12 d’oct. 2011

TRANSPORTS CASTELLS.


QUATRE GENERACIONS DE TRANSPORT.


LA BRANCA DEL XAVIER.

El senyor Castells  provenia de la comarca  Lleidatana de La Sagarra de (Mas Suau). Les Olujes.

 La seva afició als camions, li endevingue, a la guerra espanyola,

ja que va tenir que anar a files a la edat de 18 anys. La nomenada quinta del biberó.
Alla li van entregar un 3HC cuba d'aigua, que el va fer anar per arreu del territori de Catalunya, fins la fugida per El Pertus.
I de cap a Argelers, al camp de concentració. Dont va sortir al poc temps, perque no estabe buscat.
De alla, cap al Sahara Espanyol a fer quatre anys de mili, en castig per no haberla fet abans. ( Mana collons. Si estabe fen la guerra).
Els camións, tambe estaben a la seva vida. Un Ford V-8 i un Maria de la O els companys inseparables a les terres africanes.

Arriba a Torelló junt amb el seu soci, el  cosí  Josep. Acabada de comprar la linia de paqueteria.

 Al no tenir casa, ni parents ,ni cap vincle amb la població, li va ser molt difícil, continuar  la Agencia de recaderia, de Torelló a la Capital.

Comprada i amb seu, a la Avinguda de Vilanova al costat de la estació de Nord a Barcelona, on es aglutinaven les agencies de recaders.

A aquella epoca, les agencies estaben  restringuides, lo que feia que fins als anys setantes, tinguesis que comprar el numero de un que, plegaba.

Jo personalment, a la meva joventut tambe la vaig tinguer que comprar.



Primera tarja comercial publicitària de l'agencia.



Primer camió de transportes Generales
 Norte,   portat desde LLeida.

Dormien a una habitació llogada, al Hotel Bosch,
 tot pujant cap a la Estació, de Torelló.


Al poc temps  el Josep Maria Castells coneixeria la que seria la seva muller. La Montserrat Quintana Fiol.



Tarja publicitaria de els tres negocis.
 La venta de vins de Alella,el cotxes de lloguer, 
el transport amb camió.

El seu pare el Joan provenia  fora la població, concretament de Cambrianes a la comarca del Bages ,on la família tenia conreus de vinyas, quedant arruïnats per la plaga de la fil·loxera que mata totes les plantes.

Encara que els dos nois de la casa, es havien decantat per la mecànica, un en el ram tèxtil y el altre per el excipient mon del automòbil, en el cual el Joan li agafa molta afició al nou enginy, que canviara les nostres vides. El Joan emigra a la Vall de Ges, concretament a la Colonia Lacambra, com a Xofer particular de la Marquesa, del mateix nom, i propietaria de la gran fabrica d'aram. El gran negosi per electrificar Espanya.




 

Al morir jove, mai vaig poder concretar la raó  de desplaçar-se a Torelló o venia ja contractat con a xofer particular a la Colònia Lacambra. Jo tenia escaig deu anys.

Despès de treballar varis anys, a Lacambra va aconseguir comprar un autobús, i obtenir  la llicencia de línia regular de passatgers  entre Torelló, Oris, Colònia Lacambra i Viñoles de Oris. Ampliant mes tard a un altre autoòmnibus i un Taxi de Luxe.


La Pepeta i la Montserrat, sobre el Taxi.

Al arribar la guerra civil, li varen ser requisats els vehicles, i ell es va tenir que amagar molt de temps dintre de un pou. (Per ric). Si en ves de treballar, hagues anat al Bar a jugar a cartes. No li aguera passat.



Despès de la guerra el Joan aconseguir un altre vehicle y va continuar el transport de passatgers amb taxis solament.



El Senyor Josep Maria Castells i el chofer Travesset, junt  a 
un dels taxis del Quintana.



A la plaçeta den Pujol a Torelló.
Al Fons, els edificis aterrats per el
aiguat del 40.



Dalt i sota els primes taxis del Joan Quintana


El periode de Mili del Josep Maria. Africa Espanyola.




Al tornar del camp de concentració francès, el varen agafar per fer així mateix tres anys de mili a les possessions espanyoles al africà concretament a Sidi Ifni. Alla va continuar portant camions fins que el varen llisensiar.






Tornant a Tarrega, on els seus pares es havien traslladat, deixant Mas Suau, on la vida es feia inhòspita, car que ells continuaven treballant al camp.  Els Pares tenien terres on ell,el Josep Maria tenia que continuar-les.   Ja que al hereu se li pagava la carrera de metge. Però el Josep Maria despres de passar, 5 anys amb ferros no estava per segar blat a les Olujes . 

Demana la seva part al Pare y junt amb un cusi, el Josep, emprenen la aventura de comprar un camió, així desplaçats a Barcelona troben la ocasió de comprar el camió amb la agencia  una línia regular entre Barcelona i Torelló. 

Al ser forasters a la població, se les tancaren totes les portes y si havien comprat la Agencia amb una vintena de clients, els i quedaren dos o tres, cosa que feia que per fer el viatja diari OBLIGAT a Barcelona ,i tenien que afegir diners que tenien guardats per emergències. 

Amb constància y ben fer, de mica amb mica es varen anar obrin portes y augmentant les mercaderies. Així ja pogueren llogar un pis, sobre el local on guardaven els paquets i el camió.

La competència que ja era forta en la època apostaven que aquells dos cosins vinguts de Lleida acabarien plegant, però a la fi els varen tenir que assumir.

En aquella època el Josep Maria coneix a la filla del Sr. Quintana, el cual a la època tenia un cotxe i dos taxis de Luxe a mes de una petita bodega, on es esperaven els clients i de pas feien el vermut amb la ratafia de aquells temps. El carrer era el de 4 de Febrero, dia de entrada a la població de les tropes de Franco, avui en dia ha recuperat el seu nom original de carrer del Pont.

Es taxis sa aparcaven a la placeta den Pujol  a uns encaix cent metres de la bodega, front el bar L’Habana, el Bar que junt amb can Pietx eren els populars del poble.



El Josep Maria i la Montserrat comencen a festejar, en poc temps havien estat acceptats per la majoria de la societat de Torelló i el Sr. Joan Quintana, veien la tenacitat del noi de les Olujes, no hi va posar cap impediment a la relació. Al poc temps es varen cassar. El sogre amb els taxis i el Josep Maria amb els camions, i dic camions perquè en calia tenir dos, ja que per tenir en regla una línia regular de transports. El MOP, te obligava a tenir dos vehicles  com a mínim.


Amb el temps els dos cosins es varen separar el Josep va continuar amb la recadèria i el Josep Maria es va dedicar a les cargues de les fabriques y al material de construcció començant extraient còdols del riu Ter. Carregar troncs d'arbres a la Vola, ciment a la pobla, totxos a Calaf, tot un inflin de feines de carrega completa oblidant-se de la paqueteria, encara que el negoci no fora tan rentable.

 A la època si volies treballar la feina no faltava, inclús algun diumenge el Josep Maria ajuda be al sogre a conduir un dels seus taxis, per donar descans  a algun dels dos xofers que tenia. Cal ressaltar que el servei de taxis de la època era  servei permanent les vintiquatre hores al dia, set dies a la setmana. També feia mudances dels Guardia Civils, que pràcticament eren els únics que tenien trasllats a la època.La gent no es canviava de vivenda com ara.

El Josep Maria ja casat, amb el temps compra dos solars, i al poc temps dos mes al carrer St. Antoni, al final serien cinc. El numero tretze com a garatge, magatzem de material de construcció i oficina. Tot amb rajola vista. Allà venien els manobres amb els carretons a buscar el ciment, les rajoles la canonada de Rocalla, atesos per la Montserrat.

En el numero 15 construí la casa , amb taller de reparació a sota y el pis amb golfàs dalt, al taller hi havia una fosa imprescindible en aquell temps degut a la quantitat de averies que tenien els camions.

En el numero 17, com la terra era mes alta que el carrer degut a molt material de desè escombro, a pic y pala si li va fer un moll de descarrega amb una amplada de tres metre i una profunditat de sis metres, revocat de ciment per poder descarregar els camions per les tres bandes. O carga. Allà se emmagatzemava els totxos, les totxanes, rocalla, sorra ,rocs ja que quedava al aire lliure. Al fons hi havia un presseguer de un pinyol tirat des de el terrat.

El fet que el terra quedes mes alt que el carrer, era degut que el carrer de St Antoni, per els aiguats dels anys quaranta havia acumulat gran quantitat de restes de les cases enfonsades , així mateix aquelles parcel·les sortien be de preu, degut a la por de la gent del poble en tornar a viure a aquell carrer.

El Josep Maria era de fora no havia vingut la riada, no li havia afectat, a mes els de REGIONES DESVASTADAS, estaven canalitzant el riu Ges , responsable de la tragèdia. Perque no tornes a passar.

El riu Ges es molt curt, neix al Puigsacalm y mort a Torelló aufeganse amb el Ter, formant un petit llac, que en aquells temps hi havia barques on la gent anava a berenar, sota el santuari de la Mare de Deu de Rocaprevera , i envoltat de frondosos pollancres.

Als números 16 i 18 , enfront dos parcel·les mes avall, estaven juntes i nomes estava feta la façana, al fons de aquestes parcel·les, hi havia el hort a dos nivells també on si cultivaven el vegetals del dia a dia, les mongetes tendres, patates enciam, escaroles i a la època maduixes.


En el espai donant cara el carrer si emmagatzemaven els troncs de les muntanyes del Puigsacalm,on es pellaven els busca is deixant-los nets per la seva comercialització.

Com podem veure el Sr. Castells tocava totes les tecles. En aquell temps tenia un Ford Maria de la O, on no es conserva cap imatge, traient-se’l aviat de sobre, provant altres  marques , Chevroltes, Dodges, etc, inclús algun amb gasogen. Al final el que ja va quedar en base va ser un Bedford angles on es va començar la època moderna, numerant els vehicles.


Despès del Bedford va venir el Borgward, alemany, comprat al carrer de la Sagrera de Barcelona on hi havia una Fabrica de Sabons.

Al sortin-li mes feina a les filatures, va tenir que comprar un camió mes potent. Va ser el SISU numerat amb el numero dos, que en realitat era el tres. Amb aquest camió va començar a treballar a la empresa mar. Les HILATURAS DE FABRA Y COATS, a la Colònia de Borgonya, o els Anglesos, comunament.

Feia el viatge de Borgonya a La Fabrica de Sant Andreu a Barcelona es baixava amb fil cru per merceritzar i acabar, es pujava amb cotó per manipular, que es carregava al moll de Barcelona o als Magatzems Herp de Hospitalet.

EL SISU,




Amb el temps dins de les H.F.C. li varen oferir de fer el transport directe dels acabats del carrer Berenguer de Palou al dipòsit de Madrid en el carrer Cervantes front el Hotel Palace on es distribuïa per tota la zona nord de España, per la feina es va comprar un camió SEDDON angles, carrossat cabina i caixa per la Vídua Muñoz de Murcia.

Després va venir un altre Sisu, per ajudar a les feines del  Sisu 1, ja que el primer ja va quedar en exclusiva per las Filatures de Fabra y Coats, i el Bogward feia figa.

Aquest Sisu va durar poc ja que no va sortir gaire bé.     Al amplia el negoci de material de construcció ja no es donava el abast. Lo que comporta  comprar un camió Pegaso Barajas. El Pegasin ajudant al Seddon  doncs  també es tenia que cuidar de l’altre branca del negoci , les fabriques textils.



La feina de Madrid creixia i la fabrica  les H.F.C. li varen demanar al Sr. Castells que possés un alta camió cap a Madrid i així arribar als quatre viatges setmanals. Es va optar per comprar dos Pegasos 1031, eren pegasins amb roda mes alta, mes chasis convertint-se amb mes capacitat de carrega, ballestes davanteres laterals, els dos els va  arrossar Gocuma S.L. de Castellón, amb laterals alts, sense ser furgo i toldo curt, era per evitar es mulles el fil, ja que en un principi es carregava pràcticament a granel, ja que les caixetes eren las mateixes que servien als botiguers.



Les carregues de tornada es Buscaven a Legazpi, junt al mercat central i el Matadero, el centre comercial alimentari de Madrid de la època. Al Hotel Auto,si afincaben els jefes de transport, per estar al corrent de les carregues.Els divendres, amb el ultim camió de la seva empresa tornaben, als seus llocs d'origen, per el dimarts o dimecres tornar a controlar a Legazpi.



Hi havia un edifici de comissionistes amb petits despatxos de una sola taula on rebien les ofertes de les carregues, aquets així mateix  desponien de uns buscaires que baixaven al carrer i als bars al voltant de la plaçà i anaven bogejant les carregues dels primers.

Les carregues de tornada era horribles i a baix preu, com ha passat sempre de capital a capital, si ets de Barcelona i carregues per Madrid es RETORNO i si carregues a Madrid per Barcelona també, cosa que no passa en las capitals petites que el transportista surt amb el seu preu per Madrid o Barcelona.

Passat el temps al Senyor Castells li varen oferir o ell va fe veure que els hi era mes convenien, posar un camió directe setmanal a Sevilla, el altre dipòsit de la H.F.C, degut que anava com a paqueteria per agencia  sortia molt car, ja que igual que Madid havia crescut molt el volum de mercaderia.


EL Sr. Castells per aquesta feina  a comprar un camió de segona ma ja que els Pegasos tenien molta demora i la feina apremia. El camió era un Bússing alemany, xato amb el motor tombat sota la caixa en la part lateral davantera dreta, era de color blau preciós, en aquella època ja portava tacògraf, per controlar al xofer, era una meravella ,pro enseguida va quedar petit, es necessitaven mes metres de caixa. Aquest camió es va comprar a la Avinguda de Roma a Barcelona ,a un compra venda al costat de la fabrica de sifons ,GEIGER. Encare el tren passava a cel obert al carrer d'Arago.

El Sr. Castells va optar per comprar un xassís de òmnibus Pegaso 140 HP. Amb volant a la dreta i Carrozar-lo per tenir mes capacitat de carrega, li va fer la cabina i la caixa Carrocerias Gocuma SL de Castellon, així va començar la ruta de Sevilla. Del carrer Berenguer de Palou a St Marti carrer Sebastian Elcano de Sevilla. El viatje fins a Castello, sentat en una cadira de fusta, lligada amb filferros, sobre el chassis del Pegaso, va ser horripilant. A mes era ple hivern







Es tornava cap a Barcelona amb bales de coto nacional, per uns magatzems del carrer Puigcerdà. Al barri del Poble nou de Barcelona.


El Xavier a Alemania, amb camisa de Nylon acabada 
de estrenar, a la Empresa Zargues, vor Munich.

Aquest camió amb un  milió de Km. Es va substituir per un Barreiros 42.20, que també va funcionar a la meravella.




El viatge de Madrid.

La penúria de buscar carrega amb els comissionistes de Legazpi, va comportar que es busques un client a Madrid per les tornades.




Despès de un pilot de entrevistes i reunions es va aconseguir una feina de Standard Electrica SA., empresa que fabricava per telefònica els aparells i cablejats necessaris per funcionar les centrals telefòniques.

El contracta era per Barcelona i  província.

El material de Barcelona anava destinat al magatzem de Standard Electrica Sa, gestionat per transports especials Grau SA del carrer Guayaquil, al barri del Baro de Viver, i algun altre material anava directa a alguna central com Girona, Granollers, Vic, Vilafranca........



Aquest material pesava molt ja que tot era ferro i cable, dins de pesades caixes de fusta retornables, a les hores es va comprar un altre camió per ajudar als altres dos a les tornades, així mateix retornar els embalatges buits a Madrid.

Aquest camió va ser un Pegaso 165, al poc temps també es va fer petit i a Tallers Escuer li van afegir un eix direccional davanter i una ploma per la autodescarga.







Seguidament amb el augment de feina  dels dos clients es va entrar a la època dels Pegasos Comet amb totes les seves versions. Comet normal, Super Comet, Comet rodes de aranya, hi van haver molts fent la ruta de Madrid i ajudant al de Torelló ja que s’havia jubilat el Sisu. Si havia posat un Europa comprat de segona ma a Jordi Galbas i posant-li una Acerbi per augmentar amb quatre mil quilos la capacitat de carrega i al allargar la caixa , augmentaves el volum.









D’els Comets van quedar un parell el B-305218 i el B- 441000,  se’ls va posar acerbis i eren els comodins per altres clients , com el transport de premses, maquinaria diversa per fabricació de plàstic, coto capa Torelló en època de arribada de vaixell tant de Egipte com de Califòrnia.



Fent la ruta de Madrid es van anar substituint els Comets per Europas, cal dir que duran aquest temps es va fer un tracta perquè amb els 10 o 12 camions de la època es fessin 24 caixes auto suportades junt amb els elevadors a cada vehicle i això va ser un gran avenç ja que en la època, es carregava molt a ma o amb la petita grua. Cal ressaltar que Castells va ser el tercer després de Mateu i Mateu i Pablo de Terrassa en incorporar aquest sistema.




Després ja va ser el “bumm” en aquesta època, el Sr castells ja tenía un dels quatre fills treballant amb ell , destinat a Madrid. Amb el temps s’incorpora un segon fill destinat a Barcelona, el negoci creix i entra un tercer fill.





















Al  fill de Barcelona no li van les carreges completes i es compra una agencia de transport i mercaderia a Sallent que amb el temps li cavia el nom i continua com a transports Castells.




   Al cap de un temps el germà de Madrid  
independitza formant tres      empreses.


 noves de transport i magatzematge.


El Sr Castells es retira a un altre negoci que li ocupa mol de temps, i queda un fill a la empresa de J.M.Castells SA que amb el temps la tanca i obre una altre empresa de paqueteria i distribució per tota Catalunya, abandonant les carreges completes.






Alemania. Viatjes de Zargues-Aluminium.




Els trailes, no varen funcionar
 en el nostre sistema de negoci
Es varen estrenar dos i als dos anys 
foren substituits.

 El nom de Castells encara el van arrossegant un dels fills amb un reduït negoci de recaderia.

Passant-lo al final als nets que el continuen actualment amb nous sistemes de treball i missatgeria que son el Xavier i el Jordi Castells.


Camio Iveco publicitari. 600, kilòmetres diaris per autopistes
durant els mesos de contracte. Mercaderia 0.











La publicitat amb autobús angles, una de 
les altres feines de Castells.






Acabats de cumplir els divuit anys. El Jordi ja 
ataca amb la Vanette de Nissan.



La Daily, servei urgent a tot Europa. Amb Jordi.


Entrant al barco de Mallorca.


Epoca dels viatjes urgents per tota Europa
Aqui el Iveco a Finlandia.


Continuara.