LA GOLONDRINA. Text e imatges de
LLuis Garcia i Rifá.(El cobrador).
El LLuis per ajudar-se amb els seus gasto, col·labora els caps de setmana, com a cobrador dels Autos Pous,concretament amb la branca del Germa Antoni, que tenia la concessió de transport. Estació Renfe- Manlleu i Manlleu- Roda de Ter. L'altre Germa explotaba les lineas de Torelló-Manlleu-Vic i la de Vic a Olot, per La Devesa.
En un principi, aquest vehicle com tots els de l'època estaba fet amb trossos d'altres i lo que quedava a la fi tan sols era el chasis. En aquesta fotografia el veiem ja amb carrosseria nova.
La reconstrucció d'aquest vehicle, es fa en un local llogat a Carbòniques Crespi, al carrer de Sant Jaume de Manlleu, just front al Taller de Ton Bou, el artifici de la mecànica del vehicle. El Ton reemplaça el vell Moexsa, per un Perkins de 4 Cilindres amb pre-carga.(Botonet per arrancar a la bomba).La resta de construcció corre a carrec de un equip de fusters,vidriers i tapissers que venien cada mati des de Vic.
Retornant als origens de LA GOLONDRINA, i el significat del seu nom
era per el seu motor. Un MOEXSA, motor marí de dos cilindres, amb el soroll característic de un petit vaixell,(pop,pop,pop). Golondrina, i no vaixell, ja que la gent de terra endins era el unic vaixell que coneixien.
El primer viatje que es feia a Barcelona era anar al" rompeolas" amb la Golondrina.
La potencia d'aquest motor era mínima, i quan feia la ruta de Roda de Ter, carregat de gent, al sortir de Manlleu a la petita pujada de la "Caballeria", sen veia en prou feines per arribar a dalt. Tan era aixi que el cobrador sense necessitat d'avisar el conductor podia baixar del cotxe i per l'escala del darrera, pujar al sostre a cobrar els que viatjaven a dalt.