Transports Puges, fins a la jubilació, de la quarta generació, els Germans, Francesc i Anna Maria, ha estat portant paquets a Barcelona, mes de cent anys.
El Recader.
Josep Gallart, besavi de Francesc i Anna Maria, va venir al Delta, provenint de Vimbodi, a treballar de mosso, a una casa de pages, a l'altra banda del riu. (Hospitalet).
El Josep feia els encàrrecs que li manaven els seus amos amb el carro de la masia, anant amunt i avall, pro sobre tot, a la part sur, tingueren que passar el riu, moltes vegades, per el pas de barca, que a les hores, sense cap pont era el únic mitja de travessar a l'altre vorera. La del Prat.
A aquells temps , el comerç d'aviram, verdures i altres productes de la terra entre las dos voreres del riu era mol important.
El Josep Gallart, pràcticament, travessa amb el seu carro el riu a diari, fen moltes coneixences al Prat, i bones amistats. El seu caràcter alegre i eixerit, va fer que la gent de l'altra vorera, li posessin un motiu. L'ocell.
Amb el temps, el Josep, deixa la feina de mosso i haben fet coneixences al Prat es va casar amb una noia de Can Bandé. Tot seguit, comença el seu negoci tot comprant una Tartana per portar gent i genero, amunt i avall, fen un servei públic, a qui li sol·licita els serveis. Aixi comença a fer de recader, cap a la capital, pels camins de fang i roderes d'aquella terra arenosa del delta. Molt difícil de fer.
El pas de barca era un negoci, ja que el barquer, cobrava peatge, tant dels carros, com de les persones. Axo va durar fins que un ric propietari de terrenys del Prat, a fincat a Barcelona, de nom Ferran Puig, decideix construir un pont, i també establir un peatge, pera anar a l'altra vorera del riu. Eliminant el negoci del barquer. La vida, la manera de fer de la gent, sempre ha set igual.Aquest es un exemple del mon dels negocis i ambició, que creiem que es una cosa puntual d'avui.
Tornant a la saga. Del seu matrimoni amb la Bandé, el Josep Gallart, tingué tres noies, lo que feia previndré falta de continuïtat per el negoci,que el Josep havia iniciat . Tot i axi, un dels gendres, el casat amb l'Anneta Gallart i Bandé, continua a les estones que li deixabe lliure la seva feina amb el negoci, començat per el Josep. Les estones lliures sortien de que la feina dels Puges, masovers de les propietats, d'estiu-etch al Prat, del Senyor Muntades. L'amo de la gran empres textil, l'España Industrial.SA, a Sants.Aquest Senyor que posaria nom al Aeroport del Prat, construït en els seu terrenys, despres de L'ampliació, del primitiu, nomenat Aeroport Canuda.
El fill de l'Anneta,( estem a la tercera generació) el Francisco Puges i Gallart, arranca amb esbransida el negoci, mig abandonat de la recaderia i transport amb la tartana i comença, acabada la mili, amb un petit camió, les tartanes i carros eren el passat.
Era un Chevrolet de segona ma, amb matricula B-30.067.
El Francesc, remenant en el motor.
Com tot recader, tenia que tenir una parada a la capital.La primera parada a Barcelona, en lloc de ser un local industrial, per recollir i entregar la paqueteria, era una petita bacallaneria que hi havia a la placa del Padró, confluència del carrer Hospital i Sant Pau. Amb el temps, ja es passa a un centre de recaders, concretament al carrer del Rech numero 11, dins la zona de influencia del incipient mon del transport motoritzat, i degut a la proximitat del Born, lloc de comercialització de carregues i transportistes d'arreu. Encara que els recaders, no es movien de Plaça Comers, Rech, i Tantarantana. Per facilitar lèntrega a la clientela del embalums, Puges també recull al carrer Urgell 25, just al costat del Cinema Urgell. Era costum en la recaderia, de tenir parada en varis llocs de la ciutat, per facilitar el desplaçament mes proper a la clientela, i evitar llogar tricicles i furgonetes quan amb un carro de ma es podia traslladar els generes per el mosso, a l'agencia.
De Barcelona al Prat, la distancia kilometrica es curta, en aquells temps i amb aquells vehicles es feia llarguisima. Travessa tota la Ciutat, L'Hospitalet ple d'entrebancs, i arribar al centre del Poble.
El segon vehicle del Francesc Puges, va ser un camió Mercedes, i tot va venir ,per amistat amb el amo de Automoviles Fernandez. El Senyor Fernandez, tenia la empresa de importació i representant a Catalunya de la Mercedes Alemanya.
Fernandez va fer una operació d'entrada de varis xassis de camions Mercedes. Aquest xassis arribats al moll de Barcelona, anaven destinats per a el ministeri de Industria. En devia de sobrar, algun, ja que al Sr Puges li va ser concedit. Al no tindre cap matricula, ni forma de vehicle, se li va ex tendre per el Ajuntament de Barcelona, una autorització per circular, fins que se li fes una cabina i una caixa.
Documentació, per el trasllat del xassis,
de la partida de camions del ministeri
d'Industria.
Dos imatges del Mercedes, amb la cabina artesana,
res que veure amb els autèntics Mercedes. El radiador,
lo unic que anava incorporat al chasis.
Encara estan al carrer de Casanova de el Prat, un pages, li demana al Francesc, per aprofitar el viatge a Barcelona, tot baixant, algun cova de verdura al Born.
El Francesc no li agrada l'idea. Pro alla va quedar. Al temps, tot fen la partida, el pages, li va tornar a parlar de baixar coves de verdura al Born. El Francesc ho va rumiar. Tenia que ser amb un altra camió, amb un de sol, no hi hauria prou temps de fer les entregues i recollides. A les hores compra un altre camió, un Chevrolet per aquesta comesa, i la cosa va funcionar, ja que va arribar a fer dos viatges complets a les tarda-Nit al gran mercat de Barcelona. La vida continua, i busca noves formes de treballa, i amplia.
El Francesc, compra un terreny, al carrer d'Anselm Clave, mes allunyat del centre, ja que el negoci funciona, i necessita espai. Munta un cobert, amb un moll de carrega i un parell de garatges per els dos camions.( Amb el temps en aquest lloc, es construir un gran local on restara la moderna Agencia de Puges al Prat.).
El transport a l'engròs de verdures, principalment la carxofa, al hivern, es feia en grossos coves, eren tan grossos que en un carro, sols hi cabia un. Si li feien, una bona corona per la part de dalt i lligada amb cordes i lona, quedava estampit entre les baranes del carro, que no es movia ni endavant, ni enrrere, fins arribar a ca L'Ocell.
El tercer camió, el Chevrolet de sis
cilindres de les verdures, aculat al moll
del cobert, del carrer Anselm Clavé.
El Pages, arribava al cobert del Puges, aculava amb e SOO del cavall, el carro al moll d'obra. Per fer la operació de la descarrega del gros cove es posaven dos homes de cuquella debanat i dos darrere, amb ganxos, igual que els que es feien servir per les bales de cotó. A una senyal aixecaven el cova i una quinta persona, posava un corró sota, fen-lo avançar, i un altre corro, i tornar a possar, el passat, i tornar-li a passar, fins que arribava on es volia deixar, despues per el mateix sistema, es passabe al camió, que solia carregar, dos i tres coves. Per imaginarnos la grandaria hem de pensar que cada cova venia a fer uns 800 kilos.El Francesc sentat al moll a una cadira ,amb la vista (cop d'ull), i el esforç del operaris feia la pesada,i aquesta era la valida.(balança de precisió).
Com tot, aquesta època va passar. Al Prat, es instalaran varies industries, com moltes botigues de moda, als carrers principals. Començava l'època del consum. El Puges deixa d'anar al Born, i es centra sols a la industria, mes neta, menys intempestiva que el Born, i dura, amb seus alts i baixos, i el nous sistemes de trevallar a Barcelona, on varen començar, les comercialitzadores de paqueteria per el sistema de " Portes Pagados", que varen anar absorbint el volum de mercaderia dels recades, els quals els hi tocava sense remei apuntar-se al carro, o perdre clientela. Tot fins arribada la jubilació del Germans Puges,(Anna Maria i Francesc) que es tenca definitivament L'Empresa i sense cap descendent que la vulgui continuar.
Amb el numero 2 el quart camió, el dia de
Sant Cristofol.
On encara hi carrega Puges, va ser la Central Norte, al carrer de LLull, com Ramirez Massague, amb posterior fallida, i a la fi." La Comercial Cuatro Provincias," també nomenada " Trans-Cuatro".
La rubia de repartiment per els estrets carrers de la Vila del Prat de Llobregat.
Fort agraïment a Francesc Puges, per les seva aportació, a aquest Blog.
Gracies Amic.
Xavier Castells.