3 de set. 2013

TRANSMARQUES. SA.




Transports Marques neix del petit poblet , de L'Alt Urgel nomenat Castella de Tost. Quan el Juan Marques Farras, a la busca de nous mons, baixa a Barcelona i compra un camió Brockway, per fer transports. Corria el any 1935.


J.Oliva.Castella de Tost.

Era l'època que sorgien les llineas regulars de mercaderies, mes endavant nomenades recaders ó Ordinaris.


El Brockway.

El Joan, desde el primer dia obra el seu propi local al carrer Aragó cantonada amb Marina  i comença el caminar de portar paquets i encarrecs des de la comarca del Alt Urgell, principalment de de La Seu fins a Barcelona i viceversa, amb el Slogan de "Servicio diario en autocamión de la Seo de Urgel a Barcelona i viceversa".


Col·lecció de Permisos de transport, des de 1942.




Bussing un altre camió, comprat per fer la dura ruta 
Barcelona-La Seu, una autentica i fiable maquina de la carretera.


El Pegaso amb la carrosseria furgo.

L'agencia funcionava com un rellotge, no calia fer mes. El dia a dia i el treballar dur. Pro als anys 60s, amb el boom econòmic de la postguerra a Catalunya i principalment a Barcelona, i sense deixar la recaderia el Joan Marques fill, engega una nova empresa de formigoneres a Barcelona. Treballaven per "Prebetong" una filial de Banesto que havia muntat una innovadora planta de formigó a Sant Just Desvern, concretament on ara esta el edifici Walden, i el estudi del prestigios Arquitecte Bofill.



Formigoneres de Fecsa, amb el mateix sistema
 que duie el Sr.Marques, la diferencia es que eren rodones.

 Les primeres formigoneres eren de got, no voltaven, duien el formigó a granel, per les proximitats, al poc temps les baldufes ja es varen imposar. Els camions eren Pegasos Comet, que transportaven quatre metres cubics de formigó amb una equivalència de 12.000 Kilos. Aquests tres camions en els anys 65, 66, 67 treballaven dia i nit, dissabtes i diumenges, els menaven quatre xofers fen una roda de torns.


El Austin amb motor Perkins davant L'agencia al
carrer d'Arago a Barcelona.



L'Austin encara amb el nom del seu antic propietari,
en una benedicció de Sant Cristòfol.


L'Auto Union de dos temps i tres cilindres,
per la distribució i també passejar a la família.


 Al sortir altres competència aquest fracció de negoci es va tancar i els Marques Pare i Fill continuaren amb la paqueteria ordinaria, canviaren d'ubicació dins del mateix carrer de Aragó i es traslladaren a la cantonada del carrer Urgell. Al estar lluny del fort de les Agencies concentrades al voltant de la Plaça de Braus monumental de Barcelona i el Passeig de Pujades, per el gran aspirador de camions que era el "BORN", van llogar una plaça en un centre de Recades al carrer de Puerta Nueva, 60, avui en dia Portal Nou.


Pegaso amb caixa oberta fabricada per Majoral.



Dues pagines del ESGAVI, la Biblia del Transport
on Transmarques. SA. es anuncia a La Seu, i Andorra.



Una altra publicació al GUION.

 Els Marques habien aconseguit un client molt important que encara avui en dia perdura que es la Cooperativa lletera del Cadi, amb els seus formatges i mantegues que es baixaven a Barcelona amb camions de toldo. Al ser una mercaderia que es feia malbé ràpidament.
 Per traginar amb mes cura aquests productes làctics es va fer uns intents amb un camió un Pegaso 140, posant li un furgo, construït per el carrosser del moment,  Carrosseries Majoral de Igualada. Per si el producte en si delicat podia arribar millor al destinatari.
 El Furgo es va carrossa  molt baix de sostre, el motiu ere  per poguer entrar al local del carrer Aragó de Barcelona, ja que  per la nit es tenia que guardar el camió i la mercaderia. El inconvenient ere que la carrega i descarrega, feta a ma, pràcticament la tenien que fer ajupits dis la caixa furgo, doblegant malament l'esquena .Els Marques amb aquest problema optant per posar-li una carrosseria    estàndard i toldo (camion Batea), i anar tiran, mirant de veure poc el sol. Poc temps despres arribaren els primes furgons frigorífics. 
El Fill Marques, el Joan va ser un home, que a mes de cuidar-se de la seva empresa individual, era un home molt fet a altres carracs dins el mon del transport regional. Volia arreglar coses, normalitzar-les fen de misange (intremedario)  amb les Agencies de Transports nacional i el mon de ell i els companys "els recaders". Va fundar junt amb altre socis, una primera associació de transportistes regionals nomenada TRANS 4, que abraçava com diu el seu nom les quatre províncies Catalanes. La Seu era al final del carrer, de Nàpols amb carrer Ribes, front L'estació del Nord, i L'agencia MONTAÑA el ordinari de Galicia, a l'altre banda del carrer.


 També dins el mon del associament, fou president de TRANSCALIT, patronal, sindicat, associació, digue li com vulguis que es crea com  una ajuda, a la farragosa feina en tema de targes de transports, papelam, cèdules, permisos especials, matèries perilloses e interlocutor valid amb el estat.
Avui en dia el Sr, Joan ja Jubilat, recorda aquells temps, mentre amb satisfacció veu com  els seus fills, continuen amb el negoci, que un dia va muntar aquell Senyor que va baixar de Castella de Tost.






Agraïment al Juan Marques, tanmateix per el seu fill LLuis que han permes escriure aquesta petita  crònica.

Xavier Castells Quintana.