El cartell del Marçal.
Ultima trobada del any de Clàssics del Transport. El fred, el virus, la mandra i alguna avaria d'última hora varen fer que la trobada, fos escassa en vehicles.
Nosaltres anàvem amb el NAZAR des de Barcelona, direcció Sant Sadurní d'Anoia, per l'autopista actualment gratis. La marxa del Nazar, a vuitanta per hora de mitjana, encara que alguna vegada, ens passàvem.
Seria el fred, lo que feia tirar el camionet, ja que tot el camí, el termòmetre marcava dos graus centígrades o menys, com anys ha, anàvem ben embolicats i la manta sobre les cames.
El Pegaso Beulas del Joan.
Al Area de Bellaterra ens varem trobar amb el Pegasoso 170 Beulas de Vallcorba i el Triumph sport del Sr. Vila aficionat de Caldes de Montbui de vehicles classics, al qual li agrada anar amb la nostra companyia.
Al restaurant de La Masia a Sant Sadurni de Noia, ens varem trobar amb el resta de participants a la trobada. Lla ens estrenarien amb el esmorçar per espantar el fred i la boirina que no aixecava. El Barreiros del Francesç, el Renault Mack del Ricard, ambdós de la comarca i el Julien amb el Scania 260 amb remolc (primer camió en una trobada amb aquest conjunt de Espanya) vingut de Tàrrega.
La majoria varem menjar, botifarres, blanca, negre de perol amb mongetas i patates fregides. També pa torrat amb tomàquet i al ser el restaurant de una Cava, la beguda com no. CAVA i de, veritat no havia pres mai aquest veure per esmorçar, casava amb la botifarra i les mongetes.
Un cop tips i amb una amena xerrada, cada un explicant la seva, el Francesc ens tenia preparada una sorpresa. La visita a un verdader celler de xampany. Edificat sobre un pujol, despres de estar dintre,i haver visitat la fondaria de les caves no sabien si es havia contruit de dalt cap abaix, o de baix cap dalt i arreplegat la sorra al voltant.
Celler Vell . Estruch.
El celler era petit, pro amb una producció de xampany de gran renom, dins el Pais tambe al estranger. El propietari en va fer una explicació de la cultura en la fabricació del cava, xampany, vi escumos del Penedes o tambe corpinnat. Els millors cellers catalans estan sortint de la denominació cava donada a altres llocs on en la vida es habien conreat les especies de vinya per la seva elaboració.
La sorpresa final, va ser una gran maqueta de la comarca del Penedès amb tot lo contruit en el seu espai. Autopistes, trens convencionals, AVE i tot lo movible dins una gran maqueta.
Tot seguit, varem agafar els vehicles, fent una ruta cultural, per el alt Penedes, passant per el pla cami de Sant Pere de Riudevitlles, on dinarem a una altra cava. Magust.
Per acabar, varem visitar a Torrelavit una nau on el Francesc i guarda, el seu Barreiros, ames de un altre en process de restauració.
Per no ser menys a la nau del costat, el Ricart, tambe hi tenia un Pegaso Comet, tambe en process de restauració, amb la calma.
. El cel estaba negre, la nit se ens havia tirat sobre. Teniem que tornar a la capital, amb el petit Nazar Les llums tambe petites em varen crear problemas de visibilitat, per les corbes del alt Penedes, fins poder arribar a la autopista, on tot va ser mes clar. Cansats pro varem passar un bon-gran dia de trobada.
