ARA FA DEU ANYS. 2011-2021.
Recull dels vehicles comercials trobat en una dècada a Catalunya.
(corregidor al Català de Google i telefon Redmi note 8.)
Era pel gener del 2011, pel mati, la feiem petar, amb el Ramon entre palada i palada de sorra passant- la per el tamís per fer terra per a plantes, on te campa, Transports Ramon Camprubi. Al costat del Ter. A Torelló. Quan arriba una furgoneta per recollir un encàrrec. Era el company Àngel Duran.
Varem canviar la conversa. L'àngel com a soci que era del club amics del ferrocarril de Torelló GESFER, ens informa que aquell any 2011, dins la roda entre varies poblacions, li tocava a ells organitzar la fira anual. (Dissabte 16 d'abril de 2011). La trobada era internacional, ja que a mes de Clubs Catalans i nacional, tambe venien de dues poblacions del sur de França.
Necessitaven un local gran, i com a la població de Torelló, no ho varen poder aconseguir, es prendre la decisió de parlar amb el Batlle de la veïna població de Sant Vicens de Torelló,la conversa va estar productiva. Resultat, deixa-los gratuïtament,t per els tres dies el poliesportiu de la població.El divendres per muntar, dissabte i diumenge, per visitants.
El divendres es tenien que muntar les maquetes, fer-les funcionar, per comprovar possibles fallades. Muntar un Bar amb les neveres portades per els patrocinadors, omplir-les, maquina cafè. E fi tot lo necessari per un bar amb cara i ulls.
No podien faltar els venedors de maquetes que muntaven les seves taules de venta dins el local. Al fons una taula llarga per organitzadors i muntadors per el sopar del divendres i dinar del dissabte, com caixes de plats, gots tovallons etc.
Tornant a las palades de sorra del Camprubi i la conversa, L'Angel comenta que a la ultima trobada de gent del tren a un poble de França, a la entrada del local, on hi havien las maquetes hi varen posar un petit camió per...donar ambient tal com varen manifestar els organitzadors.
Alla sorgir la "xispa". Varem comentar entre els tres, de buscar quelcom de Torelló i portes un camió antic a l'entrada del pavelló de Sant Vicens. De moment ja sens va ocorre un i en actiu. Pro... s'encén la bombeta.
Aviam si en comptes de un camió hi portem trenta-un. ?
Dit i fet a partir d'aquell mateix moment, s'obre la casera a la busca del trasto vell. Sa de parlar amb el batlle de Sant Vicens, que tambe necessitarem el aparcament exterior del poliesportiu. Ajuntarem dues trobades en una. Serà la primera que se sàpiga de vehicles clàssics de transport que es celebri a Catalunya.
Amb el company Àngel varem començar a buscar, per on mes o menys nosaltres sabem que podrien trobar algun artefacte movil antic i que funciones.
Menys de quatre mesos per omplir el aparcament del poliesportiu de Sant Vicens de Torelló. El temps ens constrenyia si voliem complir amb la fita.
Jo recordo tenir una foto quan la trobada de camions decorats de Montmeló, on si va acostar algun clàssic del desballestament de "Las Colinas" i un parell de camions Ebro. Un era de serie C, altre serie B. Els buscaríem tambe.
Jo, ja jubilat, vaig anar indagant amb antics companys qui tenia algun ferro guardat. Un me informava del altra i el altra del altra.
L'àngel com a venedor de productes de jardineria, recorria las comarcas de Osona, La Garrotxa i el Ripolles.
Varem fer cartells de la trobada, amb la camper els vaig anar enganxant a totes les gasolineres i Restaurants de camions de la província de Barcelona i LLeida. L'àngel el repartia a la seva zona.
El Camprubi dona-be ordres. "Tu ves alla, man dit. Aquell de Manlleu te algo. Ves a Granollers a Vic, etc ".
El primer que varem anar a veure, va ser un camió Bedford angles, de un senyor de Tona. Estaba en un garatge guardat des-de temps i la pols se'l menja-be. El propietari Sr. Soler no hi era i la seva senyora, intentava netejar-lo amb una escombra i un drap. Pro amb la seva voluntat no es podia. Ens varem ase-ventar que tenien un magatzem a la pista de l'Ametlla. Mi vaig personar pro no vaig poder coincidir amb el propietari del vehicle. Normal es gent que esta en actiu i no esta per portar un camió vell, per l'ocurrència tres xalats a Sant Vicens de Torelló.
Detall dels llums de "galibo" a la marquesina.
Per un reportatge que havia fet als Germans Casamitjana sabia que guardaven un Pegaso Super Comet a Prats del Rey. De bon mati, amb la camper, el dina en una carmanyola, aigua fresca i cap el poble. Els Casamitjana estaven per feina, ni parlar-lis de treure el Pegaso del cau on el tenien ficat. "Tu saps lo que demanes?... Cap a casa una mica decebut.
Degut a que alguns dies del any visc a Sant Feliu de Pallerols, un dia, temps ha, anant a buscar coca, havia vist al Hostalet un petit camió Ford, en el si passeja un Senyor i una Senyora. Parat davant un Bar. Vaig mirar el camió i efectivament era una joya. Pro poc mes. Ara si, el buscaria per Sant Vicens.
Quan vaig tenir que anar a Sant Feliu de Pallarols, vaig a fe fi al Bar del Hostalet, per preguntar per la parella, que havia vist, un parell de vegades amb el seu camionet, per si els coneixien, si eren del poble o d'aquell veïnat. Remugant i pensat, posant-se la ma sota la barba, la cambrera, em va enviar al veïnat de Pocafarina a la mateixa Vall de Bas, on hi havia "Algu" que tenia alguna cosa vella, i a vegades anava per alla, pro no recordava ni si havia fixat amb el Ford. ALGU, ALLA , bones pistes per començar.
A Pocafarina, al taller, efectivament tenien un cotxe clàssic, pro era un Renault dels anys 60s, res a veure amb el Ford dels anys 20s que jo buscava. Mentre u comentaven, arriba un client i el mecànic li demana . Tu saps alguna cosa de un Ford amb caixa de fusta vermell molt antic?. El arribat contesta. I tant, ha ser el del Sala d'Olot, que a vegades corre per a qui.
El visitant,m'adressa cap a Olot. Me explica que te una filatura, entrant a Olot, passat la gasolinera, a ma dreta. Per aquell dia ja havia fet prou. L'endema mati agafo el coche i cap a Olot, on em va dir el visitant del taller. Efectivament hi havia una fabrica, pro estaba tancada. Davant a una fruiteria els hi vaig demanar per el amo de la fabrica. Que ara esta al poligon les Preses, em varen contestar amablement i que el nom era Salafil.
Em vaig acostar al poligon industrial de les Presses, pro vaig deixar-lo corre. Entrar en una empresa, gran com aquella sols per demanar, si el "amo" es passejava els diumenges amb un Ford T camioneta per la Vall den Bas, o vaig trobar fort, desistint de preguntar. Pro les coincidència existeix.
Un dia d'aquells de busca, vaig veure un Rolls Roice,al final de la pujada entre Olot i les Preses. La Solfa, crec que li diuen. El Rolls gira cap dins el petit polígon industrial, aturam-set davant una gran nau amb porta de camions. Va baixar un home, obre la porta del garatge i dins hi havia ferro a "tonelaes", que diuen els Valencians. Quan entra el Rolls, me explica que ell es un mecànic del taller, que cuida els vehicles, passa ITVs etc etc. Que el propietari es el Senyor Sala i que sense permís d'ell no em pot deixar entrar. Ai xo si, em dona el numero de telefon, perquè em posi en contacte amb ell i segur que em deixar veure la col·lecció. Li insinuo sobre el camionet vermell. Em contesta que a aquest li te molt de carino i el guarda a la casa particular.
L'Angel contacta amb un club de coches classics d'Olot, que tambe tenen algun trasto de transport.
El Club es MAG (motor antic garrotxa ). Els coneix a traves de la associació d'amics del ferrocarril, una cosa conjunta amb l'altra.
Diuen que si que tenen un furgo Mercedes, un parell de camionetes Citroen i un Trimak. Bingo, ja
tenim quelcom.
També per la mediació de un soci de GESFER de Ripoll, ens fa referència a un senyor que quan Casals, la important empresa de utillatge de la comarca del Ripolles va tancar, li varen cedir un Ford Barbes, amb la condició que el conserves. I si algun dia el Ajuntament per una desfilada com reis o altre coses el hi portes. Un altre al sac. Pro teniem que anal a recollir i tornar funcionava, pro els papers es havien extraviat. L'Angel va buscar algu que tingues un camió amb góndola, va parlar amb Toni Arimany propietari de un camio d'aquestes característiques i cap problema per col·laborar. El xofer del camió de Casals tenia un company a Sant Joan de les Abadesses que tambe tenia un altre Ford 51 en estat natural. Rovellat, pro en funcionament . Ja eren sis. I sense anar gaire lluny.
Sota, el camio de la fabrica Casals de Ripoll.
Jo vaig trucar al Sr. Sala i molt amablement em va atendre, un tan estranyat al despatx de la fabrica.
Sort que vaig trucar ja que el home immers en els negocis, i tu li vinguessin a robar el temps amb camions vells, que corren per els bars de la Vall de Bas, no saps com li caurie. Un cop ens varem presenta, tot va ser agafar el cotxe per acostar-nos a la nau de la pujada de la solfa. Apart dels coches i tenia un camió anys 50s bastant gros per d'aquells temps i tres furgons dels anys 20s i 30s. A mes de una quantitat important de coches classics i de marca. També un parell de Biscuter.
Tot seguit ens desplaçarem al seu domicili particular. Una gran torre enjardinada on a la part de darrera i tenia un petit cobert, com una caseta d'eines, on hi guarda el famós Ford T vermell, el que buscava, donant me tot una sèrie de explicacions sobre aquella peça única, que encara porta la suo enganxada a la porta del primer propietari.. D'alla ferm cap a casa del seu fill on hi guarda altre camionet francés. Un Talbot dels anys 20s.
Un mati molt agradable amb una bellisima persona la qual es va oferir a venir a la trobada amb dos vehicles, un ell, l'altre el seu fill, perquè no tenien mes mans per un tercer o quart. Ja eren 8, la cosa es animava. De moment el material trobat era antic, antic.
Havia trobat feina, encara que sense cobrar i pagant gas- oil, ara ve el plaer de anar coneixen gent diferent a la que havies tractat fin el moment me omplia molt. Teniem que continuar.
En vaig programar per anar de bon mati a Vilafranca del Penedes, concretament al desballestament de "las Colinas" entre Les Cases Rojes i Vilafranca. La data d'abril s'a acostava hi havia pressa. Vaig parlar amb un dels germans del propietaris del desballestament, el qual vaig coneixeré a Montmelo. Hi havia molta reticència ja que de aquella trobada de Montmelo no el varen tractar gaire be. No en va assegurar res, tambe tenien un cumple anys del Pare per aquelles dates. Em va dir que feria lo possible per venir amb un Mack. Pro no va ser.
Al mateix Vilafranca, al Poligon de Sant Pere Molanta, el meu fill repartint amb el camió es va trobar amb un petit camió. El conductor era el Amo de autocars Vendrell, li va demanar la direcció, me la va passar i aprofitant la visita a las Colinas, el vaig anar a visitar. Ell, no hi erer aquell dia, el seu fill estaba rentant un autocar. Li vaig parlar de la trobada, que a ell no li anava lo del coches o camions o autobusos antics, que el camionet el tenia el seu Pare per anar del Polígon industrial de Sant Pere a la casa on vivia a Vilafranca, que al Pare si que li agradaven els trastos, pro res, mai mes sem va saber.
On vaig visitar tambe, va ser arrel de una visita a urgències del Hospital de Sant Pau. Gruas Martinez, just enfront al carrer de Sant Quinti. Mentre esperava que algú em atengués, vaig veure un parell de quadres penjats de la paret. Un amb un camionet petit, un altre amb un americà. Tots dos amb grua. El americà semblava la típica "chevi" pro mes modern. Em atenguere una noia i m'explica que el Sr. Carlos Martinez,el Amo, sols na-be a primera hora del mati a obrir les oficines i seguidament es trasllada-ba a una campa que tenien a Viladecans. Campa on guardaven el material mòvil de gruas i camións portacoches, ames dels vehicles sinistrats que recollien, tambe un petit taller.
Cotxe i cap a Viladecans. Coneixia aquella campa abans hi havia hagut un gran transportista de camions frigorífics que treballava per la Nestle, fen el transport de els gelat Camy, es deia Torradeflot.
Em va rebre el Sr. Carlos i el seu fill. Remenaven trastos per alli. Li vaig ensenyar el cartell, el mira, va fer una mueca , continuant remenant el ferro que tenia entre-mans. Dic, en mal lloc has caigut. Al final quan acaba lo que feia amb las mans plenes de greix negra del ferrallot on remenava, se aixuga les mans en un drap. En va dir Aixo que es?.
Em vaig explicar com millor vaig poder. Estave un poc cohibit, em deia a mi mateix que collons cardava alla al mitj, rodejat de ferros, amb un cartell a les mans, demanant per favor a un Senyor que no conec de res, si volie assistir a un esdeveniment a 90 kilòmetres d'alli, on li donarien esmorça i dinar de catering.Al final xarrant varem veure que erem del mateix pal, acabant be la conversa i dient-me que si que vindria amb el seu Fiat Abisinio grua. Tan per tant ja li vaig demanar per la seva vida, sortint una crònica publicada al bloc "imatges sobre rodes". Anant pel mont et trobes amb situacions molt estranyes. Aquesta la havem salvat.
Aquesta entrevista em va donar anims. Un altra al sac. Sols per il·lusió, sense cap benefici, sols per la afició. Pro algo es tenia que fer.
Havia contactat amb Juli Balague, un altra amant dels camions antics, pro aquest amb la varietat de camions i tres/quarts americans de la segona guerra mundial. Ell coneixia a una persona Francesc Palau, que tambe tenia camions, autobusos i coches, pro, molt antics, per anar-lo a visitar.
Varem quedar dia i hora per anar a un magatzem on hi tenia guardat tot lo que no feia servir o fet servir sols una vegada i guardat. Al Francesc li agrada molt la mecànica estudiant a fons i reparant la de grans coches classics, Com Rolls, Pegaso, Hispano Suiza, Mercedes. Al seu taller sols i arriba alguna gran marca que ell, es dels unics que sap tocar.(Francesc Palau. Bloc( Imatgessobrerodes).
El Francesc Palau, va venir a Sant Vicens de Torelló, i no va venir sol. Acompanyat de una comitiva de vehicles classics de la cervesera Moritz. Ell va portar un camió, Ford, fabricat al Canada amb la pintura encara molla acabat de restaurar. Aquest camió es va estrenar per venir a Sant Vicens de Torelló. Un cop passada la festa es va portar al magatzem de Sants on es guarda fins ara. El cost de la Benzina era impossible traslladar de trobada en trobada.
Sobre a Torelló. Baix ja guardat al magatzem.
Vaig anar a parlar amb el Francesc Parramon a Manlleu. Te un Ebro bolquet amb bon estat, un Pegaso Troner i un Pegaso Comet dels primes, carregat amb una grossa grua de la marca d'osca Luna.
Cara la paret i te un vell Nazar, el primer camió que va tenir el seu pare.
El Nazar de B.Parramon, cara la pared.
B:P: Roda de Ter.
Em va comentar, que si algú li volia transportar de Manlleu a Sant Vicents, portaria el Ebro serie C bolquet. Com no, el Angel va al Toni Arimany i va fer el esforç d'anar-lo a busca amb el semiremolc "Gondola".
El Camprubi, va aconseguir que el seu amic Carles Amils que treballava a Àrids i graves Castellot li deixessin portar el jefe un Volvo, nomenat rusticament "lagarto" de les primeres series d'aquests vehicles. Amb ell va venir content a Sant Vicens, el Carles. A la ferralla estava, pro va aconseguir arribar a Sant Vicens.
Àngel va anar a parlar amb un distribuïdor de begudes de Ripoll. Casa Salvans. Salvans guardava un Hino, japonès i un Chevrolet americà. Els dos estaven arraconats plens de pols i caixes per sobre. Estaven al raco dels trastos. Salvans va dir que baixaria el Hino, que tenia el motor a punt, pro tambe el Toni Arimany tenia que fer el viatja amb la seva Góndola, per portar-lo sobre.
el Chevrolet. Guardat.
La gondola de Toni Arimany.
El Ramon Camprubi, va parlar amb el seu sogre, propietari de la Autoescola Fresser, que havien tingut un camio Avia, per fer les practiques per els conductors de primera. També el tenien guardat al garatge de l'empresa. Feia poc que el havien retirat del servei i el seu estat era impecable. Anàvem a tope !!. Ja quasi teniem la mitat dels que varem marcar en la fita.
La Fonda Vilaseca, lloc de trobada per els esmorzars d'hora i mitja, disposava de un camió Ebro de la clase D. Un 3.500 kilos amb volquet. La raó de la seva compra, era que el propietari de la fonda, es construïa una casa d'estiu-ex a la muntaya i el Ebro el feia servir per pujar els materials de construcció. Fet que estes en actiu quan el varem anar a demanar. El "pero", va ser que feia uns dias, com que dormia al carrer a la part de darrera de la fonda sota un petit cobert als quatre vents un desaprensiu, li va robar la bateria i el propietari, no estaba per comprar bateries.
Tranquil ja en buscarem una i un xofer perquè la feina del restaurant mana i primer es servir a la clientela de cada dissabte. La qüestió. Buscar una bateria i un xofer. El xofer va ser facil, el amic Pesca el conduiria el Ebro, la bateria la varem demanar a un taller.
Aquell vespre, pensava Jo, ja a casa. Es ter que estar boig, per fer lo que estaves fent. Res surtie be, anaves de demanar favors, no valia la pena corre mes. Sembla que tothom que disposava de un ferro vell, el tenia, pro no volia saber res de ell. A diferencia de les trobades de coches, que tots son aficionats i no mes que aixequis un dit et venent quaranta amb vehicles impol·luts. Pro en el terreny del industrial, sols un parell venien per il·lusió. "Si mel portes amb góndola i mel tornes", "si li posas bateria i xofer". "Tel deixo pro de favor". Bona nit.!!!!
Un senyor em va donar el telefon de un tal Jordi LLop de Mataró, esplican -me que era una persona molt aficionat als camions i tenia un amic que treballava amb ell, havian restaurat un Pegaso 165.
A el LLop el devia de agafar en un malt moment de feina i em va adressar al seu company que era en realitat el propietari del camio.
Era el Jordi Ros tots dos treballaven en el transport d'aviram de una coneguda empresa de Mataró. Els camions de treball, tan un com el altre els duien impecables, degut a aquest fet els podies veure en alguna trobada de "camioneros".
Els dissabtes tenien lliure i seria un bon dia per venir. La conversa, va ser, demanar una explicació de lo que es feia i ja diria quelcom No va dir res pro el dia del esdeveniment va venir amb el Pegaso 165.
Vaig telefonar a Francesc LLorens, guardava un Pegaso Comet. Empresari del transport a la zona, sota el nom de Transports Nord, cosi meu llunya vaig exposa-li la idea. De entrada en va dir que no, que ell es dissabtes solia tenir torneig de Golf al Prat o a Puigcerdà i impossible venir amb el camió. Al tenir amb ell molta confiança, li vaig dir. No tens cap xofer, que tans sols ens l'atanses a Sant Vicens i el tornarien amb cotxe a casa seva. A la fi va acceptar i varem quedar per la hora. De Barcelona venia amb pla particular visitant un transportista, sense camió. Arcadi Galbas, seria el conductor del Pegaso Comet en la corrua. ( Continuem amb el pegats i els per favor).
Amb el grup de Historics, escindit de Classics del Bages, vaig contactar amb un noi de la junta. Jordi Jordana. Tenia junt amb un seu amic a la masia de la Canuda, passat Casserres un Land Rover xato, que ells havien reconstruït. Em va dir que si que vindria, portaria el Land-Rover i parlaria amb un noi de Balsareny, que tenia un camio Avia si volia venir. Li vaig explicar que en agraïment a la seva presencia i a tots els concentrats, es serviria esmorçar de carn a la brasa i botifarres, pa i vi dos persones per vehicle, Ja que em va comentar si podia portar el seu fill.
A la fira anual de coches classics de Granollers, on hi vaig anar amb el meu Mini. Al final de tot la renglera de coches, hi havia una petita camioneta Renault Monosix. Pintada la cabina de color negra i la caixa de fusta molt ben envernissada. Em vaig acostar esperant que aparegués el propietari. Era una bona relíquia per dur a Sant Vicens. Vaig esperar i esperar, fins i tot em vaig perdre la rua amb la resta de classics per Granollers, ja que ningú em feia cap referència d'aquell vehicle únic. Un rètol a cada banda es llegia Tamayo. Quan acaba la festa, es presenta una persona. Alt i eixut, era el Ramon Manonelles de Mollet del Valles. Havia anat a donar un volt pel seu conte amb uns coneguts de Granollers i el Renault havia restat a sol i al sol. Li vaig parlar del tema que ens ocupa, pro no era l'hora adequada. Hem va donar el seu numero de telefon i en va dir que el truques al cap de uns dies. Al cap de uns dies el vaig trucar. Al telefon si posa la seva filla. Que el seu Pare estava delicat i havia anat al metge, pro que quan tornes li diria que contactes amb mi. Efectivament, a l'hora de dinar el Ramon em va trucar. Li vaig explicar la cantarella com a tots els altres. Hem va dir que estava fotut que es recuperava de una intervenció i miraria de venir. Pues be, tu mateix ja em diran alguna cosa. Després em comenta que va venir, gracies a la seva filla, que el va convèncer. El Ramon, acabat de jubilar el avorriment sortia per arreu, aixo del l'esdeveniment seria cosa diferent i es distrauria i es traurien ocells del cap..
Els de MAG, (motor antic Olot), es varen presentar amb una quincalleria de vehicles, ficats dins una furgoneta Mercedes 405 i la restes caminant. També algo dins una furgoneta Citröen de la clase H. Gent molt aficionada al mon del motor, pro mes aviat amb el tema de coche classic. Lo nostre es de persones rares. Sota alguns dels vehicles dels companys d'Olot. El Peugeot i el Citröen.
Dels amics de MAG.
A Torelló al veïnat de l'estació hi ha un tractant de de llenyes i carbons a domicili. Navarro. Que te un tricicle Trimak dels primes que varen sortir. El Camprubi el coneix i decidim anar a parlar amb ell. Ens diu que no, que el tricicle esta alla, ple de pols pro quiet. i alli es quedaria. M'hagés fet gracie que vingués aquell tricicle amb la franja vermella. Tanmateix en va venir un de Trimak dels companys de MAG.
Amb aquesta explicació tornem cap a la campa on treballa amb les terres el Ramon. Ja la cosa no desanima tanta, estan guanyant els sis als nos. Pro be. Un dia far -e numeres del gas-oil cremat amunt i avall. O no.
Amb el Camprubi tambe varem anar a parlar al magatzem de fustes del Rossell. Tenia un Ebro de la serie C, totalment en actiu. El Rosell serrava fusta per les llars de foc i calderes del poble. El repartiment el feia amb un parell Nissan Trade. El Ebro el mes vell, era per anar a un descampat que tenia a les afores de Torelló i amb la ploma hidràulica acoblada el camió carregar-se sobre, varis troncs, per portar-los al magatzem de Torelló, on amb la serra elèctrica fer tacs de fusta, que repartien amb les Nissan..
Acompanyant a Francesc Palau, (que ja hem comentat abans) es varen presentar varis vehicles de promoció de la coneguda marca de cervesa Moritz. Es tracta de una Mercedes 450, una Mercedes 1000 capitone i una Dkw 800. Aquest no els esperarem en realitat, aixo si, varen venir, de la ma de Francesc Palau, que es cuida del manteniment de tots els classics de la cervesera, propietària de un munt de Seat 600 utilitzats pels venedors, per fer les comandes als bars.
Ges-fer, la associació dels amics dels ferrocarrils de Torelló, els hi va sorgir un problema. Quan les trobades es feien a Torelló, la gent que arribava en tren, que eren molts, no tenien cap problema per desplaçar-se al recinte de la fira. A Sant Vicens, no hi havia estació de tren, per lo qual varen llogar a la associació Arca de Sabadell,( grup de restauració de autobusos) un autobús, per fer el trajecte a la arribada de cada tren a la estació de Torelló al poliesportiu de Sant Vicens de Torello. Tan els arribats de Puigcerdà, com els arribats de Barcelona. Dona la casualitat que aquest vehicle havia pertangut a un empresari de la comarca. Autocars Roqueta de Tona.
De Balsareny, per el boca boca i cartells a les gasolineres, es va presentar un Avia portacoches, carregat amb un Mini 1000 sobre. Aquesta tambe va ser la seva primera trobada i la ultima, ja quan el varem voler trobar per el proper any ja no el tenie.
Havia sentit molt a parlar, del Steyr del Sr. Font de Manlleu. Re-nombrat transportista i actualment compra, venda i reparació de camions generalment importats. Em va rebre molt amablement, en va deixar tirar fotografies a tota una serie de engendres que tenia a la campa, classics i rars. Pro, res de res de posar el Steyr en marcha, tot i que el passem a recollir. La gent no esta de ostias. A vegades penso. Lo que la gent pensa de mi, quan els hi explico la historia de la trobada. Junta camions vells. Perquè?. Amb lo ve que es va amb els nous.
"Ha vingut un homenet que deu estar sonat, amb no se que de camions antics, barrejats amb botifarra a la brasa una paella, trens a Sant Vicens de Torelló etc etc." Vaig fotografiar als dos candidats, que no se si veuran mai mes el sol. El Steyr i el Ebro serie B.
Amb l'Angel ens varem trobar en dissabte per esmorça. Com que Jo estava a Sant Feliu de Pallerols ens varem trobar a un bar de Olot. Acabat de esmorçar li vaig proposar de anar a Sant Joan les Fonts, on transports Prada des de la tanca exterior es veie un Volvo antic. Dit i fet, ens varem presentar a la campa i d'alla a les oficines a la primera planta. El Prada ens va atendre molt be i ens va dir que cap problema que inclos en portaria dos. Acabaven de esmorçar. Al Prada el recordo repartint galetes de Cal Enrich de Castellfollit de La Roca, amb un Ebro serie P que li havia acoblat una llitera sobreseient de la cabina del camió. Anava a per totes, actualment deu de tenir mes de 50 trailers frigorifics en la seva flota. Varem quedar un parell de dies abans, ja que ells els dissabtes treballaven, que portaria els dos camions a les 6 del mati, per tornar tot seguit amb un tercer cotxe cap a Sant Joan les Fonts. Jo com tenia la camper vaig anar a dormir al lloc de quedada per les 6 del mati fer me carrec dels dos Volvos. Nia a las 6 ni las 7 ni cap hora va apareixia ningú i Jo amb la matinada. Que i farem. Com altres localitzats estan.
A la fi, d'aquesta primera trobada, hem localitzat, 44 vehicles classics a Catalanya.
Anem per la segona.
