A LA CARRETERA.
GAP (France)--DOMASO (Iitalia) 449 Km.
Sortim de GAP d'hora, amb la pluja suau , picant sobre el sostre de la camper, relaxa molt.
La Cristina ha fet el esmorzar cafè, llet , turradetes amb mantega i melmelada.
Al altre costat del Parc hi ha un supermercat DIA. Un camió comença a descarrega la mercaderia, els que encare dormen, els nostres veins es despertaran per la fresa de l'apiladora i cops de porta.
Sortim direcció Briançon, travessem un gran Riu. El Durance.
Ja comencem a veure muntanyes plenes de neu, aixo que estem al mes de juliol.
Esta molt alta, no la tocarem. Portem el mateix pla que el any passat a Yosemite i Vall de la Mort, pel mati calors a la tarda neu.
Esta molt alta, no la tocarem. Portem el mateix pla que el any passat a Yosemite i Vall de la Mort, pel mati calors a la tarda neu.
Passem la Roche de Rame, un poblet alpí molt ben arreglat entre muntanyes i al costat de un llac. Un aire net ens envolta, estem en plena natura i cero contaminació.
El riu que desemboca al llac esta ple de casetes de fusta amb clubs de ràfting estem dins el parc dels ECRINS.
La temperatura es mante be, aguantem a 15º. No fa fred i a mes es sec.
La temperatura es mante be, aguantem a 15º. No fa fred i a mes es sec.
A la fi Briançon. Coronat per el castell el poble es turístic tan al estiu per els muntanyencs com al hivern per els esquiadors.
Prenem algo, una volte i amunt fins Montgenevre, ultim poblet de França, ple de telecabines, molt actiu a la temporada d'esqui.
Estem en un punt entre França, Suíssa e Itàlia. A la frontera amb Italia i ha un gran monument dedicat a Napoleon Bonaparte ,considerat com a gran figura de l'historia de França amb fletxes que van indican les seves conquestes, nord, sur, est, oest.
Prenem algo, una volte i amunt fins Montgenevre, ultim poblet de França, ple de telecabines, molt actiu a la temporada d'esqui.
Estem en un punt entre França, Suíssa e Itàlia. A la frontera amb Italia i ha un gran monument dedicat a Napoleon Bonaparte ,considerat com a gran figura de l'historia de França amb fletxes que van indican les seves conquestes, nord, sur, est, oest.
Magnífic Bar sobre rodes, un bon esmorzar al cim de les muntanyes.
Autentic 4x4 ó 12x12,
Aqui també tenim el Llac, passarem un tunnel i ja estarem a Italià.
Anem passant poblets italians, no tan atractius com els Francesos, menys cuidats, la carretera mal cuidada. Chiomonte, i despres, Gravere on ens trobem una gran baixada de un 10% amb paelles de mes de noranta graus. A la nostra dreta els restos de les fortaleses franceses ben conegudes per nosaltres,com les de Vilafranca de Conflent junt al Canigó i la de Mont Louis a vora de LLivia, fetes per Vaugan, rodejant tota França.
Mentre baixem cap al pla es veu la Muntanya plena de poblets on els campanars amb les seves taulades de pedra de pisarra, els hi donen un encant singular.
Pasem per Brussoleno, St. Giogo de Susa, on atrapem L' autopista que ve de Suíssa direcció Milan Des de Dalt la hem vist entrar i sortir de tunnels, al fi nosaltres la prenem.
+chatarrero.JPG)
Es migdia, fem una parada a la Autopista, en un area per dinar, veiem una cosa curiosa. El autobús de linia te parades dins l'autopista, per recollir la gent dels poblets, per desplaçar-se a la capital. Una novetat per nosaltres.
A la fi Milan, caòtica, sorollosa, calorosa 34º, tot embotellat, la circulació estil El Cairo, cada qual fe lo que vol, en una paraula un gran caos agreujat per se cap de setmana.
Anem directes al centre, a la plaça del Duomo, agafem un Parking de dos Euros l'hora, el preu que es te que pagar per no caminar. En realitat sols volem fer una passejada per el centre fins una hora oportuna.
Tenim un problema per entrar a la catedral, per portar camiseta de tirants, tenim que tornar a la camper a buscar un jersei al fi visitem la Catedral, Majestuosa, digne de veure. Les columnes de marbre marró son de un diàmetre immens, tot el seu derredor envoltat amb quadres penjats del sostre. També cal destacar els vitralls a la part posterior immensos i molt ben treballads, a la seva època i havia temps per tot.
Sortim i a la esquerra de la plaça tenim la Galeria coberta de Victor Emanuele ll, passegem i comprem un gelat enmig de les botigues de marca mes famoses de Italia.
Tot un luxe per la gent adinerada amb uns preus prohibitius per nosaltres.
Passem per la plaça de L'escala, la opera de Milan Els tramvies, estrets amunt i avall dins la zona de vianants,els tens que vigilar perqué no es emportin al sortir en carrers estrets per totes bandes, Hem fet un desvio de uns setanta kilometres de la nostra ruta, pro era interessant per la Cristina que no hi havia
estat mai.
Després els carrers,els blocs de pisos son tots igual. Com qualsevol ciutat.
Es fa de nit, agafem la autopista direcció al Llac de Como, per tornar a pujar amunt.Al arribar al començament de la carretera nacional.
Tenim la dubte de pujar per l'esquerra o la dreta on comença a fer una península, amb el Poble de Bellagio a la punta.
Si agafem per la dreta el problema restara, que després tindrem que tornar enrrere, o agafar un transbordador del Llac per pasar a l'esquerra ja que al final no se com es acaba, optem per anar sobre segur i pujar per la riba esquerra, tocant a Suíssa. A tot arreu no es pot anar.
Ben xop, torno a la Camper, la inspecció ha set agradable, miro de sortir on he aparcat rodejat de BMW alta Gama i Mercedes que m'envolten. Aquests deuen ser els pobres, els rics estaran dintre el garatge subterrani del Hotel.
Continuem amunt. Ja hem de buscar per parar, sa fet tard.
El problema es que estem en una carretera estreta on la muntanya ens acompanya per la esquerra i el barranc amb l'aigua del Llac per la dreta.
Al fi veiem unes llums en pla, un bon lloc per campar, ni han moltes será un parc amb fanalets, quan arribem ens trobem amb un cementiri ple de llumetes en tots els nichos, tanmateix a les tombes del terre i les capelletes il·luminades amb les porte obertes. Hi ha espai per aparcar pro ho desestimem.
Ple de fang sortim dalla i continuem carretera amunt.
Al fi en un giravolt a l'entrada del poble de Domaso trobem un aparcament per coches. Es petit pro no hi ha ningú mes. Per sota corra un camí que uneix dos parts del poble a ras d'aigua. Hi ha una terrassa restaurant, pro ja tancat. El Lloc es perfecte. Obrim el sostre, muntam la taula i la cuinera prepara el sopar a base de embotit i pa amb tomàquet, junt amb un vi blanc del Penedes i... a dormir.
Dintre el túnel. La raia de la frontera amb Itàlia. El gamberrisme també arriba amb les pintades.
+chatarrero.JPG)
Es migdia, fem una parada a la Autopista, en un area per dinar, veiem una cosa curiosa. El autobús de linia te parades dins l'autopista, per recollir la gent dels poblets, per desplaçar-se a la capital. Una novetat per nosaltres.
A la fi Milan, caòtica, sorollosa, calorosa 34º, tot embotellat, la circulació estil El Cairo, cada qual fe lo que vol, en una paraula un gran caos agreujat per se cap de setmana.
Anem directes al centre, a la plaça del Duomo, agafem un Parking de dos Euros l'hora, el preu que es te que pagar per no caminar. En realitat sols volem fer una passejada per el centre fins una hora oportuna.
Tenim un problema per entrar a la catedral, per portar camiseta de tirants, tenim que tornar a la camper a buscar un jersei al fi visitem la Catedral, Majestuosa, digne de veure. Les columnes de marbre marró son de un diàmetre immens, tot el seu derredor envoltat amb quadres penjats del sostre. També cal destacar els vitralls a la part posterior immensos i molt ben treballads, a la seva època i havia temps per tot.
Entrada a les galeries de super luxe.
Tot un luxe per la gent adinerada amb uns preus prohibitius per nosaltres.
Passem per la plaça de L'escala, la opera de Milan Els tramvies, estrets amunt i avall dins la zona de vianants,els tens que vigilar perqué no es emportin al sortir en carrers estrets per totes bandes, Hem fet un desvio de uns setanta kilometres de la nostra ruta, pro era interessant per la Cristina que no hi haviaestat mai.
Es fa de nit, agafem la autopista direcció al Llac de Como, per tornar a pujar amunt.Al arribar al començament de la carretera nacional.
Tenim la dubte de pujar per l'esquerra o la dreta on comença a fer una península, amb el Poble de Bellagio a la punta.
Si agafem per la dreta el problema restara, que després tindrem que tornar enrrere, o agafar un transbordador del Llac per pasar a l'esquerra ja que al final no se com es acaba, optem per anar sobre segur i pujar per la riba esquerra, tocant a Suíssa. A tot arreu no es pot anar.
La carretera serpentejant entre el aigua i la muntanya.
Es ha posat a ploure de valent. Es lo que mes ha influenciat a agafar la carretera de l'esquerra. Es molt estreta i al passar per els poblets en alguns dos coches no passem al hora.
Al ser fosc, hens perdem les boniques vistes de la muntanya i el Llac, tot i que podem veure es Luxe encisant, reflectit en esplendoroses mansions i fastuosos hotels d'època il·luminats. Fem una petita parada en el voral, per verols mullanme baixo de la camper i m'acosto.
Els grans salons plens d'aranyes de cristall els il·lumina.
Es veu gent molt trajesada amb un got a la ma, drets i asseguts en sofàs.
Semble estar dintre una peli cula de James Bond, o Sissi.
Continuem amunt. Ja hem de buscar per parar, sa fet tard.
El problema es que estem en una carretera estreta on la muntanya ens acompanya per la esquerra i el barranc amb l'aigua del Llac per la dreta.
Al fi veiem unes llums en pla, un bon lloc per campar, ni han moltes será un parc amb fanalets, quan arribem ens trobem amb un cementiri ple de llumetes en tots els nichos, tanmateix a les tombes del terre i les capelletes il·luminades amb les porte obertes. Hi ha espai per aparcar pro ho desestimem.
Ple de fang sortim dalla i continuem carretera amunt.
Al fi en un giravolt a l'entrada del poble de Domaso trobem un aparcament per coches. Es petit pro no hi ha ningú mes. Per sota corra un camí que uneix dos parts del poble a ras d'aigua. Hi ha una terrassa restaurant, pro ja tancat. El Lloc es perfecte. Obrim el sostre, muntam la taula i la cuinera prepara el sopar a base de embotit i pa amb tomàquet, junt amb un vi blanc del Penedes i... a dormir.
La vista des de dins la Camper. Al tenca els ulls.