Una altre manera de transportar a Turquia.
ELS CAMÀLICS AL
GRAN BASAR.
GRAN BASAR.
Per arribar al Gran Basar de Estambul, del lloc de descarrega de les mercaderies, es ha de pujar un costerut carrer fins les botigues dels majoristes que envolten la gran plaça.
El transit rodat a excepció de alguna moto es prohibit per lo qual, els embalums es tenen que pujar amb carretons de ma o a l'esquena.
La feina es molt dura i es te que estar molt preparat per aquesta feina, lo que sobte es que tots son gent de certa edat, sols hi he vist un jove.
Porta de entrada al gran basar en la part de d'alt.
Un venedor de rosquilles amb la panera encim del cap.
Carrerons envoltant el gran mercat.
Amb quinze metres quadrats, aquest senyor que sa tornat geperut per culpa del seu sostre baix, hi te muntada una filatura, amb maquines de fa 60 anys enrere, pro ell treu cada dia els seus encàrrecs endavant.
Amb una fresa molt important, encongit, menjan i dormin a la feina. Al interes arme per el seu treball. hem regala varies mostre de fils. Gracies.
Un camàlic pujant un gros fardell, apujat sobre la banqueta que du a la esquena. Aquest fardell de roba plegada, fa mes 80 kilos, i si aqui hi sumem el tros de desnivell del 15% per cent, es una proesa. El seu caminar lent, pro, molt ben compassat, la caiguda de braços, impressiona. S'a ha de sapigue a mes de la força.
Un altre fardell de mal dur al ser quadrat, sota el fardell el suport per la carrega.
Un altre camàlic, aquest no deu pesar gaire ja que el home va molt dret. Com mes dret vas mes s'en va el pes enrrere.
En aquesta imatge tenim la roba a peu de botiga plegada, es lo que duen els homes dins dels fardells, damunt en el suport de l'esquena. Imaginem el pes que duen.
Amb el suport de l'esquena descarregat. Ha una cantonada assegut en un carrato hi ha un home molt vell, ell els i va distribuint les feines. Un vailet s'acosta al vell, la converse deu ser." Fulanito" necessita un camàlic, i el vell crida a algu que va voltejant a la seva vora, li dona un bussi de paper mal tallat, amb un nom. El camàlic s'en va...
Mochila en form ade suport al baix per apoiar el Fargell.
Aqui es pot apreciar les piles de roba, ben plegades, que els camàlics han pujat fins el majorista,
L'exemple.
La senyora fa la seva compre per una botigueta de les afores o un poble, ella també lloga al camàlic, a que li porti fins el vehicle, o altre medi de transport, la mercaderia que acaba de comprar.
Aquesta roba plegada i embolicada en plàstic i dins fardos premsats, fa un pes com si fos de ferro.
Amb el carreto ja carregat, anirem acompanyant al comprador fins on ell digui.
Amb caixes de fusta a la esquena i amunt amb pas lent pro seguit
i compassat.
Amb aquesta imatge es pot apreciar el gran desnivell que tenen que guanyar els camàlics.
Dos persones ja de certa edat tiran de carretó, en una zona de mes de un 15% de desnivell i la gent despistada en el seu, lo que obliga a anar sortejant.
Aquest ja es massa lo que du a l'espatlla.
Entrada al Gran Basar per la zona central, en primer pla un camàlic tiran de carretó.
Recollidor de ampolles de plàstic, per el seu reciclatge. una manera de guanyar se la vida, a Los Angeles en el primer mon també es fa.