En la carretera.
8. JULIOL 2012.
VICH - TREVISO. 214 KM.
Ens posem en marcha, cap a Poza di Fassa, atravesand, la Vall de Fassa,
pugem fins a 1.320 metres, cap al pas de Pordoi. Arribem a Canazei, poble que pertany a la província de Trento, es molt conegut per una famosa etapa de el Giro de Itàlia Dalt a la muntanya i tenim la regió de Arabba famosa mundialment per el Sport de esqui.
pugem fins a 1.320 metres, cap al pas de Pordoi. Arribem a Canazei, poble que pertany a la província de Trento, es molt conegut per una famosa etapa de el Giro de Itàlia Dalt a la muntanya i tenim la regió de Arabba famosa mundialment per el Sport de esqui.
Aqui començarem el pas de Pordoi. Gran bretxa entre la roca de les grans muntanyes.
Travessem tot de pobles turístics, ple de muntanyencs al estiu i amants del esqui al hivern. Hotels per arreu i apartaments, tot molt enjardinat, ben cuidat i polit, amb els balcons atapeïts de flors i llums de colors.
Tanmateix les fas-sanes estan pintades amb dibuixos al·legòric a les conrades i costums locals.
Travessem tot de pobles turístics, ple de muntanyencs al estiu i amants del esqui al hivern. Hotels per arreu i apartaments, tot molt enjardinat, ben cuidat i polit, amb els balcons atapeïts de flors i llums de colors.
Tanmateix les fas-sanes estan pintades amb dibuixos al·legòric a les conrades i costums locals.
Comencem a pujar i els indicadors ja ens avisen de les "tournantes", paelles en català.
Les muntanyes tallades amb destral.
Precioses les vistes.
La carretera serpentejant.
En farem 27 tournante, fins arribar a 2.239 metres d'altitud.
La pujada es estil del passo de S. Stevio, pro mes "chic" i la carretera esta mes ben arreglada i un pele't mes ample.
Les motos comencen a sortir de arreu. Aquest pas te mes renom per els motoristes que el Stevio. Motoristes de tot Europa un cop al any es concentren en diferents etapes al estiu.
Tanmateix ho fan els amants de la bici.
La pujada es estil del passo de S. Stevio, pro mes "chic" i la carretera esta mes ben arreglada i un pele't mes ample.
Les motos comencen a sortir de arreu. Aquest pas te mes renom per els motoristes que el Stevio. Motoristes de tot Europa un cop al any es concentren en diferents etapes al estiu.
Tanmateix ho fan els amants de la bici.
Ens amollem a las circumstancies i com no, gas a fondo a la Camper.
Surten motos per arreu, en alguna paella ens trobem de front una per la esquerra i altre per dreta no passa res es la "conducció" Pordoi.
Al cim, aparquem enmig de les motos per visualitzar la situació. El paisatge es magnífic, hi ha varis Hostals amb bars, fa bon dia i la gent ocupen les terrasses.
Aparquem i agafem, un telefèric que ens puja 900 metres mes amunt. El agafem, 14 Euros per persona i et puja al Refugianomenad Maria.
D'aquí surt la gent a fer llargues caminades per el cim dels Dolomites. Porten motxilla amb menjar i beure Tornaran a ultima hora. A les sis de la tarda surt el darrer telefèric. També I ha qui porte tendes de acampada per passar algun dia. Fa un aire fresc, amb un agradable vente't. Estem a 2950 metres.
A la botiga de records hi comprem, pegatines i algun record tradicional per la família. Ara la moda es de imams per la nevera.
Al baixar darrera una corva trobem un campament militar. Estan de maniobres.
Seguim la ruta, a un punt hi troben un gran campament militar, amb varis camions aparcats a peu de carretera. Al fons tendes militars. Estan de maniobres. Un soldat esta assentat en una cadira de càmping i un altre li rapa la cabellera. O es un company o el barber de la companya, pro tos dos estan bastant distesos.
Mes avall a la dreta veiem una cascada, ens aparquem, per atansar-nos a ella. Hi ha un estimb-erri molt alt, sota la cascada, on arranca un rierol.
Esta tot molt tranquil, dos motoristes aparquen al nostre costat.
Treuen menjar, son les dotze i sera el seu dinar. Li pregunto a un, sobre el pas de Pordoi i les motos. Hem contesta que un bon motorista italià com a minin un cop al any ha de fer el pas Pordoi a tope. Li pregunto per la poli, que no hem he vist cap. Hem diu que si, que ni han, pro estan amagats amb radars.Aquest diumenge devien de fer festa de radars.Els motoristes no tenen gaire gana de converses.
Agafem la camper i ens tirem de cap avall. Pugen mils de bicicletes, acompanyades de furgonetes.
La muntanya mes alta de les Dolomites es el Marmolada de 3.342 metres de sobta en un revolt ens surt enfront.
Seguim fent aquest port de muntanya 22 quilometres mes fins a Andraz.
Les cases de aquest poble tenen grans creus al jardí amb Sancristos, amb forma de ballesta. Curiositats.
Passat el poble la carretera torna a pujar de cop, i fent" tornantes" arriben al Pas de Falzarego 2.117, metres portem el mati entre nuvols.
Dalt de el port, bars, terrasses, gent prenent el sol amb un aperitiu a la ma,botigues de records.
En el centre de una rotonda una grossa moto de fusta en homenatge als motoristes. També a la entrada de un dels bars, una moto original i d'època. Estem al mon de les motos. Aquest pas durant la primera guerra mundial era la frontera amb el país bei Àustria.
Seguim direcció a Cortina D'Ampezzo, ciutat famosa per aplegar els jocs olímpics d'hivern al any 1956. Li fem una curta visita. Es un lloc de luxe verdaderament.
Les cartes dels restaurants, no son per la nostra butxaca. Passem per davant una església de fusta molt maque e original, similar, pro en petit de les contemplades als viatges anteriors a Noruega i Rússia.
El parquímetre de la ciutat, 30 minuts per un 1'30 Euros, donem una volta, el sol crema, pro la calor es suportable. Botigues de Luxe, Hotels de Luxe, tot es luxe. No es per nosaltres, fem la vol-teta i cap avall.
Dinem a un poblet anomenat Cadore.
Ja abaix, pro dintre la cadena de los Dolomites. Aquestes muntanyes en realitat son els Alps Orientals i la Unesco els va declarar patrimoni de la humanitat. Passem per una pressa, feta de fustes per regular el aigua
Al fi deixem els Dolomites. Arribem a Santa Croce del Lago, on esta el llac de Crox.
Passem per davant de uns grans forns de cal ja abandonats, anem baixant. Son les cinc de la tarda i fa calor. Estem a 31º.
Arribem a Vittorio Veneto, es el poble hom decidim fer un descans. Es un poble que despres de travessar ens crida la atenció, girant i tornant enrere.
A la primera rotonda tornem enrrere, les cases son palaus, enganxats un amb un altre. Sembla la Venècia de la Muntanya, comprem un gelat i fem els principals carrers. Al ser Diumenge la gent passeja vora un gran canal que va perpendicular al carrer principal. Tot molt bonic.
Avui toca dormir d'hotel. Dutxar-se amb aigua calenta. Llençols nets, sabó, veure TV, i llum elèctrica.
Comencem a buscar cartells d'hotels
als poblets de pas. A la fi arribem a la ciutat de Treviso. Vigilem varis hotels, a la fi optem per un de petit i molt agradable.
Es diu Mezzaluna. Cada habitació te un nom envers de numero. Les parets estan farcides de quadres de pintors locals i estan en venda, es esposen abans de anar a una galeria. Abaix al saló i bar llibres als estants i escrits també a les paret de visitants i lustres. Hem arribat a un hotel intel·lectualment parlant a la recepció tenim un ordinador i accés a internet, aixo si tot esta net i polit i un bon aparcament per la Camper.
Demanem un lloc per sopar. El recepcionista, per cert molt amable, ens envie a un quilometro i mig del Hotel.
Es Diumenge i alguns restaurants mes propers estan tancats.
Surten motos per arreu, en alguna paella ens trobem de front una per la esquerra i altre per dreta no passa res es la "conducció" Pordoi.
Al cim, aparquem enmig de les motos per visualitzar la situació. El paisatge es magnífic, hi ha varis Hostals amb bars, fa bon dia i la gent ocupen les terrasses.
D'aquí surt la gent a fer llargues caminades per el cim dels Dolomites. Porten motxilla amb menjar i beure Tornaran a ultima hora. A les sis de la tarda surt el darrer telefèric. També I ha qui porte tendes de acampada per passar algun dia. Fa un aire fresc, amb un agradable vente't. Estem a 2950 metres.
A la botiga de records hi comprem, pegatines i algun record tradicional per la família. Ara la moda es de imams per la nevera.
Al baixar darrera una corva trobem un campament militar. Estan de maniobres.
impressionant el ASTRA 4X4
Mes avall a la dreta veiem una cascada, ens aparquem, per atansar-nos a ella. Hi ha un estimb-erri molt alt, sota la cascada, on arranca un rierol.
Esta tot molt tranquil, dos motoristes aparquen al nostre costat.
Treuen menjar, son les dotze i sera el seu dinar. Li pregunto a un, sobre el pas de Pordoi i les motos. Hem contesta que un bon motorista italià com a minin un cop al any ha de fer el pas Pordoi a tope. Li pregunto per la poli, que no hem he vist cap. Hem diu que si, que ni han, pro estan amagats amb radars.Aquest diumenge devien de fer festa de radars.Els motoristes no tenen gaire gana de converses.
Agafem la camper i ens tirem de cap avall. Pugen mils de bicicletes, acompanyades de furgonetes.
Imatges de la camper.
Seguim fent aquest port de muntanya 22 quilometres mes fins a Andraz.
Les cases de aquest poble tenen grans creus al jardí amb Sancristos, amb forma de ballesta. Curiositats.
Dalt de el port, bars, terrasses, gent prenent el sol amb un aperitiu a la ma,botigues de records.
Les cartes dels restaurants, no son per la nostra butxaca. Passem per davant una església de fusta molt maque e original, similar, pro en petit de les contemplades als viatges anteriors a Noruega i Rússia.
Ja abaix, pro dintre la cadena de los Dolomites. Aquestes muntanyes en realitat son els Alps Orientals i la Unesco els va declarar patrimoni de la humanitat. Passem per una pressa, feta de fustes per regular el aigua
Al fi deixem els Dolomites. Arribem a Santa Croce del Lago, on esta el llac de Crox.
Aparcats per ... a la vora del LLac.
Arribem a Vittorio Veneto, es el poble hom decidim fer un descans. Es un poble que despres de travessar ens crida la atenció, girant i tornant enrere.
Avui toca dormir d'hotel. Dutxar-se amb aigua calenta. Llençols nets, sabó, veure TV, i llum elèctrica.
Comencem a buscar cartells d'hotels
als poblets de pas. A la fi arribem a la ciutat de Treviso. Vigilem varis hotels, a la fi optem per un de petit i molt agradable.
Es diu Mezzaluna. Cada habitació te un nom envers de numero. Les parets estan farcides de quadres de pintors locals i estan en venda, es esposen abans de anar a una galeria. Abaix al saló i bar llibres als estants i escrits també a les paret de visitants i lustres. Hem arribat a un hotel intel·lectualment parlant a la recepció tenim un ordinador i accés a internet, aixo si tot esta net i polit i un bon aparcament per la Camper.
Demanem un lloc per sopar. El recepcionista, per cert molt amable, ens envie a un quilometro i mig del Hotel.
Es Diumenge i alguns restaurants mes propers estan tancats.
Anem al llunya, pro val la pena.Com no, demanem Pizza i pasta. Tornem al Hotel i a Dormir.