El museu consta de tres plantes, baixa, primera i segona. Crida l'atenció que a les plantes superiors i han les peçes mes grans. Tartanes, Landós carros de tots tipus.
Tartana de viatge. Aquesta tartana es destinava majorment al transport de viatgers. Molt fete servir per anar de les masies a la població propera. Hi havien de particulars i tambe de lloguer amb xofer.
Tartana de viatge de luxe i llarga distancia.
Decada de 1910, aquesta concretament, feia ruta de
Barcelona a València. Equipava finestres per que
corres el aire i tambe per resguardar del fred.
Carro de trabuc.
Usat principalment entre 1930 i 1950. Aquest carro estaba construït amb taulons molt durs ja que la seva feina era transportar, codols extrets dels de rius, a carrec dels contractistes, per fen fonaments de casas, material d'obra, ciment, totxos, toxanes i lo que fes falta, per subministrar material a tots els oficis. Al ser de trabuc, els granels eran la gran aplicació, com sorres i carbons.
Carro de torn estorat. Aquest carro amb vela i estores transportava una bota de vi de 800 litres penjada. Sobre en porta-be quatre de 90 litres.
Carro de bots. cap al 1900. Carro amb vela i estores per el transport de bots de vi i oli. Carregaven fins a 1.500 kilos.
Xarret francès amb guarnicions. Cotxe de passeig de luxe, emprat entre 1800 i 1914 aproximadament, la seva característica las guarnicions fetes amb xarol.
Lando. Carruatge de passeig, probe d'Alemanya sobre el 1870,(Landau-Baviera) era el cotxe dels senyors. També l'anomenaven el senyor dels coches.
La xarxa viaria catalana es va anar transformant, el transport estava fen que les carreteres creixessin en nombre i qualitat tanmateix els carruatges varen seguir el mateix camí canviant les velles i santuari-es carrosses del segle XVII, passant a la gamma de vehicles rapits i sofisticats.
Victoria; carruatge per el lleure i passeig. Es solia emprar com a vehicle de lloguer per casaments.
Segons el pais es nomenava diferent. Simon a Madrid,Fiacre a França i com no, Victoria a Anglaterra.
Carro de repartiment. Per repartiment dins els carrerons estrets dels poble i ciutats.