L'HOSTAL I BENZINERA DE LES 4 CARRETERES.

L'hostal de les quatre carreteres de Tona, sempre ha estat uns dels punts de referència de la antiga Nacional 152 de Barcelona a Puigcerda.

Tot ha anat pasand, pro el Hostal tret de la antiga gasolinera amb arcades aterrada per un camió, tot segueix igual.

Aquesta via sempre ha set molt freqüentada fins avui en dia per molts camions, principalment quan el textil estava dalt de tot, apareixen i desapareixen hostals i restaurants pro el Hostal i Benzinera de les 4 carreteres continua alla . Els restaurats i hostals es nu-trien  de xofers de camió i de representants de comerç, eren els unics clients  als hotel i restaurants duran molts anys, abans que la gent es motoritzes.

En el viatje desde les diferents poblacions de la nacional 152, l'ora de dinar se allargaba o excursave en la ruta segons la antiguetat dels camions.

Els primitius, Bedfords, Bogwards, Chevrolets, Fords, Maria la O, barbes, xatets etc., feien el viatje de bon mati, pro per el dina just acabada la feina al migdia,es arribava a dinar a la Torre del Fang, alla al Clot o a la esplanada de Casa Juan on actualment i tenim la plaça de Mossen Clapes .

clikar sobre l'imatge.

El Restaurant que encara sobreviu de La Torra del Fang. Davant a l'altre banda del carrer, La Torra.

Dues imatges del restaurant Juan al final del carrer de Sant Andreu, començant la carretera de Ribas.

A mida que els camions es anaren modernitzant els Restaurants del apat de dinar cada cop eren mes allunyats de la capital.

Amb els Hinos, Sisus, Leylands Comet i els primes Pegasos Comet, ja es arribava a dinar ala Fonda Europa de Granollers,

 Cal kiku, també a Granollers, el Toro Verde a Llerona, La masia de l'Ametlla.

Ja a la època moderna es arribava mes amunt , el auge ja era a les Cuatre Carreteras a Tona, tota la flota es havia convertit en Pegasos i Barreiros,a la Època lo millor que hi havia, com a Restaurant mes amunt ja no es aturava, era com si pa sabes de Tona ja anaves a casa.

Aquesta imatge demostra la comparseria de la època, on es va quedar un dia amb tots els transportistes que tenien Pegaso a fer se la Fotografia , els que van arribar mes dora , varen esperar als altres.

Imatge impensable avui en dia en un dia de treball.

Al hora de dinar a L'esplanada al costat del Hostal si aplegaven tots els camions, els que arribaven mes dora amb la cabina sota la gran ombra dels gegantins plataners, principalment al estiu, els vidres abaixats perquè corres el aire, ningú tocava res, era la manera de pensa de abans, si una cosa no es meva, perquè la tinc que agafar. Hi havia un vigilant, pro era per ajudar a fer la maniobra als camionistes, i axi endur se una petita propina. Els que no hi cabien el vigilant els col·loca a altre banda de carretera, on la mateixa família del Hostal i tenia un Taller de reparació de camions, ballestes, rodes i una bascula Publica,per pesar principalment els camions carregats de buscais del bosc.

Al Hostal hi havia dos menjadors, un per la gent del transport a la zona de bar, i un altre a la dreta entrant per els <senyors>. Igual que Anglaterra el Public Bar per una porte i el Louge per l'altra.

El  negoci estava en els camions, a l'època cada camió portava dos persones, el xofer i el camàlic, i no fallaven cap dia, el menjador sempre era ple i amb un ambient bulliciós, diferent del del < senyors > que la única fresa que es sentia era la dels coberts tocant al plat.

Cada dia sobre les sis del mati, era l'hora àlgida del dia. Estava reforçat el torn dels cambrers i dependents de la gasolinera del costat. Els camions feien cua per a repostar conduit pels camàlics, ja que el xofer nomes arribar, anaba directe al bar deixa-li el camió al ajudant, era un moment gran per ells de poder maniobrar amb el camió.

Al bar hi havia una llar de foc, i al costat en una petita tauleta una panera amb llesques de pa de pages, una safata amb alls i una botella de oli, el qui volia o tenia mes temps es feia una torradeta amb una <barreja> que en temps de fred era molt agraïda , la reste de xofers i ajudants feien el cafè amb llet per despejarse i una petita tertúlia, ja que en una hora i mitja mes tard ja esmorçarien al desti (Barcelona). Alla si trobaven el Peipoch de Campdevanol , baixant ferro de La farga Casanova, el Recader Casaponsa, La Comarcal vaixan varis i paqueteria del Rayo, el recader Parramon de Manlleu,El camió de cotolla amb fil ,els Castells amb fil de la Fabra i Coats de Borgonya, El Peix baixant fil de Vilaseca, com Transport Nord amb material de la Vitri i paqueteria El Rifa de Manlleu carregats de fil de diverses fabriques i etc, etc.

Un cop repostats i fet el cafè amb llet cap avall, tot una corrua de camions baixant per els congosts cap a Barcelona. un darrera el altre i a la mateixa marxa, com avui en dia als Monegros, si algu no podia seguir es quedava pel darrer o sortia abans, pro la serp no es podia trencar tenin en conta que de Tona a Barcelona, fora el repenjo de Parets, o el coll de La manya es una llarga baixada.

Agraint per fer aquesta crònica a Ramon Sola. >Ramonet> propietari de la gasolinera de les 4 carreteres, que tingues la molèstia de despenjar els cuades que decoren l'oficina de la Gasolinera, portar los al fotògraf que els desemmarques i escanejarlos per es pogueren publicar. Moltes gracies.