Ramon Vinyeta transportista de Torelló, concretament propietari de L'Empresa de la Comarcal S.A, tenia una gran pasió per la naturalesa, les muntanyes, animals, abres, rius que envoltaven la seva terra i les contrades veines, com La Garrotxa, El Ripolles i el Lluçanès d'on era originaria la seva mare.
Va escriure varis llibres, sobre la flora i fauna de tots aquests indrets i un incalculable valor en cartografia, que inclòs la Guia Michelin , li demana varies vegades per la seva col·laboració.
Sempre que la feina el deixa, el podies trobar dalt d'una cim o dintre un riu. Amb la seva maquina LEICA M3 dins la funda marró penjada el coll, no se la tria mai, inclòs quan treballava. Era un mateix cos.
No hi ha un arbre, un riu, un salt d'aigua dels conreus que hem esmentat que no hi hagi una instantanea del Senyor Ramon Vinyeta. Aquest Senyor el recordo constitut en tres parts. La persona, La Leica i sote les cames La Vespa. Era un conjunt que na be tot plegat.
Un bon dia en una d'aquestes excursions, baixa just al costat de un pont, al rierol que passava per sota per veure un poc d'aigua de la que es podia veure encara en algunes parts dels rius. La seva sorpresa al agafar-se a una grossa pedra que formava part de la estructura del pont, va veure unes formes que li crida l'atenció. Amb el mocador neteja la pedra, e inclòs agafa aigua del riu per netejar-la mes, la seva sorpresa va ser que acabava de trobar un fossi'l de tortuga marina formant part de l'estructure de pedres del pont. Havia fet una gran descoberta i tenia que preservarla.
Als pocs dies en un diumenge, agafa un camió de la
seva empresa concretament un Ford Maria de la O.
na pedra similar a la del pont uns taulons i dos sacs de ciment rapit, tornant al lloc de la troballa.
Els aprenents a "espeleòlegs," paletes i algun profesionals de la construcció, es atansaren al lloc de la Troballa del Ramon.
El petit exercit munta amb cordes tensa-les des de dalt del pont a ma i amb una rudimentària bastida, començaren a picar la pedra per el seu voltant desclava-la del seu lloc i tot seguit cambianla per una altre de similars característic pro sense fossi'l sense que cambies amb res la fisonomia del la pared, i si preservant el fossi'l de la tortuga que acaba com a decoració al terra del pati de l'escola de Rocaprevera .On totom ho trepitxabe passant per damunt i degrad anse fins que a la fi, ADET una associació Torellonenca ho recupera per guardarlo en un magatzem.
Amb els taulons i el fossi'l de la tortuga cap a casa.
Xavier Castells i Quintana.