1900 L'AGENCIA PUJOL A TORELLO.
aglutinava tots els serveis de transports.
Despues que1879 Vich se unia amb Torellò
mitjançant del ferrocarril.
L'agencia tenia la concessió de tota la mercaderia
que arribava de fora a la població.
Tanmateix com la materia primera per la fabrica
de La Farga Lacambra,L'aram.
Per ser l'estació mes propera en aquella època,
la fabrica depenia del territori del poble de Torelló.
L'estació del tren a Torelló.
L'agencia Pujol tenia les cavallerisses al numero 20 del carrer de Sant Josep,
també al local del costat el numero 22.
Sobre la porta hi havia un gros cap de cavall com a icona de L'agencia.
també al local del costat el numero 22.
Sobre la porta hi havia un gros cap de cavall com a icona de L'agencia.
La "flota" es composava de 40 besties, carros de transport, caros de trabuc per portar carbó de Saderra, com carburo de la Mambla. Tot i que el fort de L'agencia a la època era l'aram cap a fondre a la Farga com el cable ja manufacturat de tornada al ferrocarril.
Imatge treta de una publicació de com era la Fabrica de Lacambra.
Aquesta fabrica es comunicava amb el poble de Torelló per un pont, actualment derruït just en el aiguabarreig dels rius Ter i Ges. Avui l'entrada es per la N152 la carretera nacional a Puigcerda al terme deVinyolas d'Oris.dona la impresio que esta molt lluny del Poble, del poble de Torelló.
Els tren de vapor a l'estació de Torelló.
Algunes imatges dels trens de la època, aquesta llinea pertanyeria a TBF Ferrocarril Tarragona -Barcelona- França, absorbida per la MZA propietat el milionari americà Roschild. Fins 1941, on Franco nacionalitza totes les companyas ferroviàries sorgint la marca Renfe fins els nostre dies.
Foto de MZA 668 al voltant de 1920.
Gran i fort carretó traginant un motllo per la Farga Lacambra des de la estació de Vic.
Aquest motllo es descarrega a Vic ,degut que la grua del'estació de Torelló, no podia suportar el seu excediu pes.
La imatge esta presa, en el repenjo abans de arribar a la gleva venint de Vic, on actualment hi a una rotonda junt a una campa de desballestament de vehicles.
Els cavalls de L'agencia Pujol, engalanats per una festa
religiosa del poble. Concretament la benedicció de Sant
Cristòfol patró del carreters. A la plaç-eta de l'església de
Torelló.
La tartana el vehicle de passeig i com a taxi.
Molt utilitzat per anar als mercats de la plana.
El cap de cavall, trobada anys despres en el jardí de una casa particular.
Imatge que coronava la entrada de la quadra de l'agencia Pujol
al carrer de Sant Josep a Torelló.
Entrada de les cavalleries al carrer de Sant Josep 20 a Torelló.
Dalt la foto no es pot apreciar be, hi ha el cap del cavall, icona de la empresa Pujol.
Taller de reparació dels carros i carretes de bous com el de la esquerra.
Tartanes de carrega per portar l'aviram, llegums
verdures i lo que calgui del camp als mercats.
Diferents carros de transport.
Despres de L'agencia Pujol, El mateix Josep Vinyeta
ja amb els primers camions, es posa per el seu conte.
Mes endavant fent societat amb
el Sr. Quiros neix l'agencia definitiva
LA COMARCAL. S.A.
Anunci en el anuari Espanyol de 1927.
El Josep Vinyeta i Casas,era fuster a Torelló i persona amb un gran desitgi de aprendre. Quan podia o li flaca la feina de fuster, amb el ansi de aprendre anaven a fer hores a la Banca, " Pujol Subirachs i Cia" fer encarrecs, anar a cobrar alguna lletra, etc. Amb el temps li agafaren un gran apreciï, ja que el Josep procura esmerarsa se en totes les feines que l' encomanen.
El Senyor Pujol accionista principal de la Banca i amo de la Agencia, de transports amb animals, es feia gran, no tenia fills, i volia acabar els seus dias a Barcelona amb un clima mes suau i agradable, que el de Torelló, sempre emboirat i fred. i li proposa al Senyor Josep Vinyeta la compra del negoci del transport.
El Josep so pensa, ja que el senyor Pujol, li demana bastants dines. La proposta va ser oferint una entrada i el resta demanat a familiars. Fent el primer pago i continuant el negoci junt amb el antic encarregat conegut com el"Matalot". ( Nom dels encarregats de cavalleries).el cua el posa al corrent del negoci amb els carros, les besties etc.
Cap al any 1914 el Josep comença amb el primer camió substituint els animals. També neix el seu fill Ramon continuador de la agencia de transports. Tanmateix amb dines nous li compra al Senyor.Pujol ja residint a Barcelona, la casa del carrer Sant Miquel de Torelló, per 35.000 pessetes de la època. En aquesta casa als baixos obre el despatx de l'agencia amb el nom de La Comarcal SA.
A Torelló començar a muntar-se Colònies tèxtils amb lo que augmentar notablement el transport per fer els filats.
Es pujant des-de el port de Barcelona, las bales de cotó, primer amb el ferrocarril i mes endavant amb camions surtin tot un seguit de Transportistes.
El retol de La Comarcal SA, a les oficines dels Baixos de la Casa del Carrer Sant Miquel. Concesionario de la Red Española de Ferrocarriles.Españoles. Vinyeta y Quiros. SA.
El Sr. Ramon Vinyeta segona generació
de la Comarcal SAconversa amb el Sr.Sola.
de la Comarcal SAconversa amb el Sr.Sola.
El Dodge Dart de la família
enganxat a la neu.
Abans de la guerra civil Espanyola, La Comarcal
es col·lectivitzada per la CNT-AIT.
El Sr Josep Vinyeta amb la seva viso de Futur munta un "Poste" a la porta de les seves oficines al carrer de Sant Miquel. D'aquest postes de Benzina el responsable era el Sr.Filipino, nom que li venia del pare que havia estat a la guerra de les filipines. El Senyor Filipino davant el Poste, controlant, no sia que se el enduguin i es quedi sense feina.
Imatges de el sistema de treball a falta de grua,
amb un ternal estirant la corda per pujar" algo"
sobre el vago del tren o camió.
El camió EBRO de Transports Peix, davant del Bar, del seu propietari.
Un altre transportista de aquells temps. A vint metros de la seu de La Comarcal.
El Ramon Vinyeta De esquena mirant la pluja a punt de sobrepassar la vorera.
A Bajalou dins del riu. Buscant algun negoci.
El Ford que feia la ruta de Torelló a Sant Pere de Torelló,
passant per Sant Vicens. Una nota curiosa, es com es
prenien les recollides a la beina Sant Pere.
Al centre de la població, a Can Castellet, a l'entrada
hi havia un pizarra i un guix. La gent i anotava que
el transportista anes a recollir aqui o alla. Un gran
sistema.
Amb una camioneta Renault exactament com aquesta,
pro amb baranes, es feia el repartiment dins la població de Torelló.
Els primes camions de La Comarcal varen ser petites
camionetes de L'època, com els Renault, Ford A, ja
que mes que res la seva funció era el repartiment.
A Barcelona. La capital, ja hi anava el tren mes segur.
El servei urgent encara no havia arribat al mon del transport.
Els primers camions que ja tenien care i ulls,
varen esser un Ford Maria de La O, i un Ford V.6,
que ja baixaven a Barcelona, carregats de les fabriques
i pujaven, a mes de la paqueteria, amb bales de cotó.
Mes endavant, varen estrenar un parell de Ford xato,
ensamblats a Barcelona a la Avinguda de Icaria.
Com que feien tot el servei de la Farga Lacambra,
la fundició de l'aram. L'empresa demanar al senyor
Vinyeta un transport mes rapit que el tren, i que poguere
dur pes. El Senyor Vinyeta es va interessar per el camió
Pegaso 125 acabat de fabricar substituint el Hispano-Suissa.
El cost era molt elevat, i amb converses amb la direcció
de La fundicio.. Es va aconseguir que l'empresa del Aram
li financi-es, la compra del Pegaso 125 i motor de betzina.
Mes tard, va venir el Barreiros, en aquell temps
es suministraba en chasis si volies i et feies fer la cabina al
teu gust. Cabina que va fer un planxista de Torelló
del mateix carrer de Sant Josep. El Sañas.
Els Barreiros Saetas grocs, tambe varen venir junts i la
fi, els Pegaso Comet.
camionetes de L'època, com els Renault, Ford A, ja
que mes que res la seva funció era el repartiment.
A Barcelona. La capital, ja hi anava el tren mes segur.
El servei urgent encara no havia arribat al mon del transport.
Els primers camions que ja tenien care i ulls,
varen esser un Ford Maria de La O, i un Ford V.6,
que ja baixaven a Barcelona, carregats de les fabriques
i pujaven, a mes de la paqueteria, amb bales de cotó.
Mes endavant, varen estrenar un parell de Ford xato,
ensamblats a Barcelona a la Avinguda de Icaria.
Com que feien tot el servei de la Farga Lacambra,
la fundició de l'aram. L'empresa demanar al senyor
Vinyeta un transport mes rapit que el tren, i que poguere
dur pes. El Senyor Vinyeta es va interessar per el camió
Pegaso 125 acabat de fabricar substituint el Hispano-Suissa.
El cost era molt elevat, i amb converses amb la direcció
de La fundicio.. Es va aconseguir que l'empresa del Aram
li financi-es, la compra del Pegaso 125 i motor de betzina.
Mes tard, va venir el Barreiros, en aquell temps
es suministraba en chasis si volies i et feies fer la cabina al
teu gust. Cabina que va fer un planxista de Torelló
del mateix carrer de Sant Josep. El Sañas.
Els Barreiros Saetas grocs, tambe varen venir junts i la
fi, els Pegaso Comet.
Els Ford xatos de La Comarcal
A la època Transports La Comarcal feia sevir també un Ford Xato fabricat a la Avinguda Icaria de Barcelona a mes de una camioneta Renault que feia el repartiment per la població.Aquesta camioneta havia funcionat amb gasogen.
El "Benet" escamarlat sobre el boscai.
Amb un sol tronc el camió amb carrega completa.
Imatge presa davant de les oficines de La Comarcal.
El Ford maria de la O, amb el anagrama de Barreiros lo cual demostra, el cambi de motor de benzina a Gas-Oil.
Darrera un Renault 4x4 i sobre ell ,el anunci de Telefunken la marca dels aparells de radio de la època. Al costat una escala de ma. Es el edifici de telefònica.
Les caixes de fusta en que va carregat eren fabricades per Construccions Mecàniques Coma i es Baixaven a Llissa de Vall. Al para-xocs les lletres de Gas- oil, no sigues que a la betzinera li posessin Benzina.
.JPG)
Imatges de quan se estrena el camió, amb motor de Gas-oil
Acabat de carrossa i amb la vela nova.
El pegaso 125 comprat al 1957 amb motor de Benzina carregat de borres i bales de cotó. Aquest camió el conductor era el Sr.Febre, despres el va conduir el Sr.Plana. Aquest camió es va comprar amb finançament de la Condesa de Lacambra per baixar plaques d'aram. De tornada cap a Torelló pujava carregat de bales de coto per la Fabrica de Ignacio Font. SA, sota la ermita de Rocapevrera. També pujabe coto per Textil Matabosch S.A. al paratge de Can Casarramona.
Al any 1959 es va cambiar el motor de benzina per el de Pegaso Diesel de 140 HP. Fabricat a La Sagrera de Barcelona.
La seva fi va ser a la Fabrica de Can Batlló al carrer Constitució de Barcelona. El Plana i el camàlic el Blas, estaven dins la cabina a la fabrica esperant per carregar, quan de sobte hagué una explosió i la pared on estava aparcat el Pegaso va caure enterrant el camió, el Plana i el Blas varen passar dos mesos al hospital i el camió directament al desguàs.
Imatges del camió nou.