8 de febr. 2014

POUS. (Manlleu). Els conductors.




Autocars Pous, sempre interrelacionats,
eren dues empreses, de dos Germans.
L'Antoni i el Josep.

El Josep Pous tenia la linia, Torelló-Manlleu-Vic.
Tambe tenia la linea de Can Toni, la de Olot.

L'Antoni (El Tonet), tenia la línea  Manlleu-Estació.
Manlleu- Roda de ter.   A mes ambdós tenien serve.i discrecional.


El Germa Antoni durant un temps disposa de varis vehicles,
  La Golondrina (sense marca), el Reo, que també es va carrossa de nou,
El Oldsmobile, encara amb benzina, i el Massé(5 Cilindres)
unic que sortia ja al estranger i el menava el Manel.



imatges de els diferents autocars dels dos germans



Els xofers.

El Josep, gendre del Sr. Quintanilla, factor de l'estació de Manlleu, quan deixa a Pous sem va anar a treballar a Autocars Julia de L'Hospitalet, a recorre mon.
Quan es jubilá es va anar a viure a Blanes o Roses, vora el mar, fora de la boira de Manlleu. Una vegada va bolcar el REO a la carretera de Malars.
O" Mac Artur", Un xofer que es retira fisicament, igual que el general, es deia Antonio. Treballava a Pous de forma esporàdica, conduïa el Olsmobile, a la època de caçar bolets al Coll de Merola.



Altres xofers, en Josep Blanch que era de Pruit.  -de can Deume- es va cassar ja gran, amb la pubilla del Bar Ramonet, prop de la caserna de Lepanto a Barcelona. Tenia un germa que treballava com a xofer a Transports Rifa, també de Manlleu.


Altre xofer, era el Ramon Boixader vingut de la Pobla de Lillet. Aquest xofer amb el temps, va muntar el Bar Stop de Manlleu, amb participació o no de Pous.  De tota manera la parada dels Autos es va posar front el Bar, sen sala d'espera, com era costum a l'època de tenir un bar, per els clients dels autobusos.


Excursió amb els Germans de les Escoles Cristianes,
els millors clients en servei discrecional, dels Germans Pous.


Carrer del Pont de Manlleu, on es guardaven els antics,
 autobusos que feien el servei de la Estació-Poble.
Aquest despatx, era propietat de Transports RIFA.
 L'encarregat era el Sr. Vicenç Montañes, despres,
el va portar el "NON". El darrer va ser el Senyor
Bofarull, desaparegut recentment.


Els serveis discrecionals eren abundant a casa del Pous,
la gent no tenia coches particulars, i sempre hi habia
un aplec, una visita a Santuari que fer, Principalment
al del Far i La Salud, ja lindant amb la província de
Girona, per una part, considerada de Osona.


Un altre xofer de aquells temps era en Salvador,
 tot un veterana, havia estat treballant entre altres llocs,
com a xofer del Alcalde de Manlleu, just acabada la guerra,
 en Josep Casanovas en Carboneres.
 Portava un cotxe de marca francesa digne d'admirar.


El Sr. Ton, excel·lent persona, molt considerat,
 amb els seus ajudants-cobradors.
 Al meu amic LLuis un dia amb el autocar ple de gent,
 li va deixar conduir un tros, per el" cuquet" del volant,
 algun es va chivar i la bronca del Pous va ser forta.
 La sang no arriba al Ter.
 Per cert la gran afició del Ton, 
quan acabava el servei era anar a pescar,
 dalt la baca sempre i nabe la canya.


A la manca de vehicles particulars,
 el Autobús, era el mitja de fer amics i camarades,
 fent les excursions i aplecs junts.
 En aquella època la gent convivia