els bars i restaurants i a la esplanada amb pols del terra les boti-guetes demanem per entra al Castell. hens diuen que es massa tard, que fins dema no hi ha lloc, pro podem comprar les entrades ja que hi ha requeste. Optem per no entrar i limitar-nos a prendre fotos des-de el exterior, esta massa comercialitzat ja hem imaginem el interior. El castell esta sobre una roca a 60 metres d'altura. Ara el paisatge es preciós.
El merchandising a l'ombra del castell.
Sortim de Bran, no es el nostre ambient, massa gent, massa turisme. Agafem la carretera direcció Sinaia que estara el final de la jornada. Hens hem auto prohibit circula de fosc despres de veure accidents, per carros o maquines sense llums.
Dona la impressió que els camions cisterna amb materies
perilloses, circulen en convoy. Hen hem trobat varis.
Aqui una excavadora que deuria circular sense cap llum i un camió l'embesteix.
La carretera corra amb para rel al riu, i la via del tren.
El paisatge entre muntanyes es idilic. La verdor es impressionant. Arribem a Sinaia, busquem un càmping o un lloc on dormir ben arresarats. No trobem res, jo porto una informació de Espanya que junt a la pujada al Castell de Peles hi ha lloc per autocaravanes. No trobem res.
Pugem cap el castell enmig del bosc d'avets, es pot pujar perque hi ha un parell de restaurants, per lo demes esta restringit al transit. Nomes es pot pujar amb un minibús i taxi. Arribem al aparcament del primer restaurant, hi han dos o tres cotxes. Una gran portalada dona a un pati interior amb taules. La gent sopa a la fresca el luxe es total.
Crec que alla on estem aparcats estem be per passar la nit, muntem el campament. Sota, la fresa de un riuet ens acompanya, el resta es silenci. Abans de sopar decidim pujar fins el Castell de Peles, del qual es diu que es el verdader de Dracula. La veritat el castell no es gens tenebrós, com el de Brad. Pugem caminat entre la abundant vegetació, fen corbes per alleugerar la pujada.
A la tercera corba trobem un vigilant.
Hens diu que no podem pujar ja mes amunt. Esta prohibit, nomes es pot anar al castell de visita concertada o a un restaurant prop de la barrera.Parlem amb el vigilant, hens diu que ha estat treballant a Espanya, concretament a la zona d'Alacant, al ram de la construcció.El guarda ens explica que esta content, te feina en el seu pais i guanya 300 euros al mes. Hens deixa passar per veure el castell per fora, el problema es que al arribar al primer reixat, des de una garita un guarda hens envia cridant, cap enrrere. Tornem sobre els nostres pasos tornan fins el vigilant. Hens explique que ell no te res que veure amb els guarda del castell. Son de una altra empresa.
Continuem xerrant a la fresca, el sol va desapareixen.Un cartell hens explica el que, del Castell de Peles:160 habitacions,un dels mes bonics d'Europa,disseny elegant, les aranyes del sostre totes amb cristall de Murano vidrieres emplomades amb vidres de colors de Alemanya. Les parets forra das amb pell prove nient de Còrdova Porcellana de Sevres, esculpits de marfil en les arcades interiors, etc.etc.
Restaurant sota el Castell de peles
l vigilant hens ensenya que dorm quan acabant el de restaurant de dalt, en una petita garita d'obra, al costat de la barrera. En front hi ha una petita esplanada, amb contenidors de Brossa. Li diem per aparcar a la petita esplanada i passar la nit alla. Hens diu que es perillos, ja que per la nit baixa una família d'ossos a buscar dins la brossa i es perillos, ja que hi ha una cria i estan recelosos. El vigilant te un gos per companya i vigilant, coix per culpa de un mafiós que li va tirar un tiro a la cuixa, perque bordaba per la nit i no el deixabe dormir. Aquests dies el fa dormir dins a la caseta per no espantar als ossos.
Baixem cap a la nostra petita casa, sopar i dormir, una miques recelosos, pro tranquils a la fi. Els cotxes que teniem aparcats al costat, han marxat, el gros portaló del restaurant tancat.
Estem sols
junt a un dels castells mes bonics d'Europa. Sopem i a dormir amb una orella sempre oberta.
Pel mati al anar a tira la brossa comprovem els contenidors enreixats i les tapes obertes... els Ossos.
.
.