He creat aquest bloc amb la finalitat de mostrar imatges de vehicles que he recopilat al llarg de la vida. VIATJES I CAMIONS.

20 de març 2012

L'HOSTAL I BENZINERA DE LES 4 CARRETERES.



L'hostal de les quatre carreteres de Tona, sempre ha estat uns dels punts de referència de la antiga Nacional 152 de Barcelona a Puigcerda.
Tot ha anat pasand, pro el Hostal tret de la antiga gasolinera amb arcades aterrada per un camió, tot segueix igual.
Aquesta via sempre ha set molt freqüentada fins avui en dia per molts camions, principalment quan el textil estava dalt de tot, apareixen i desapareixen hostals i restaurants pro el Hostal i Benzinera de les 4 carreteres continua alla . Els restaurats i hostals es nu-trien  de xofers de camió i de representants de comerç, eren els unics clients  als hotel i restaurants duran molts anys, abans que la gent es motoritzes.
En el viatje desde les diferents poblacions de la nacional 152, l'ora de dinar se allargaba o excursave en la ruta segons la antiguetat dels camions.
Els primitius, Bedfords, Bogwards, Chevrolets, Fords, Maria la O, barbes, xatets etc., feien el viatje de bon mati, pro per el dina just acabada la feina al migdia,es arribava a dinar a la Torre del Fang, alla al Clot o a la esplanada de Casa Juan on actualment i tenim la plaça de Mossen Clapes .

clikar sobre l'imatge.



El Restaurant que encara sobreviu de La Torra del Fang. Davant a l'altre banda del carrer, La Torra.





Dues imatges del restaurant Juan al final del carrer de Sant Andreu, començant la carretera de Ribas.


A mida que els camions es anaren modernitzant els Restaurants del apat de dinar cada cop eren mes allunyats de la capital.
Amb els Hinos, Sisus, Leylands Comet i els primes Pegasos Comet, ja es arribava a dinar ala Fonda Europa de Granollers,




 Cal kiku, també a Granollers, el Toro Verde a Llerona, La masia de l'Ametlla.
Ja a la època moderna es arribava mes amunt , el auge ja era a les Cuatre Carreteras a Tona, tota la flota es havia convertit en Pegasos i Barreiros,a la Època lo millor que hi havia, com a Restaurant mes amunt ja no es aturava, era com si pa sabes de Tona ja anaves a casa.



Aquesta imatge demostra la comparseria de la època, on es va quedar un dia amb tots els transportistes que tenien Pegaso a fer se la Fotografia , els que van arribar mes dora , varen esperar als altres.
Imatge impensable avui en dia en un dia de treball.


Al hora de dinar a L'esplanada al costat del Hostal si aplegaven tots els camions, els que arribaven mes dora amb la cabina sota la gran ombra dels gegantins plataners, principalment al estiu, els vidres abaixats perquè corres el aire, ningú tocava res, era la manera de pensa de abans, si una cosa no es meva, perquè la tinc que agafar. Hi havia un vigilant, pro era per ajudar a fer la maniobra als camionistes, i axi endur se una petita propina. Els que no hi cabien el vigilant els col·loca a altre banda de carretera, on la mateixa família del Hostal i tenia un Taller de reparació de camions, ballestes, rodes i una bascula Publica,per pesar principalment els camions carregats de buscais del bosc.
Al Hostal hi havia dos menjadors, un per la gent del transport a la zona de bar, i un altre a la dreta entrant per els <senyors>. Igual que Anglaterra el Public Bar per una porte i el Louge per l'altra.
El  negoci estava en els camions, a l'època cada camió portava dos persones, el xofer i el camàlic, i no fallaven cap dia, el menjador sempre era ple i amb un ambient bulliciós, diferent del del < senyors > que la única fresa que es sentia era la dels coberts tocant al plat.



















Cada dia sobre les sis del mati, era l'hora àlgida del dia. Estava reforçat el torn dels cambrers i dependents de la gasolinera del costat. Els camions feien cua per a repostar conduit pels camàlics, ja que el xofer nomes arribar, anaba directe al bar deixa-li el camió al ajudant, era un moment gran per ells de poder maniobrar amb el camió.
Al bar hi havia una llar de foc, i al costat en una petita tauleta una panera amb llesques de pa de pages, una safata amb alls i una botella de oli, el qui volia o tenia mes temps es feia una torradeta amb una <barreja> que en temps de fred era molt agraïda , la reste de xofers i ajudants feien el cafè amb llet per despejarse i una petita tertúlia, ja que en una hora i mitja mes tard ja esmorçarien al desti (Barcelona). Alla si trobaven el Peipoch de Campdevanol , baixant ferro de La farga Casanova, el Recader Casaponsa, La Comarcal vaixan varis i paqueteria del Rayo, el recader Parramon de Manlleu,El camió de cotolla amb fil ,els Castells amb fil de la Fabra i Coats de Borgonya, El Peix baixant fil de Vilaseca, com Transport Nord amb material de la Vitri i paqueteria El Rifa de Manlleu carregats de fil de diverses fabriques i etc, etc.
Un cop repostats i fet el cafè amb llet cap avall, tot una corrua de camions baixant per els congosts cap a Barcelona. un darrera el altre i a la mateixa marxa, com avui en dia als Monegros, si algu no podia seguir es quedava pel darrer o sortia abans, pro la serp no es podia trencar tenin en conta que de Tona a Barcelona, fora el repenjo de Parets, o el coll de La manya es una llarga baixada.

Agraint per fer aquesta crònica a Ramon Sola. >Ramonet> propietari de la gasolinera de les 4 carreteres, que tingues la molèstia de despenjar els cuades que decoren l'oficina de la Gasolinera, portar los al fotògraf que els desemmarques i escanejarlos per es pogueren publicar. Moltes gracies.




16 de març 2012

.LA COMARCAL.



1900 L'AGENCIA PUJOL A TORELLO.



En temps de cavalleries, a Torelló," L'agencia"
  aglutinava tots els serveis de transports.
 Despues que1879 Vich se unia amb Torellò
mitjançant del ferrocarril.
L'agencia tenia la concessió de tota la mercaderia
 que arribava de fora a la població.
 Tanmateix com la materia primera per la fabrica
 de La Farga Lacambra,L'aram.
 Per ser l'estació mes propera  en aquella època,
la fabrica depenia del territori del poble de Torelló.




L'estació del tren a Torelló.





L'agencia Pujol tenia les cavallerisses al numero 20 del carrer de Sant Josep,
 també al local del costat el numero 22.
Sobre la porta hi havia un gros cap de cavall com a icona de L'agencia.
La "flota" es composava de 40 besties, carros de transport, caros de trabuc per portar carbó de Saderra,  com carburo de la Mambla. Tot i que el  fort de L'agencia a la època era  l'aram cap a fondre a la Farga com el cable ja manufacturat  de tornada al ferrocarril.


Imatge treta de una publicació de com era la Fabrica de Lacambra.
Aquesta fabrica es comunicava amb el poble de Torelló per un pont, actualment derruït just en el aiguabarreig dels rius Ter i Ges. Avui l'entrada es per la N152 la carretera nacional a Puigcerda al terme deVinyolas d'Oris.dona la impresio que esta molt lluny del Poble, del poble de Torelló.




Els tren de vapor a l'estació de Torelló.




Algunes imatges dels trens de la època, aquesta  llinea pertanyeria a TBF Ferrocarril Tarragona -Barcelona- França, absorbida per la MZA propietat el milionari americà Roschild. Fins 1941, on Franco nacionalitza totes les companyas ferroviàries sorgint la marca Renfe fins els nostre dies.




Foto de MZA 668 al voltant de 1920.


Gran i fort carretó traginant un motllo per la Farga Lacambra des de la estació de Vic.
Aquest motllo es descarrega a Vic ,degut que la grua del'estació de Torelló, no podia suportar el seu excediu pes.
La imatge esta presa, en el repenjo abans de arribar a la gleva venint de Vic, on  actualment hi a una rotonda junt a una campa de desballestament de vehicles.



Els cavalls de L'agencia Pujol, engalanats per una festa
religiosa del poble. Concretament la benedicció de Sant
Cristòfol patró del carreters. A la plaç-eta de l'església de
Torelló.



La tartana el vehicle de passeig i com a taxi.
Molt utilitzat per anar als mercats de la plana.



El cap de cavall, trobada anys despres en el jardí de una casa particular.
 Imatge que coronava la entrada de la quadra de l'agencia Pujol
 al carrer de Sant Josep a Torelló.



Entrada de les cavalleries al carrer de Sant Josep 20 a Torelló.
 Dalt la foto no es pot apreciar be, hi ha el cap del cavall, icona de la empresa Pujol.




Taller de reparació dels carros i carretes de bous com el de la esquerra.


Tartanes de carrega per portar l'aviram, llegums 
verdures i lo que calgui del camp als mercats.


Diferents carros de transport.


Despres de L'agencia Pujol, El mateix Josep Vinyeta 
ja amb els primers camions, es posa per el seu conte.

Mes endavant fent societat amb
 el Sr. Quiros neix l'agencia definitiva
LA COMARCAL. S.A.



Anunci en el anuari Espanyol de 1927.


El Josep Vinyeta i Casas,era fuster a Torelló i persona amb un gran desitgi de aprendre. Quan podia o li flaca la feina de fuster, amb el ansi de aprendre anaven a fer hores a la Banca, " Pujol Subirachs i Cia"  fer encarrecs, anar a cobrar alguna lletra, etc. Amb el temps li agafaren un gran apreciï,  ja que el Josep procura esmerarsa se en totes les feines que l' encomanen.
El Senyor Pujol accionista principal de la Banca i amo de la Agencia, de transports amb animals, es feia gran, no tenia fills, i volia acabar els seus dias a Barcelona amb un clima mes suau i agradable, que el de Torelló, sempre emboirat i fred. i li proposa al Senyor Josep Vinyeta la compra del negoci del transport.
El Josep so pensa, ja que el senyor Pujol, li demana bastants dines. La proposta va ser oferint una entrada i el resta demanat a familiars. Fent el primer pago i continuant el negoci junt amb el antic  encarregat conegut com el"Matalot". ( Nom dels encarregats de cavalleries).el cua el posa al corrent del negoci amb els carros, les besties etc.
Cap al any 1914 el Josep comença amb el primer camió substituint els animals. També neix el seu fill Ramon continuador de la agencia de transports. Tanmateix amb dines nous li compra al Senyor.Pujol ja residint a Barcelona, la casa del carrer Sant Miquel de Torelló, per 35.000 pessetes de la època. En aquesta casa als baixos obre el despatx de l'agencia amb el nom de La Comarcal SA.




A Torelló començar a muntar-se Colònies tèxtils amb lo que augmentar notablement el transport per fer els filats.
Es pujant des-de el port de Barcelona, las bales de cotó, primer amb el ferrocarril i mes endavant amb camions surtin tot un seguit de Transportistes.
El retol de La Comarcal SA, a les oficines dels Baixos de la Casa del Carrer Sant Miquel. Concesionario de la Red Española de Ferrocarriles.Españoles. Vinyeta y Quiros. SA.














El Sr. Ramon Vinyeta segona generació
de la Comarcal SAconversa amb el Sr.Sola.



El Dodge Dart de la família
 enganxat a la neu.



Abans de la guerra civil Espanyola, La Comarcal
es col·lectivitzada per la CNT-AIT. 





El Sr Josep Vinyeta amb la seva viso de Futur munta un "Poste" a la porta de les seves oficines al carrer de Sant Miquel. D'aquest postes de Benzina el responsable era el Sr.Filipino, nom que li venia del pare que havia estat a la guerra de les filipines. El Senyor Filipino davant el Poste, controlant, no sia que se el enduguin i es quedi sense feina.



Imatges de el sistema de treball a falta de grua,
 amb un ternal estirant la corda per pujar" algo"
 sobre el vago del tren o camió.



El camió EBRO de Transports Peix, davant del Bar, del seu propietari.
Un altre transportista de aquells temps. A vint metros de la seu de La Comarcal.
El Ramon Vinyeta De esquena mirant la pluja a punt de sobrepassar la vorera.




A Bajalou dins del riu. Buscant algun negoci.






El Ford que feia la ruta de Torelló a Sant Pere de Torelló, 
passant per Sant Vicens. Una nota curiosa, es com es 
prenien les recollides a la beina Sant Pere.
Al centre de la població, a Can Castellet, a l'entrada
hi havia un pizarra i un guix. La gent i anotava que 
el transportista anes a recollir aqui o alla. Un gran
sistema.




 Amb una camioneta Renault exactament com aquesta,
 pro amb baranes, es feia el repartiment dins la població de Torelló.






Els primes camions de La Comarcal varen ser petites
camionetes de L'època, com els Renault, Ford A, ja
que mes que res la seva funció era el repartiment.
A Barcelona. La capital, ja hi anava el tren mes segur.
El servei urgent encara no havia arribat al mon del transport.
Els primers camions que ja tenien care i ulls,
varen esser un Ford Maria de La O, i un Ford  V.6,
que ja baixaven a Barcelona, carregats de les fabriques
i pujaven, a mes de la paqueteria, amb bales de cotó.
Mes endavant, varen estrenar un parell de Ford xato,
ensamblats a Barcelona a la Avinguda de Icaria.
Com que feien tot el servei de la Farga Lacambra,
la fundició de l'aram. L'empresa demanar al senyor
Vinyeta un transport mes rapit que el tren, i que poguere
dur pes. El Senyor Vinyeta es va interessar per el camió
Pegaso 125 acabat de fabricar substituint el Hispano-Suissa.
El cost era molt elevat, i amb converses amb la direcció
de La fundicio.. Es va aconseguir que l'empresa del Aram
 li financi-es, la compra del Pegaso 125 i motor de betzina.
Mes tard, va venir el Barreiros, en aquell temps
 es suministraba en chasis si volies  i et feies fer la cabina al
teu gust. Cabina que va fer un planxista de Torelló
 del mateix carrer de Sant Josep. El Sañas.
Els Barreiros Saetas grocs, tambe varen venir junts i la
fi, els Pegaso Comet.

Els Ford xatos de La Comarcal
A la època Transports La Comarcal feia sevir també un Ford Xato fabricat a la Avinguda Icaria de Barcelona a mes de una camioneta Renault que feia el repartiment per la població.Aquesta camioneta havia funcionat amb gasogen.



El "Benet" escamarlat sobre el boscai.
 Amb un sol tronc  el camió amb carrega completa.
 Imatge presa davant de les oficines de La Comarcal.



El Ford maria de la O, amb el anagrama de Barreiros lo cual demostra, el cambi de motor de benzina a Gas-Oil.
 Darrera un Renault 4x4 i sobre ell ,el anunci de Telefunken la marca dels aparells de radio de la època. Al costat una escala de ma. Es el edifici de telefònica.
 Les caixes de fusta en que va carregat eren fabricades per Construccions Mecàniques Coma i es Baixaven a Llissa de Vall. Al para-xocs les lletres de Gas- oil, no sigues que a la betzinera li posessin Benzina.









Imatges de quan se estrena el camió, amb motor de Gas-oil
Acabat de carrossa i amb la vela nova.


El pegaso 125 comprat al 1957 amb motor de Benzina carregat de borres i bales de cotó. Aquest camió el conductor era el Sr.Febre, despres el va conduir el Sr.Plana. Aquest camió es va comprar amb finançament de la Condesa de Lacambra per baixar plaques d'aram. De tornada cap a Torelló pujava carregat de bales de coto per la Fabrica de Ignacio Font. SA, sota la ermita de Rocapevrera. També pujabe coto per Textil Matabosch S.A. al paratge de Can Casarramona.
Al any 1959 es va cambiar el motor de benzina per el de Pegaso Diesel de 140 HP.                 Fabricat a La Sagrera de Barcelona.
La seva fi va ser a la Fabrica de Can Batlló al carrer Constitució de Barcelona. El Plana i el camàlic el Blas, estaven dins la cabina a la fabrica esperant per carregar, quan de sobte hagué una explosió i la pared on estava aparcat el Pegaso va caure enterrant el camió, el Plana i el Blas varen passar dos mesos al hospital i el camió directament al desguàs.

















Imatges del camió nou.