Ramon Viñas i Basegaña, va néixer a Vinyolas d'Oris, just front l'església.
Al tres anys els seus pares es traslladant al veïnat de Can Branques dins el terme d'Oris, a la casa nomenada Can Barral on passa la seva infantesa fins que es casa.
Comparteix el Colegi amb les feines del camp, ajudant amb tot lo que es menester als seus pares, tal com sabem, a una casa de pages sempre hi ha feina a fer.
Arribat el moment de escollir professió, busca un aprenentatge en algun dels tallers de Torelló. Vila on hi han tots els caires d'oficis.
Comença a treballar a un taller de torneria mecànica, taller que es troba pujant cap el cementiri, concretament darrera de Can Vives.
La monotonia del taller no va amb el seu caràcter, busca algu amb mes llibertat. Un dia passant pel carrer de Sant Miquel, el eix de la Vila, entra al despatx de La Comarcal, empresa de transports que a mes, te la delegació de Renfe, molt forta ja que a l'època el ferrocarril era el gran transportista dins el estat Espanyol a mes d'altres feines a fabriques del Poble. Dicidid entra al despatx i demana feina al Avi Vinyeta, el qual li dona un marge de proba.
Les oficines de La Comarcal al carrer de Sant Miquel amb el retol de
RED NACIONAL DE FERROCARRILES ESPAÑOLES.
Deixa el taller i aposta per La Comarcal, juganse el lloc de treball dins la torneria, ja que el Avi Vinyeta, nomes li va dir que feria una prova de set dies. Si valia es quedaria, sino auria de prescindir d'ell.
El Ramon comença la feina de camàlic treballant amb varis xofers de l'empresa per fer la proba dins els diferents caires del transport, fil,ciment, aram, fuste i als set dies torna a l'oficina on tots els xofers que havia anat durant la setmana ja habian passat el" parte." El Ramon va passa la prova i entra a formar part de la família de empleats de la comarcal. La proba dels set dias fora porque estava molt prim, i com es sabut la feina de camàlic mereix de ser forçut, cosa que a primera vista al Avi Vinyeta no li feia el pes.
Al temps com la majoria dels camàlics, el xofers que els veien amb interes els hi deixaven fer fen maniobres dins les fabriques, aculant i desculant de molls, cambiant de magatzem, preparant el camió pel mati, dins el garatge, d'oli, aigua, valvulines i altre nivells, aixi de mica en mica aprengue de xofer i obtenint el Carnet de conduir. Amb el carnet a la ma començar a menar un camió de la empresa. Un Ford V8 de benzina, també nomenat" el carrabiner", que mai he sapigut esbrinar que cony significava "carrabiner" al camió.
Amb aquest vehicle nabe a Sant Joan de les Abadeses concretament, la carretera d'Ogassa on hi havia varies fabriques de ciment.
Carregaven els sacs a ma, per els contractistes de Torelló on prèviament habien portat els sacs buits de espart en el que es carretejava el ciment a l'època.
Un altre de les feines del Ramon era, quan arribaven trens de carbó, al ser el vehicle bolquet de l'empresa carregaba a granel amb la pala a l'estació de Torelló, el carbó per fer funcionar els forns de la Farga Lacambra, empresa molt reconeguda arreu per la seva fabricació de fil d'aram.
Amb el temps el Ramon es envalantona, decidint muntar-se per el seu conte.
Era una època de feina i compra un Pegaso Comet. Un magatzem de materials de construcció li havia ofert feina fixa i era la hora de estrena com empresari. Cosa que amb el temps li va funcionar, mes endavant compra un altre camió i alterna la feina de el material de construcció amb una empres textil de torelló.
El remolq per si fa falta.
El 4L dels recados.
Actualment el Ramon viu jubilat, cuidant del seu hort, front casa seva acompanyat per el seu inseparable gosset.
Dos de els seus fills cuiden del negoci, mantenint-se dintre batibull que ens ha tocat viure darrerament.
Xavier Castells i Quintana.