He creat aquest bloc amb la finalitat de mostrar imatges de vehicles que he recopilat al llarg de la vida. VIATJES I CAMIONS.

14 de nov. 2013

TREN I PAISATGES. Sant Feliu de Pallerols.


SANT FELIU DE PALLAROLS-LES PLANES-AMER.

Algunes imatges del carrilet exposades en la paret del Restaurant Ca La Matilde
a Sant Feliu de Pallerols.
 A mes afegim imatges  del paisatge que envolta el idíl·lic poble.



Venint d'Olot per on havia la via. Ara carril bici.




Un dels restaurants del poble. Ca la Matilde.



Un poble ja fet, que es vol cambiar la imatge de 
dalt, per la de abaix.


el riu Brugent entrant al poble




Maquina  de tren amb  vagons de carrega
enganxat a Sant Feliu o provinents de Olot.
El tros de linea entre Sant Feliu de Pallerols
i Olot, va tardar-se a acabar, lo que va fer que
amb trens Renart i locomòbils, acostessin la mer-
caderia a Sant Feliu, per transborda al tren i
arribar a Girona.


La construcció,d'aquest túnel va permetre el final 
de la connexió, entre Olot i Girona.



Mapa dels carres del poble.


Mapa del rededors del poble.


El riu Brugent. Cap al poble.



Imatges de les formes dels volcans que
envolten el poble. El principal,volca Sant Marc.



Una casa pairal, construïda amb semblança de
 Castell de la edat mitjana. I els prats de conreu.


Una altre casa noble, actualment reconvertida
en allotjament rural´. Es  La Fabrega. 
Amb una font molt visitada.


L'entrada triunfal a La fabrega.



La font i l'era de la actualment casa rural
de La Fabrega.



Un altre rierol sorguit de la muntanya de la Salut
cap a desembocar al Brugent.


Rierols surtin de varies parts de la Muntanya, de 
la Salut. Els Sanfeliuencs, li diuen la "costa",
aquest santuari, pertany a Sant Feliu de Palle´-
rols, pro per anar-hi en cotxe, t'has de desplaçar
a en'Bas, cap als Hostalets i enfilar la costa.
 Desde Sanfeliu, la gent hi accedeix a Peu.







 Altres vistes de les muntanyes que rodegen el poble.



El camí de Sant Jaume, tambe passa per aqui.







L'estació, ara i abans. El carril bici ha substituit
la via. Aquest carril bici, comença a Olot, encara
que ve de empalmar un de Ripoll, el seu trajecte
principal es Olot Girona, pro  a Girona tambe pot
empalmar amb el altre carrilet fins a Palafugell.


Imatges per el record, cambi de vies i diposit
d'aigua pel tren de vapor.





Mes cases pairals.


La font de la teula inundada per la crescuda 
del riu Brugent. Una de les moltes fonts del poble.


El Brugent entrant al poble, en un tros canalitzat.



Entrada de un rierol dins el moli de una casa.


El rierol de la Fabrega baixant la costa. Mes avall
un altre petit moli l'espera.




Tren de via estreta de FEVE, que feia la línia entre
 Olot i Girona, amb passatgers i mercaderies.
 Les cases de la carretera, darrera la muntanya 
 completament pelada. La gent es tenia que calenta i
 tallava els arbres del bosc. Epocas entre guerres.



El tren, passant pel pont entrada a Sant Feliu.




El riu dins el poble, canalitzat.



El tren al parador de Sant Miquel de Pineda. On
sols i pujava el capella.



Inici de la pujada a aa muntanya contraria a la de La Salut.
La verdor arreu.


Santuari de La Salut.


El poble a vista d'ocell. Desde el castell d'Hostoles.



La costa del Santuari de la verge Salut.



Turisme rural dins el bosc . El Conteller.


Carretera de Santa Pau, per dalt de les muntanyes.
Al fons la Masia Pujol.


La Salut, cada any si fa una competició a peu
per arribar el primer. Dalt hi ha el Santuari i com
no un restaurant.


El tren sempre present, formava part del paisatge.
Fumant per el mitj del poble i la muntanya.




El tunel del tren, sota la carretera de entrada al poble.


Imatges per al relax.


El Tren TAF, a gas oil, tren que va substituir el de fum
i el transport de les mercaderies, ja que sols es com-
posava de vagons de viatgers.



Indrets del riu vorejant la població.



Un convoi de mercaderies, fen el encreuament 
a les vies annexes a l'estació.



Ponts, túnels, canyons a Sant Miquel de Pineda.




Venint d'Olot, a un pas per els pagesos poder anar
a conrear.


Entrada al poble per la part del Nord.


El Brugent sota cap a les Planes d'Hostoles.









La plaça de l'esglesia.


L'altra plaça. La del firal.


"El lago" l'insignia de la plaça del firal.


Els cavallets ballant una de les danses típiques
del poble. Plaça església.


La Fonda Can Finet, al mig del poble.


L'església del Roser, recolzada a la paret 
del Ajuntament,   a la plaça del firal.




El riu al mig del poble. Amb el pesca-llunes.
Una llegenda arrelada al poble, de un que volia
pescar la lluna reflexada al aigua amb un cova.
Tambe a Torello, sels denomina pescallunes.
 Importat o exportat?









El cap de estació donant l'ordre  de sortida al TAF.


Un altre casa noble als vorals de la població.



Un camió clàssic, que sen ha colat, en homenatge
a aquest blog de camions i viatges.






Un aconteixement, abans de desapareixeré el TAF,
la gent fotografiant-se com a record.


...i al fi, la fi.


Els bitllets, de cartró i paper.

L'automotor substitueix, al tren de fum.
El resultat...L 'automoció, substitueix ,
l'automotor.
Quedem-nos amb les imatges de la natura que ens
envolta.












Una maquina abandona, esperant al desballestador
que la compri.





El pont del Pasteral, sobre el riu  Ter direcció Girona.
Per aquest indret va passar el ultim tren.


La fi de una de les maquines de tren a un desballestador
de Sant Andreu de la Barca.


Perdoneu, les faltes d'ortografia. A la meva epoca
no se ensenyava catala. Varem ser educats amb castella.






13 de nov. 2013

RENAULT 4X4.




Saviem-Renault, SG. Super Goélette.4x4.

Vehicle de 1967, molt popular a França, per els petits transports. Al ser tan versàtil es va provar una versió 4x4.

Vet aqui alguns detalls.







Detalls de les boles giratòries.




12 de nov. 2013

RENAULT A LE ROZIER.


Fen la ruta de Les gorgues du Tarn, en un petit revolt i en un pati de una casa de Pages hi havia aquest petit camionet Renault.
 Estava sol, semblava abandonat ja que la casa estaba lluny, al fons. Vaig frenar la Camper i amb un petit eixamplament de la carretera, hem vaig parar, desfent el cami, caminant, anant ont l'havia vist. Un petit cartell, m'anomenava Moulin de La Galiniere.
Estava dins el camp, sobre l'herbe, i sota un arbre. El vaig estar resseguint i vaig comença a tirar fotos. Al lluny sento un veu que hem crida. !bon Jour!. A uns cent metres hi havia un home sentat a un banc de pedre. Mi vaig acostar. Feia baixada. Per aixo no el havia vist. Li respongué a ell. !bon Jour!, i li demano per la petita camioneta. ¿Que hi Fa alla?. ¿esta en venda?.
L'home me explica, que no, que el te alla, perquè el dia anterior havia descarregat uns fems pel camp, i li havia fet mandra baixar-lo a la casa. Que el camió li serveix de cotche, per baixar al mercat setmanal a Millau, i per desplaçar se per zona on recull llenya per el foc i altres menesters de la granja. Li es de molta utilitat. Li demano per continuar tirant fotografies i hem respon que cap poblema, mentre hem comenta que es bolquet, lo que li es una  gran ajuda. Hem despedeixo i torno al camió, per acabar de fotografiar-lo.



Saviem-Renault. SG 2.Goélette 1970.


Al tablier Sprais de Arranque.
Motor al centre-radera, la cabina,
fabricat per Saviem-Alfa Romeo,
de 75 CV.



Detall del sistema de suspensió, posterior.



Cambi de marches encara sota el volant.




La suspensió trasera de molles.


Un motor d'arrancar, acoblat a la bateria,
per accionar el bolquet, elèctricament.


xapa amb la mitica marca, dels bolquets
BENNES MARREL, el numero 1 a França.





El frontis de plàstic, denota les ultimes
unitats d'aquest model.


Al camp. Sota el arbre. Al costat del Moli.


10 de nov. 2013

DUCSON.

DUCSON I ROK AND ROLL.
 El ciclomotor mas marchoso jamas construido.

Motocarros muchos, pero de 49cc muy pocos.





Con esto, empezamos algunos el transporte en el centro de Barcelona.
 Concreta mente trabajando por la agencias de acarreos, de las calles Mediana y Alta de San Pedro.
 Los servicios se hacian por toda la Ciudad, pero los alrededores del Borne era el plato fuerte, relleno de pequeños y artesanales talleres, así como Borne mismo,  un filón de pequeños Transportes.
Hoy con los nuevos tecnicismos, le llamaríamos al pequeño transporte, "transporte de proximidad". Este modelo concretamente con el carro delante lo acoplaban, las Sanglas, Montesas y este pequeño Ducson.
Con el carro delante, el transporte era muy limitado, este sistema lo usaban en comercios, haciéndose el transporte propio."los de la Tarjeta Blanca" como hornos de pan, comestibles, pescaderias, carnicerías, almacenes de telas, etc.
 Para el verdadero transporte profesional había los Iso-carros, precusores de los Trimak, que con su petardear eran los auténticos reyes de las callejuelas adoquinadas del centro de Barcelona.
Estos pequeños artilugios hacian el servicio a todos los profesionales,como los pintores, llevándoles, los botes de pintura, los monos de trabajo, el material y las escalerasque salian  por delante y por detrás, con su trapo rojo de aviso de peligro.
 Tambien llevando los marcos de las puertas de los carpinteros, la grava y el cemento de los paletas. Cada uno hacia su trabajo, así como el reparto de telas por el ensanche de Barcelona.
 Con productos delicados y" robables", la tienda contratante, ponía un ayudante para controlar. Sentado en la ISO, al lado derecho, sobre una pequeña tabla abatible con dos bisagras y los pies en dos posiciones, o colgando o girándolos a la izquierda ocupando parte del carenado del conductor detrás de un frontis, mitad plexiglas, lona y chapa.
El ayudante también hacia de intermitente, alargando el brazo, y de espejo retrovisor"parlante", cuando el conductor tenia que girar hacia la derecha. A falta de intermitente si la carga no era de mucho volumen, a la altura de la nuca de el conductor había una mirilla en la madera que podías ver quien venia detrás y hacer la maniobra oportuna.
Las tarifas eran por horas, entre treinta y cuarenta pesetas la hora, y una salida mínima de hora y media. Para salir a trabajar  las agencias disponían de una pizarra con una lista, donde los" tricicleros", llámese así, a medida que iban llegando se apuntaban, para seguir un orden de salida. Cuando marchabas a trabajar tu mismo te borrabas. Las agencias para distribuir el trabajo, se llevaban su correspondiente comisión, oscilando al quince por ciento del trabajo efectuado. Con un poco de suerte en trayectos cortos una salida se multiplicaba por dos y por tres, dentro el margen de 1'30 horas de salida, si había mucho trabajo y en ese ratio pillabas mas de un cliente,cosa frecuente en las zonas cortas,para evitar el desplazarte a la Agencia, llamabas con una ficha desde un bar , si tenias suerte pillabas, y sino había nada,  perdías el valor de la ficha. Si en la hora y media hacías mas de dos clientes,aquel era el día perfecto. Tambien había quien te tenia retenido y parado hasta cumplir la hora y media,sentado en el bordillo de la acera, pero eran los menos. La manera de trabajar en la época, los profesionales de la pintura, carpintería, albañilería,solían trabajar en el barrio, siendo lo mas lejano el centro de la ciudad.mientras el pequeño triciclo acarreaba el material, los obreros iban al trabajo andando o cogiendo el metro. Sistema completamente del actual que un profesional va al tajo con su furgoneta con el correspondiente gasto, cien kilómetros al norte, y el del norte 100 kilómetros al sur, convirtiéndose en buenos clientes de Ford, Renault, Peugeot , Nissan etc.




Muy elegante el chasis de la Ducson, para mi,
el" mercedes" de los ciclomotores de la época.
Fabricado en Mollet del Valles (Barcelona).
Por V.SOLA.SA. Ex socio de Rabasa, 
propietario de Derbi con mejor suerte de longevidad.



Con el deposito de gasolina al lado derecho, lugar ocupado normalmente para la banqueta del ayudante. Si el ayudante estaba un poco elevado de peso, cosa muy inverosímil en la poca el triciclo circulaba completamente ladeado. Este por no llevar no lleva ni frontis de lona y plexiglas. Esto si le han colocado dos intermitentes que solo sirven para ser vistos por los vehículos que vienen de frente.



Isocarro moderno, con el carenado integral y el asiento bi-plaza corrido, todo un lujo. Espejos e intermitentes para poder circular libremente en 2013.