20 de febr. 2012

EL CABRER DE TORELLÓ.



Eren les dues  de la tarda.  Hora de dinar. Varem quedar amb el Eduard Tuneu i el Ramon Camprubi a dinar a Bajalou. Al costat del conegut estimberri del Purgatori a la antiga nacional 152, de Barcelona a Puigcerda. La família Tuneu ha estat vinculada tota la vida al Transport amb algunes variants .Principalment aquesta lligada a Bajalou i el Purgatori, on per molts anys varen tenir la Gravera.




La recta de Bajalou als anys 50.
 Foto de Ramon Vinyeta.







La cosa va començar amb el Senyor Josep, el pare de l'Emili, principal protagonista de la nostra Història que es dedicava a la ramaderia, concretament a les cabres, pasturava un remat de 100 cabres. Un dia l'Emili va parlar amb el seu Pare. El va convencer per comprar un camionet, que els temps canvien, i que un camió era mes rentable que passejar cabres. Li explicà que li havia sortit una feina, a mes la feina  també tenia que veure amb bestiar.
Es tractava de recollir per les cases de pages, els animals destinats al escorxador municipal de Torelló, un cop morts i despecegats, repartir les canals, principalment de xais per les carnisseries de la comarca de La Vall del Ges.


Dit i fet el pare va vendre el remat i el Emili va comprar, la camioneta  Chevrolet, varen fer els tractes amb el Senyor Sabata encarregat del funcionament del Escorxador. I començar la nova aventura del transport.  El Sr.Tuneu, ja sense cabres es va començar a anomenar dins el mon del transport com a " Tuneu El Cabrer."
Amb aquest primer camió es va a dedicar a recollir els animals vius a Pages , portar-los al escorxador, i aixi mateix amb uns ganxos penjats del sostre, repartir la carn per les carnisseries amb el sac de coixí sobre la espatlla, amunt i avall .
Al hora de repartir, es tenia necessitat de  ajudant, el Tuneu agafa el vailet del Sabata, en Pau, perquè des de dalt del  camió li acostes les canals a la esquena, i no tenir que anar saltant amb el pes a la esquena.

Els Diumenges el senyor Tuneu, agafant la manega, netejava ven neta la carrosseria del camió,per la part de  dintre, col·loca uns bancs que havia amanyat i carregava la Orquestra-Cobla els Bofill's de Torelló, Musics, instruments, tot cap a la caixa. El director a la cabina junt amb el Emili.  I cap a Vic, Manlleu, St. Pere, inclús fins Olot. També anaren a algun festival a la Costa. Per algun lloc corre un llibre de la Cobla els Bofill's que explica aquests temps primitius.


El negoci del escorxador funcionava i el Sr.Tuneu va ampliar la empresa afegint un al altre petita camioneta per traginar bestiar de un lloc al altre. Tanmateix L'Emili compra un Jeep Rubia, ( Rubia vehicle que fora del frontis es carrosaba, amb fusta molt vistosa i barnisada ) on poguer amuntegar els musics els diumenges i evitar de anar amb el camió del bestiar. Aixo si, els instruments degut al seu volum, sobretot la burra tenien que anar en el camió del bestiar.
Com tot arriba al seu fi, L'Emili home inquiet on hi hagi, detecta un Boom de construcció a la comarques,  pro sense se paleta, ni arquitecte, s'embarca a treure sorra del riu i classificar, tanmateix com els condols, molt apreciats per fer fonaments. Traspassar el negoci de la carn i anar cap el Riu. Concretament el Ter i muntans-se a la zona de Saderra, prop de la resclosa de la Mambla i La Colònia de Borgonya entrant per Bajalou.



Espai on ocupava la gravera del Sr Tuneu. Al fons la variant de la carretera, per aquest lloc se accedia al riu.
----------------

Al Riu ja i treballaven varis transportistes, com el pare del Amic Ramon Camprubi, a mes de gent que tenia carros de trabuc,hi anaren a fer-se un sobresou. En recordo a la vora del ges al final del carrer de St Josep un home voguen fer pujar el animal amb un carro carregat de còdols. El animal no pudia, l'home es va treure del sarró un gros pa, tallar pel mig, agafa la bota remullar tot el mig pa amb vi, obrir un pot de vidre amb sucre, abocant casi tot al pa i donarli tot seguit al animal. Espera un moment i al crit de " Arri",la bestia dobla fort els genolls apuntala las potes i el carro sortir empegunti cap d'alt que al arribar al pla hi havia feines per parar-lo.
Mentre els altres carregaven la sorra a pala, L' Emili  va portar una maquina alemanya , el seu nom OKA i dos camions. Un "Navarcles"?, i un Bedford.


Imatges de la extraña i novedosa maquina  al les nostres conrades  La OKA. del Tuneu.




Aquest va se el començament de la empresa
 ARENAS Y GRAVILLAS E.TUNEU. 
  Telefono 142. TORELLO.


Ja teniem lo principal ara faltava la maquinaria per classificar, les sorres i les gravilles, a una esplanada al costat de la resclosa es munta una maquina separadora de terres, corresponent amb un cilindre molt Grand ple de petits forats, lo que  feia voltar a traves de varies poliches un antic motor Matacas els pioners del Gas-Oil.
La maquina OKA eren les beceroles de las modernes Retroexcavadores i Excavadores. Ere un engendro de maquina propulsada per un motor DEUTZ, refrigerat per aire, a traves de puliches, cables, rodes i un cabrestant, llançava la pala a uns metres, controlada per un fre amb ferodo interior, quan queia al terra, un cadell a cada costat de la pala la girava cap dins , ales hores actuava el cabestrant que la estirant cap a la maquina, els cadells tornaven al seu lloc, unes puliches l'aixecaven, tornar donar giro als cadells i voltada sobre el terra per classificar o sobre la caixa de un camió.




Dodge engalanat per una festa o casament.


Aquesta imatge esta presa dalt del Santuari de Nostre Señora de Rocaprevera. Al fons el campana de la Parroquia de Sant Feliu de Torelló. Tenia que ser uns gran festa. Camió DODGE <carnero>.


Als estar la gravera  molt a vora de el pas del Purgatori, famos per els seus esllavissaments, dins la nacional 152 de Barcelona a Puigcerda, cada cop que plovia,començaven a caure pedres i els agents del MOP, abans de la Guardia Civil de tràfic, baixaven a cridar-los per netejar la carretera de pedres.



Netejant la zona del purgatori.







El Policia del M.O.P. a primera fila
 controlant la situació.





Ja amb una maquina mes moderna
 carregant un Pegaso Comet.



Ja amb maquinaria moderna.



La empresa funcionava.     Es varen jubilar els dos camions antics renovant-los per un parell de nous.
 Un Pegaso Comet i un Barreiros Super Azor.
 També es va comprar un Toro-Pala-Carregadora, marca Kaeble per carregar els camions tant de codols, com de sorra, era lo que seria la primitiva pala carregadora actual, sense una forma exterior definida.



Un altre dia netejant el Purgatori.


Amb aquest ingeni el fill del Emili, amb un mate- las de nado a la esquena del seient per arribar als pedals va fer el seu aprenentatge  com a maquinista del seu pare, deuré de tenir 15 ó 16 anys i cada mati ja anava a la sorrera. Al costat del riu, amb la boira ,amb la humitat amb els arbres pelats de fulles al hivern que encarem donen mes sensació de fred, amb roba vella una posada sobre l'altre, res de les jaquetes anti- humitat ,botas anti- aigua, en las que es va equipat avui en dia. Las chirucas, el skijama o calçotet llarg, inclòs palla dintre les botes i un munt de jerseis, i entre jersei i jersei paper de diari que tambe calentaba Un foc amb quatre branques i cada tant en tan anessis a escalfar les mans perquè la sang tornes a circular lliurament. Abaix al riu la temperatura mitjana al hivern pels matins fins a les dotze ,quan la Boira començava a marchar solia ser de uns quants graus sota zero.
Aquesta maquina Kaeble un dia els dona als Tuneu un gran ensurt.  Conduïa el Eduard, quan trepitja una grossa pedra amb la roda dreta i volcà, L'Eudald tirase cap a la mateixa banda i la maquina volcà cap a la esquerra, la lleugeresa del tipus i la joventut li varen salvar la vida. Aquest noi ho volia prova tot i alguna vegada havia agafat algun camió del pare habenlo passejat pel poble, degut a la seva estatura no es veia. La gent truca casa del pare.   !! Tuneu tens un camió por el carrer Sant Antoni que va sol!!.
Al vailet no se li veia el cap per la finestres.
La inquietud del Emili no tenia limitis. cap els anys vuitantes plega del riu i munta un taller mecànic de reparació de cotxes i camions al carrer Balmes de Torelló, als locals de una antiga fundi-cio de radiadors de calefacció anomenada Monells. Pare , fill i algun treballador varen anar fen anar el negoci endavant. El fill, L'Eduard feia de aprenent pro no li agrada el treball de mecànic.  Ell volia el carrer i engrescà al pare, per tornar a les excavadores. El noi va anar-se, el pare continua amb el taller fins que el va traspassar a Automotor. 


El Senyor Tuneu davant del seu Garatge al carrer Balmes de Torelló.  A la porta una tractora Pegaso Comet de Transports Nord, encara amb placa verda, un Avia i un Comando darrera.


Un Simca 1000 esperant al carrer Balmes
 per la seva reparació.


Reparant el Mini.



El pare aleshores va comprar una grua Luna, les fabricades a Osca,muntada sobre un Pegaso 200 de doble diferencial, dedicant-se a treballar per les obres, pujant bigues amb la nova construcció del prefabricats sistema de treballar de habitual en els temps actuals
L'Eduard va continuant treballant amb les excavacions , fen creixen la empresa, per ell muntada quan va sortir, de la aventura del taller mecànic. Avui amb el suport del seu fill net de el Emili , bis net del Primer cabré, afrontant la crisis galopant que ens mou avui en dia., amb el nom de EXCAVACIONS TUNEU.











Algunes imatges de la flota actual del Eduard Tuneu, junt amb el seu fill Jordi.

-------------------------------------------------------------------

El Eduard guarda dintre la seva Nau de Torelló com a record el seu primer camió. Un Dodge 300 Turbo, una Bestia del seu temps, que havia estrenat Transport Nord, com a camió arrossegado. Aquest camió, Transport Nord el va vendre a  Ramon Camprubi el qui li va col·locar un Volquet. Amb el temps va petar el motor. El Ramon li coloca un Dodge de 350 Hp. Tot un tro per la època.



Des de Aqui  vagi un fort agraïment a la Família Tuneu la cual ma ha facilitat les explicacions e imatges, igual que al Ramon Camprubi en la recerca de aquesta historia. 

XCQ.