Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NARRIA-CARRO CHILLON-IGUALADA-MUSEU ANTONI ROS DELS TRAGINERS-MOSSO DE ESTABLE-CARRETERIA-MENESCAL-FERRADOR-. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris NARRIA-CARRO CHILLON-IGUALADA-MUSEU ANTONI ROS DELS TRAGINERS-MOSSO DE ESTABLE-CARRETERIA-MENESCAL-FERRADOR-. Mostrar tots els missatges

30 de juny 2022

MUSEU TRAGINERS IGUALADA.(primer).

 Breu crònica de una visita al museu de traginers d'igualada una gran feina ben feta del seu creador el Senyor Antoni Ros. Tot lo relacionat amb la tracció de sang, la trobem alla exposada una gran i acurada col·lecció.



Museu especialitzat amb atuells relacionats amb la denominada tracció de sang. Transport de persones i mercaderies amb animals. Carros tirats per mules, cavalls o bous.  Els transports es feien amb diligencia per personal col·lectiu, taxis i carruatges particulars. Els transports es podien diferenciar en las distancies com a locals regionals o llarga distancia.  Hi havien transports en carro específics com carro bombes de bombers o carros funeraris.

Els cartells ens informen de la finalitat del museu, ensenyant-nos la base de la xarxa viaria catalana i de quina manera es desplaçava la gent i mercaderies al segle IXX per els camins de ferradura, camins que que trepitjaven les vies romanes venint de  França cap a  Barcelona i des de la Capital  a València i Saragossa.

Sols  entrar al museu en trobem amb tres carros.

Aquest primer una Nàrria, roda massissa i un eix fix carro molt usat a les Castelles i nord de Espanya per mes de un mil-lenni. A la comarca del Bierzo era nomenat com a "carro chillon"

Segon carro, nomenat de carrera, el que la majoria hem vist de petits per els nostres pobles. Era el carro de repartiment, d'anar al camp a recollir hortalisses, fruites i qualsevol trasllat de qualsevol cosa. Podia portar de un a tres cavalls "a la llarga". Normalment anava un.


El tercer era de un sol braç central. Acostumava a tira lo un parell de bous. Mes corpulents que els cavalls. Solia fer-se servi en terra humida, per anar a bosc per buscais. Era com el transport especial d'avui en dia. A llarga distancia li enganxaven mules, arribaven a transportar fins a 4.000 kilos.


Cal dir que darrera del cavalls i carros hi havia una gran industria, on confluïa un munió de oficis entorn al carro. La carreteria, la esparteria, la ferreria i al entorn al animal: veterinari, mosso d'estable,ferrador, manescal,baster, guarnimenter. Tot plegat per fer funcionar el mon del traginer.

Mosso d'estable.


Cal guaridor. Veterinari.


Els eixos.




L'eix  de  la roda  es  engreixa  en  un  principi  amb  llard.
Quan varen apareixia els fusells, que se engreixaran amb oli.


Torn per fer el boto.


La ferreria. Lloc on treballava el ferrer especialitzat en construir carruatges.  Tres eines o atuells imprescindibles, per aquesta feina.  El fornal, per escalfar el metall. La mancha per subministrar aire al fornal avivant la combustió. El tercer element els malls, que a partir de colpejar repetidament el ferro contra la enclusa tenen la possibilita de modificar qualsevol peça.



Una de les feines mes important era la construcció del aro de la roda. Per donar la forma circular es passa per la corredora en fred,per donar la forma desitjada. Quan es reparava el ferro de una roda a les hores es pasaba per la recalcadora.


Selles de traginers.



En el entorn del transport, tenim el oficis amb tasques especifiques...tals com traginer de bast (el que duie les mercaderies al llom del animal). També els llenyataires que arrossegaven els troncs des de el bosc al peu de camí per carregar-lo al carro de llança.



El traginer de bast posa sobre el animal, un bastiment de fusta senzill. amb dos arconts molt sortits i units per una peça que se adapta al llom del animal, aquesta era la manera mes usual per transportar qualsevol cosa. 
Hi havia especialitats, com la de col-locar al llom del animal dues sarries d'espart per traginar, carbó, fems o productes del hort. També si colocaben els arganells bastidor com el primer cas pro amb atuells plens d'oli, llet, aigua.   Cada traginer solia portar tres o quatre mules lligades una darrera l'altra, en fila india.


Selló  nuvial.  Sella nupcial catalana cap a 1920. Utilitzada principalment en pobles de muntanya, per portar la nuvia al temple per llocs arriscats. També es feia servir per portar gent gran al metge o per alguna necessitat puntual.

Gran col·lecció de selles. Immaculades.