18 de nov. 2011

CAMPRUBI. LA SAGA DE LA SORRA.

CAMPRUBI, LA SAGA DE LA SORRA.


Primera imatge, la tracció animal
 amb el avi Ramon.



Cami a Conanglell, travessant per La Coromina.



La historia comença cap al any 1927, quant  Ramon Camprubí,
 avi del actual Ramon anar al riu Ter, concretament al paratge de Conanglell   a recollir còdols, rocs i sorra.
Aquesta feina la feia el Ramon amb un carro de trabuc i besties.
Poc temps despres, amb aquest mateix treball, continua el seu fill en Joan Camprubí i Nogue, amb un camió. Un Ford Maria de la O, comprat a Can Rovira de Vic.

Al fons el Ford Maria de la O





Els arcaics camions,amb benzina.
Aqui tenim un Ford V 8. Carrabiner.

 


Amb aquest camió un FORD " Carrabiner", el Joan carregava ,la sorra i la portava al pati de casa seva. On la classifica, la passa pel cedas separant-la per fer diferents qualitats. Un cop classificada es subministrant als contractistes d'obres  que prèviament havien fet la comanda a la Senyora Ramona Fageda, muller del Joan, la qual actuava com a oficinista de la empresa
Data de interes, la senyora Ramona , es natural de la garrotxa i es va casar amb el Joan a Torelló.
 Durant una època era molt sovint que tan la gent de la Vall del Ges com els d'En Bas i Vall d'Hostoles, es casessin entre ells. Hi havia molta convivència entre les dues Valls, superant les dificultats orogràfiques que els separaven. 
Ara per sort hi han els túnels de Bracons unint amb deu minuts les dues comarques.

La flota Camprubi, al 1960.
Ford V 8-Page-Ford Barbes.



En aquesta imatge es veu el Ford 8 ya amb el anagrama de Barreiros Dièsel, motor que se acoblable molt ve a aquesta classe de vehicles despres de treure els arcaics motors de Benzina. Per el preu del combustible i el seu exagerat consum.
 Al mig el cotxe de passejar.    L'anècdota de la compra d'aquest cotxe va ser que.       El Joan Quintana, (el meu avi), a la Ramona i el Joan, un dia li va deixar per fer un viatge, un cotxe com aquest.  Els hi va agradar tant,       que al tornar del viatge varen buscar i re buscar, fins que en un compra venta en varen trobar un de igual, i el varen comprar.

Al fons un Ford, conegut vulgarment com a Barbes,
 aquest vehicles es munta- be a la avinguda Icaria de Barcelona.Provenien de les 
Ford de USA i Canada.


En la imatge construint la carretera
 al Santuari i Hostatgeria de Oris.



Accident al carrer Balmes a Torelló.
Secuencia de imatges.

Camprubi cap a Sant Pere, el de telefonica
baixant del mateix indret, concretament
de la carretera de La Vola, ja que
 en aquells temps es colocaben telefons a dojo. 
Plagat de camionets amb pals i matricules
de Madrid i Guadalajara.


El Joan Camprubi puja per el carrer de Balmes de 
Torelló, carregat amb gravilla, desti Sant Pere de Torelló.


El camió de telefonica baixa envelat pensant que 
li donaria temps de superar el autobús de Autos-Vic.


La topada es forta. El camió de telefonica se emporta 
la pitjor part.


Imatges dels destrosso d'ambos vehicles despres
de la topada.

 Fotografies de Fortia Vinyeta.





Factures antigues del Ramon Camprubi
recuperades de un antic taller a Manlleu.












El Ford 8 espatllat al mitj de la porta
al pati trasser del carrer 4 de Febrero
al carrer de  Sant Josep, propietat
del Font "bacallaner", actualment
Esclat-Bonpreu.




Ford turisme, el primer de la família Camprubi.
Un gran cotxe per l'epoca.



Netejant el canal de La Coromina-
Agost 1956.


Aquestes neteges es solien fer cada 5 anys. Es buidava
el canal d'aigua per l'agost, quan la fabrica feien vacances
i amb els camions  treien els fangs i brutícies acumulades
durant aquest temps.


Arriba la mecanització a Conanglell.
L'excavadora cambia la manera de 
fer, arramblat amb les forques i les pales.




El Joan Camprubi, va morir molt Jove al any 1973, 
deixant la mainada ben petita.
 La viuda. La Ramona es va anar espavilant com pogue
  amb la ajuda del avi Ramon i dos xofers, fins que els fills el Ramon i el Josep Maria tingueren l'edat de conduir camions  i continua amb el negoci.
 En aquest temps disposaven de tres camions marca Ford, 
comprats al concessionari de la comarca. Can Rovira a Vic.
Despres varen venir els Ebros, també de Can Rovira.
La mala sort va ser que aquests vehicles no es conserven fotografies, pro si les matricules.
Ebro B-45 de morro B-294419.
Semi-xato C-500 matricula. M-497757.
Xato C-700 amb matricula B-622479.


Impressionant la maquina comprada de
segona ma a Transportes Norte de Torelló
per el fill Ramon. De un camió arrossegador 
de 300 CV i el carrossa com a Bolquet.




 Aquest Dodge-Barreiros, el motor va ser un fracas al poc temps li tinguer que canvia el motor per un 350 Hp.
 El va vendre a Excavacions Tuneu.  "El Cabré de Torelló".




Mes endavant també a Can Rovira de Vic,
 varen adquirir un Ebro P-137 amb matricula B-7834-AU
 amb carrosseria bolquet perTolosa de Roda de Ter.


Aquest camió era la innovació de Motor Ibèrica, amb ell i dos germans  El P-160 i el P-200,  la empresa (Motor Iberica.SA,) va fer el intent de entrar en el grup dels grans, pro va ser un fracàs.
  El P-137 amb un motor de 6 cilindres , nabe estil americà a 12 volts, no se per quina rao, o no estabe ven conjuntada la força de la bateria amb motor de arranc, pero al hivern amb els 12 volts el camió no arrancava. La solució era posar un automàtic, junt amb una bateria de 6 volts que en el moment de la arrancada feia 18 volts i un cop arrancat tornava als 12 volts. El sistema de frens tanmateix era molt deficient tinguem sempre que advertir el perill bastants metres de antelació.

Els dos fills d´en Joan Camprubi, en Ramon i en Josep Maria, varen continuar la feina del seu pare amb dues activitats semblants i dintre del mon dels bolquets. El Ramon treballa en deixalles i empreses de destrucció de aliments amb malt estat. El Josep Maria opta per la vessant dels contenidors de runa.



EL Renault Turbo Intercooler Big Cab.  Aquest camió va fer la seva vida transportant deixalles de la Plana de Vic al Abocador. Principalment al de Vacarisses.



El darrer camió per la part del Ramon
L'Scania 460. Tot una maquina.


Aquest camió disposa de dos semis. Una bañera d'alumini
per àrids i fems i un llarg pis movil per el transport de gra.


...i la nova generació amb.