Pujava el costerut carrer que puja al castell d'Hostalrich. Havia aparcat a la plaça del centre. En una casa una senyora treia la pols a la porta d'entrada.
Li pregunto si em falta molt per arribar a el castell. Hem diu que em queda molt que torni a buscar el cotxe i el pugi fins dalt, on hi ha el aparcament de les escolas i de alli cap dalt. També li demano per un forn de pa molt bo que vaig con eixa a Blanes i la bossa em posava que es feia a Hostalrich. La senyora em diu que al poble no tenen botiga,sols obrador i me envia a cal Enrich.
Aviam fet un xerrada, ja qui hi erem, li demano per un senyor que li diuen el "Bomber", he sentit parlar de ell que te una col·lecció gran de xatarras. Si el conec, em contesta i m'a adressa a casa seva a una masia d'e les afores.
Ja no anem al castell, anem a veure el bomber, despres de comprar el pa a cal Enrich.
Arribo a la porta de la finca i han dos timbres, la porta oberta. Al primer timbre no em contesten al segon surt lluny a la primera casa un noi que em diu que entri.
Busco al bomber?
Es el meu Pare em contesta. No hi es,em dona el telefono, el Pare esta a Figueres i en mitja hora arriba.
Espero.
Efectivament. Mitja hora. Comencem la visita acompanyat pel Pere a una gran nau repleta de tractors. No es veu cap camió. El Pere hem diu que en te tres. Ara, estan amagats entre els tractors.
