Aquest camio va ser del ultims,dissenyat y fabricat
a la planta de Pegaso de La Sagrera a Barcelona.
El INI no volia que Enasa, substituta de la Hispano
Suiza, fabriques camións a Barcelona. Va desmantellar
la fabrica i sel emporta a Barajas. Un petit poble que
va passar a ser districte de Madrid.
CARBONICAS VIVO. SA.
L'Hospitalet.
Impresionant la planta frontal del 140.
Detall, de un gros servo-fre, lo que demostra
que el sistema d'aire per la direcció i fre,
ha estat substitut. Per un sistema hidràulic.
En color groc, dos trinquets, per estacar
amb,cable i angles de ferro la mercaderia.
La roda de aranya, original de aquest camió.
Al mig un engrasado, per tenir el bogi, ben
engrasat.
El gros capo. Sobre ell, el disjuntor de la dinamo.
Foto tirada des de la finestra, ja que no es podien
obrir les portes dels vehicles. A ma esquerra una
maneta de cambi, pro no de Pegaso, Sota el volant
el suport de la multiplicadora manual. Maneta que
no hi es lo que confirma que el cambi, no es, original.
Quadro original, amb el conta kilòmetres, on els
numeros i agulla se enfonsen en el vidre.
Sta el volant a la esquerra sortin del vano motor
la palanca del fré motor.
La tara i la carrega, el resultat 8.000 kilos de
carrega. La realitat, 14 o 15 tonelades.
Imatge de la carrosserie d'aquest camio de transport
de begudes. Aquesta carrosseria ha estat allargada,
en els ultims anys per afavorir la carrega ja mecanitzada
amb palets. A cada lateral una barra soldada, sobre
la caixa, perque els palets tendin a tirar cap dintre.
La caixa original solia ser de uns cinc metres. Curt.
La cedula de identificació fiscal. Papereta que
tenien que dur tots els vehicles, amb el nom del
propietari, adressa, matricula, cavalls fiscals et.
Amb el temps, es va tinguer que anular el portarla
al vidre ja que tothom, podia saber de tu, per el be
i majoritàriament per el mal.
En actiu al Hospitalet.
