30 de gen. 2012

CERDENYA.



TRANSPORT DE UNA BOBINA DE FIBRA ÒPTICA DE VILANOVA I LA GELTU A CAGLIARI.

Eren les sis de la tarda del 12 d'agost al 1999, habia sortit una urgència, es tenia que carga a PIRELLI de Vilanova i la Geltru, una grossa bobina de cable de fibra òptica per Cagliari a la Illa de Sardenya. El gros de la carrega ja hi arribaria amb container i trailers a mitjans de setembre. Perquè  els operaris de Sardenya pogueren anar treballant es tenia que enviar la bobina com avansadera.
La Nuria estava de vacances, li proposso venir,  lo qual accepta. Es estiu no necessitem roba cuatre camisetes, calçotets i un pantaló de reserva, roba que sempre estava en una petita bossa sota el seient, del camió quan et trucaven per una Urgència no calia ni passar per casa a recollir res, des de on estaves ten anaves.
Carreguem la bobina, fa tres metres de altura per 1,60 d'ampla, pesant uns 5000 kilograms,es una carrega perillosa ja que no te apoyo davanter, es te que centrar al camió quedant al mitjan la caixa. Hi tenso una corda davantera, ben tensada i varies voltes, clavem els tacs al terra davant i darrera , també fustes als costats per evitar qualsevol moviment de costat, de totes maneres en cas de colissió la bobina sortiria disparada deixant el frontis i la cabina com paper de fumar. Ull.
Eren les 9 del vespre, anaven ve de temps, pro la Nuria volia coneixes unes hores la ciutat de Genova. Per lo menys el casc antic i port vell .El disc estava net,( control tacògraf del camió ) poden fer 10 hores de autopista, sobra be temps podien arribar abans del migdia, fen les corresponents parades.
A les dotze de la nit ens entaularem al Asador de Escudero, teniem que menjar fort, se acabava la bona vida a partir de La Jonquera a menjar paninis i sanwiches. Despres de sopar al super sempre obert, un pa rodo blanc, aquest pa no se de que esta fet, no se asseca mai, dos llonganisses una bossa taronges, un formatge, vuit litres de aigua natural i a corre. A la BP omplim el diposit de Gas-Oil, a Italia el pagarem car. Ens tirem de cap per la baixada de Le Boulou,  per la emissora, demano si estan pesant camions, els gendarmes.¡ Esta Limpio.¡ Una veu a la nit  ens reporta. En passem de canal 19 al 25 de l'emissora, passant la frontera, es el canal que utilitzem fora de Espanya el camions espanyols. Tinc set hores de conducció anem be.
A Montpellier parem a fer una pausa , es una gran area de servei. Un cafè, la toilette , una petita passejada per estirar les cames. Les rates passen de un partera al altra travessant el parking, busquen menjar que quelcom que no el tira ala paperera.
Continuem endavand fem el triangle Nimes -Arles per evitar La Camargue lloc de Aiguamolls, llacs i les famoses Bouches du Rhone.  Al passar Arles, travessem el Riu Rhone, immens, les barcasses estan aturades al costat dels molls, la ciutat a la nostre esquerra tota il·luminada. Arles te un Gran teatre o circ roma molt interessant de visitar. El poble esta en un cim,  arreu imatges de toros considerada la icona del poble tanmateix de La Camargue i capital dels petits pobles que la habiten.Hi ha mol-te gen de rasa gitana, alla tenen la Ermita de Les Dues Maries venerades en tot el mon gitano. Salon, Aix en Provence,ens desviem cap a la esquerra deixant la cruïlla del eix Marsella-Paris. Arribem a la costa en Frejus -St Rhapael, aqui tenim un museu del automovil a la area de servei, aquestes ares son perilloses i petites, igual de les dues de La Camargue, els camions no paren surten abans de Salon per la nacional, fins un poblet,on hi ha un LES ROUTIERS, el emblema blau y vermell de bon menjar. Pasem Cannes , arribant a Niza amb el merder de mini peatges. Pugem la gran pujada dels Alps Marítims i com de costum, camió petit, camió suspitos. Els Gendarmes ens paren, el disco, el CMR, tot ve. Anem cap a darrera a la caixa, obro les portes de llibre, dins la gran bobina. ¿ce tout ?. Oui. Pugen el gos, busquen droga, tots els camions petits amb poca carga sempre es paren per lo mateix, no entenen que la poca carga es per les Urgències no per el negoci del Transport, pro ni un sol viatja,  per qualsevol zona de França  he evitat que pugessin el gos a ensumar.
Del cim dels Alpes Maritims, cap avall.
 Fa una nit molt clara ala dreta el mar. Montecarlo ple de llums, els barcos engalanats de bombetes, despres Menton,  per a mi el poble mes maco de la Costa Blava, per la nit tot il luminat.
Quan faig un viatge i torno de vuit, sempre paro unes hores a visitar, algun lloc que ma cridat la atenció, aparco el camió a les afores i caminant, autobús, metro o lo que sigui es fa una visita i el descans  Menton es meravellós de dia i de nit.
Bordighera, la frontera francesa amb Italia, per la part de Italia Ventemiglia, surts del tunnel i tens els peatges en front, !en linia recta a dos sents metres!, pro tu ets un camió, et has de desviar a la dreta baixa una gran baixada, ja que la autopista esta elevada, passa un peatge que hi ha abaix i tornar a pujar la gran pujada fins a la altura de la Autopista i continuar, aquest cami es el que es feia quan hi havia fronteres, ara no hi han fronteres pro tu si ets camió baixa abaix i torna a pujar una bona manera de posar multes.¡ Els camions el rebuig de totes les administracions ¡ 
Passem St. Remo. Alassio, des de aqui es veu al fons de la muntanyes a Imperia, un cementiri amb tots el nichus illuminats per una petita lampadeta elèctrica, es una viso impresionat. Com aquest ni han varis de cementiris a Italia amb una llumeta a cada nichu que encenen per la nit. Es impressionant el efecte des de lluny.
Hem de pensar que des de Monaco anem per dalt de les muntanyes amb túnels i pons. Es agost la nit es clara i es veu tot.

Baixem a Savona amb sol, dalla a Genova, al Port, aparca el camió i convalida el tiquet del vaixell per cambia la Matricula el camió tenia que haver esser un altre, d'a qui venia la Urgencia trucant a les sis de la tarda.¡¡ Com sempre, primer rebentar el preu amb qualsevol, al fallar, acaba trucant¡¡
Estem rebentats pro ja descansarem per la nit, ara toca veure lo que Puguem de Genova i passar-lo ve, el vaixell ens fera els pròxims Kilòmetres.




El tricicles medi de transport.,per lampistes,
 paletes i altres oficis dedicats al manteniment,
 en les parts antigues de la Ciutat.





Visitem un tros del casc antic i el port vell,
 la reste com totes les ciutats del mon actual ,
blocs de pisos per arreu, aquests ja sabem com son.





Les oficines de negocis del port flotants.


Galeries comercials covertes.


Casc antic, la roba estesa de
 balco a balco , aixo es bon veïnatge.



A le onze de la nit embarquem. Es un vaixell GRAN VELOCI, consegüentment el  formula 1 del Mar. Efectivament ales set del mati ja estabem a PORTO TORRES, el nord de la Illa de Sardenya. Efectivament ha volat. Aquests vaixells ja no duen cabines son sales amb seients reclinatoris.


Curios sistema de aprofitar el viatge.
 D'anada cotxes, tornada carrega normal,
 amb laterals.



Entrant de cul al Vaixell.


La  tarja de telefono, teniem ja movils?




Autobusus de Genova.



SEGONA PART.

Despuntant el dia a Sardenya.
 En Porto Torres.




Desembarquem rapid a Porto Torres, com hem entrat de cul surtim de cara. ha fresquejat per ser el Agost, tenim com ressaca de haver dormit malament i  saltat una nit.
 Agafem la carretera cap al Sud, tenimque travessar tota l' illa- Als vinticinc  kilòmetres travessem Sassani, aqui tenim el desvio a la dreta cap el Alguer, on encara diuen es parla català, mes o menys com a Barcelona, ja que quan passejo per ella no sento a ningú parlar en català pel carrer.
El paisatge es de secà total, oliveres, cabres, moltes cabres, carretera estreta i bombejada, rocs ,barrancs, es la part pobra de la illa, el interior. Despres de uns cent kilòmetres al centre de l'illa ens desviem cap a dreta a la ciutat de Cristiano, fa un badia molt bonic a mes de un llac petit de Sta Giusta.
Cent kilòmetres mes avall arribem a Monastir fi del viatja, busquem el magatzem i el tenim dins del poble davant de una gran plaça. Una porta verda amb candau i cadena no deixa entrar, esta voltejad per un cercat metalic. Ni timbre ni res, ni gos que bordi avisan al personal. Una dona se'ns mira. A Sardenya les dones de una certa edat van negres , amb el mocado també negre al cap, m'acosto a ella i li pregunto pel magatzem.  Esta tancat de vacances, en va contestar la Señora. La dona crida a una altra de la casa de davant. Surt a la porta amb un davantal eixugant-se les mans. Les te molt vermelles. No se que parlen les dues dones, pro la del davantal torna a dins la casa, la del mocador negra hem fa la senyal de telefona. Me espero. Al poc surt la del davantal diem- me que el Giorgio vene, es veu que el xicot que ens esperava havia anat a fer un recado. Al cap de una mitja hora apareix el Giorgio.



Un Unimog de la empresa.

Obra el cadenat , trabe las portes obertes al terra amb un ferro giratori i jo  entro el camió dins el recinte. Treure la vela, la arquilla da,  perquè es traure la bobina per pont grua degut al gran pes que te.
 Una feinada amb el pes de las veles de plàstic, abans quan eren de roba no pesaven ni la mitat.
 La Nuria m'ajuda a plegar-lo. Poso el camió sota el pont grua el tub de acer per el forat de la bobina, un cable a cada banda i amunt, quan la bobina esta suspesa a un pam de la carrosseria del camió tiro endavant deixant lliure el pont.
 Giorgio fa baixan amb el comandament  la bobina al terra.
 Nuria i Jo tornem a muntar el camió, arquillada, vela. etc.
 El Giorgio hem firma els CMR.
 Sortim cap a Cagliari, capital de la Illa i Port on tenim que embarcar, arribem casi ales quatre de la tarda,es un port petit, sols hi ha dos vaixells i una llanxa de Carabinieri.











Entrem a la terminal , hi ha un Buffet LLiure. Amanidas, carn amb salsa, pa i una gerrete de vi. Tot seguid anem a buscar les reserves nostres i del camió a la terminal. Hi ha molt de turisme, la gent esta esvalotada. Fa calor, la calor humida de la tarda. Ens donen els passatges, amb el numero dels cabines. La Nuria la cabina 450 i jo el 324, demanem per anar junts ya que el viatje es llarg, aquest vaixell, no es! veloci !, en diuen que no ,que va complert de gent i encara que paguesim, les dues lliteres de les cuatre de la cabina tampoc podia ser. Els cabines uns son de nois i altres de noies, una parella no pot anar.
El viatje no es com el de anada, aquet vaixell surt a le set de la tarda, fem tota la nit i tot el dia arrivant a les nou o deu de la nit de L'endema.¡ Puta Mare.¡
Men vaig al camarot de la Nuria si no te encara companya estare un ratet amb ella, malauradament als cinc minuts arriva una noia jove, molt avesada a viatjar amb el barco, ja que porta un sac de dormir, per no fer servir els llensols. No sen deu fiar. Jo men vaig al meu territori, el dels mascles. Me esperen tres homes, son del cam, pagesos, son tots grossos, van cap a França per fer la Vendimia, aquest any se adelanta un poc, han obert els sarrons hi han muntat sobre la petita tauleta i un llit un self-service de choriço,  botifarra, pa ,vi, formatge, a mi hem han  deixat la llitera de dalt a la banda esquerra tenen tot el cabina ocupat. També han fet bugada hi ha roba estesa a la cortina de la ducha. Ho tenim clar. Hem poso en pla "modosito" no sigui que rebi, em riuen i diuen que si vui menja algo o veure. Amablement els hi dic que no,  tumbamme un rato a la llitera. La cabina fa pudor, criden al parla, ting la cartera enganxada al cul i el boto del pantaló tancat. Sera bona gent pro es te que estar alerta sempre. Al rato màixeco i pujo a coberta, la Nuria me espera encare es de dia estem bordejant el Cabo Carbonara, per enfilar-nos ja cap amunt, de sobte una llancha que duien al costat accelera de cop i quan arriba a l'altura de la proa del nostre Vaixell, gira de cop a la esquerra i passa just pel front. El oficial toca la sirena i surt per la finestra del pont de comandament cridant fill de p... i quaranta coses mes, es el joc del tren a veure qui espera mes a sortir de la via quan ve el tren.
El sol no sem va i a mida que anem pujant, es veuen a la nostra esquerra unes platges meravelloses plenes de gent, pro també un bosc de grues, que segur que quan tornem ja estara tot destrossat.
Anem a dormir, hem poso la billeter sota el coixi, i tots quatre a roncar en sis metres quadrats.

XCQ.


La vegada de mes FERRARIS per metro quadrat.