EL CAMIÓ DE LA TORTUGA.

Ramon Vinyeta. Transportista, escriptor amb una dotzena llarga de llibres publicats, cartògraf i com no un gran retratista de la flora, fauna, boscos salts d'aigua ', rius, rierols i tot lo que es pugui trobar un cop hagis deixat el asfalt.

Ramon Vinyeta transportista de Torelló, concretament propietari de L'Empresa de la Comarcal S.A, tenia una gran pasió per la naturalesa, les muntanyes, animals, abres, rius que envoltaven la seva terra i les contrades veines, com La Garrotxa, El Ripolles i el Lluçanès d'on era originaria la seva mare.
Va escriure varis llibres, sobre la flora i fauna de tots aquests indrets i un incalculable valor en cartografia, que inclòs la Guia Michelin , li demana varies vegades per la seva col·laboració.
 Sempre que la feina el deixa,  el podies trobar dalt d'una cim o dintre un riu. Amb la seva maquina LEICA M3 dins la funda marró penjada el coll, no se la tria mai, inclòs quan treballava. Era un mateix cos.
No hi ha un arbre, un riu, un salt d'aigua dels conreus que hem esmentat que no hi hagi una instantanea del Senyor Ramon Vinyeta. Aquest Senyor el recordo constitut en tres parts. La persona, La Leica i sote les cames La Vespa. Era un conjunt que na be tot plegat.
Un bon dia en una d'aquestes excursions,  baixa just al costat de un pont, al rierol que passava per sota per veure un poc d'aigua de la que es podia veure encara en algunes parts dels rius. La seva sorpresa al agafar-se a una grossa pedra que formava part de  la estructura del pont, va veure unes formes que li crida l'atenció. Amb el mocador neteja la pedra, e inclòs agafa aigua del riu per netejar-la mes, la seva sorpresa va ser que acabava de trobar un fossi'l de tortuga marina formant part de l'estructure de pedres del pont. Havia fet una gran descoberta i tenia que preservarla.
Als pocs dies en un diumenge, agafa un camió de la
 seva empresa concretament un Ford Maria de la O.
na pedra similar a la del pont uns taulons i dos sacs de ciment rapit, tornant al lloc de la troballa.
Els aprenents a "espeleòlegs," paletes i algun profesionals de la construcció, es atansaren al lloc de la Troballa del Ramon. 
El petit exercit munta  amb cordes tensa-les des de dalt del pont a ma i amb una rudimentària bastida, començaren a picar la pedra per el seu voltant desclava-la del seu lloc i tot seguit cambianla per una altre de similars característic  pro sense fossi'l  sense que  cambies amb res la fisonomia del la pared, i si preservant el fossi'l de la tortuga que acaba com a decoració al terra del pati de l'escola de Rocaprevera  .On totom ho trepitxabe passant  per damunt i  degrad anse  fins que a la fi,   ADET una associació Torellonenca ho recupera per guardarlo en un magatzem.

Amb els taulons i el fossi'l de la tortuga cap a casa.

Xavier Castells i Quintana.

GUIXARO 2013.del 6 al 10 de Març. 19a. TROBADA.

Ja ha arribat el dia. De dimecres a diumenge un recull farcit d'activitats. ( programa)

Com anar-hi.

CARRETERA C-16 (E-9)

SORTIDA 83

PUIG-REIG NORD

LA GRUA I EL CAVALL.

Fa uns anys, un senyor de  pages es jubila i optà per anar a viure al poble, ja que a certa edat, es millor estar mes atansat als metges, hospitals i necessitats que sorgeixen, en el dia a dia.
Liquida tot lo que tenia, pro li va quedar un animal, al que li tenia un gran carinyo. Era un cavall. La pregunta era que hem farem del animal?.
El senyor de pages, decidir emportar-se el cavall al poble i posar-lo en el sota terrat que donava al petit pati de la casa unifamiliar.
El cavall sortia a passejar amb el seu amo cada mati, ja que vivien en una barriada un pel separada del poble. 
El animal entrava a la casa per la porta principal, travessava per el passadís que donava al menjador i dalla al pati. El animal es comportava ja que ningú mai es queixa.
Pro. Un bon dia quan el amo anar a recollir el seu amic, per el tom diari el troba mort a terra.  Fou tan forta l'impresio, que el home queda aturat sense saber que fer.
El meu amic F.V vei d'ell i persona propera, per regentar un comerç lo que li permetia estar al costat del public i atendre el vei donat la seva situació  Li demana ajuda. La solució va ser tovar una grua que tragues el animal per sobre la teulada de la casa. I aixi va ser.

IFA. DESEMBOSCAN.

DESEMBOSCANT I CARREGANT.

Carregant en solitari el camió,

 de troncs de plataners 

ajudat per dues rampes.

 Amb el tractel, també ajudar-se a

acostar el troncs a les rampes i dresarlos.

Impressionant el treball

 dels antics xofers de camió,

autentics homes valents.

TRANSPORTS VIÑAS A SANT QUIRCE DE BESORA.

Ramon Viñas i Basegaña,  va néixer a Vinyolas d'Oris, just front l'església.
 Al tres anys els seus pares es traslladant al veïnat de Can Branques  dins el terme d'Oris, a la casa nomenada Can Barral on passa la seva infantesa fins que es casa.

Comparteix el Colegi amb les feines del camp,  ajudant amb tot lo que es menester als seus pares, tal com sabem, a una casa de pages sempre hi ha feina a fer.
Arribat el moment de escollir professió,  busca un aprenentatge en algun dels tallers de Torelló.   Vila on hi han tots els caires d'oficis.
Comença a treballar a un taller de torneria mecànica,  taller que es troba  pujant cap el cementiri, concretament darrera de Can Vives.
 La monotonia del taller no va amb el seu caràcter,  busca algu amb mes llibertat. Un dia passant pel carrer de Sant Miquel, el eix de la Vila, entra al despatx de La Comarcal, empresa de transports que a mes, te la delegació de Renfe,   molt forta ja que a l'època el ferrocarril era el gran transportista dins el estat Espanyol a mes d'altres feines a fabriques del Poble. Dicidid entra al despatx i demana feina al Avi Vinyeta, el qual li dona un marge de proba.

Les oficines de La Comarcal al carrer de Sant Miquel amb el retol de 

RED NACIONAL DE FERROCARRILES ESPAÑOLES.

Deixa el taller i aposta per La Comarcal,   juganse el lloc de treball dins la torneria,  ja que el Avi Vinyeta, nomes li va dir que feria una prova de set dies. Si valia es quedaria, sino auria de prescindir d'ell.
El Ramon comença la feina de camàlic  treballant amb varis xofers de l'empresa per fer la proba dins els diferents caires del transport, fil,ciment, aram, fuste i als set dies torna a l'oficina on tots els xofers que havia anat durant la setmana ja habian passat el" parte." El Ramon va  passa la prova i entra a formar part de la família de empleats de la comarcal.     La proba dels set dias fora porque estava molt prim, i com es sabut la feina de camàlic mereix de ser forçut, cosa que a primera vista al Avi   Vinyeta no li feia el pes.
Al temps com la majoria dels camàlics, el xofers que els veien amb interes els hi deixaven fer  fen maniobres dins les fabriques, aculant i desculant de molls, cambiant de magatzem,  preparant el camió pel mati, dins el garatge, d'oli, aigua, valvulines i altre nivells, aixi de mica en mica aprengue de xofer i obtenint el Carnet de conduir.  Amb el carnet a la ma començar  a menar un camió de la empresa. Un Ford V8 de benzina,  també nomenat" el carrabiner", que mai he sapigut esbrinar que cony significava   "carrabiner" al camió.
Amb aquest vehicle nabe a Sant Joan de les Abadeses concretament, la carretera d'Ogassa on hi havia varies fabriques de ciment.

 Carregaven els sacs a ma, per els contractistes de Torelló on prèviament habien portat els sacs buits de espart en el que es carretejava el ciment a l'època.

 Un altre de les feines del Ramon era, quan arribaven trens de carbó, al ser el vehicle bolquet de l'empresa carregaba a granel amb la pala a l'estació de Torelló, el carbó  per fer funcionar els forns de  la Farga Lacambra, empresa molt reconeguda arreu per la seva fabricació de fil d'aram.
Amb el temps el Ramon es envalantona, decidint muntar-se per el seu conte.

 Era una època de feina i compra un Pegaso Comet. Un magatzem de materials de construcció li havia ofert feina fixa i era la hora de estrena com empresari. Cosa que amb el temps li va funcionar, mes endavant compra un altre camió i alterna la feina de el material de construcció amb una empres textil de torelló.

El remolq per si fa falta.

El 4L dels recados.

Actualment el Ramon viu jubilat, cuidant del seu hort, front casa seva acompanyat per el seu inseparable  gosset.
 Dos de els seus fills cuiden del negoci, mantenint-se dintre batibull que ens ha tocat viure darrerament.

Xavier Castells i Quintana.

MAQUIS. (Persiguin a Torello.)

Imatges de la bolcada de un camio chevrolet del exercit desplaçat a Torelló, per combatre " El Maquis".

La patinada. Enfront la porta de l'estació de Torelló.

La bolcada,

 per quedar el camió en aquesta posició

 o porta  molte velocitat,

 o va picar la pared de la casa i bolcar.

El "efecte tafaner", molt arrelat a les nostres carreteres.

El camió venia embalat de la part de Vilaseca . Al arribar a la corba de l'estació, llisca i ana contra la casa cantonera de la Plaça de l'Estació i del impacte bolca.

Als anys 44 i 45 els maquis, campaven per les serres de Bellmunt i Curull. Aixo preocupava a les autoritats, totes del "Movimiento" o Falangistes.
 La guardia civil no tenia forses ni estava capacitada per estabilitzar la situació. 
Aleshores es va demanar ajuda fora als quals    també es varen apuntar voluntaris dels pobles de la Vall del Ges.
Aquestes forces foranes van arribar del Regiment "Isabel La Catolica"de La Coruña.
Aquestes forces uns cent soldats van romandre a Torelló durant els anys 44 i 45 i varen ser allotjades en varis indrets, amb el temps passaren a la Casa Espona del carrer del Ges i al Hotel Bosch del carrer de la Pau, per la oficialitat.

Els camins dels Maquis.

Els maquis a Torelló no van arribar mai. Es quedaven a Sant Pere, on rebien el avituallament,  per mediació d'algun simpatitzant del moviment revolucionari,  que aixi mateix obligava al forner a entregar li el pa,   i al carnisser la car.
Es movien per les estiregassades serres de Bellmunt i Curull  capçaleres de La Vall del Ges, tanmateix coronades per el Santuari de Bellmunt, antic castell roquer,  talaia preferent de tota La Vall a 1246 metres d'altària,  i el Castell de Curull a 1.300 metres.
El maquis es  repartien per les tres vessants,  la segona era la de la serra dels Llancers, on la seva cresteria es trabuca, formant barbacanes rocoses,  per d'amunt la Vall de Joanetes,   ja camí d'Olot.
I la tercera era per els congostos de la Cogulera darrera Bellmunt, vers  Vidra,  lloc on,  es assenyalen els termes del Ripollès i Osona.
Per aquí es movien els Maquis i per aquí els buscaven els soldats instal·lats a Torelló.
La meva impressió que m'explicaven de jovenet de jovenet,  es que de maquis sols ni havia, un o dos.   Era tot  un exercit molt ben equipat contra un parell d'homes. Una part d'aquestos soldats, tenien el campament sota casa meva,  al garatge dels camions, en cam-astres de fusta, transportats en camions, com el bolcat. Els varen instal·lar  aprofitant l'escalfor de una primitiva caldera de carbó.
El motiu de la seva instal lació,  va ser que les autoritats buscaren varis locals adients dins el poble per acollir-los obligatòriament i els soldats no tinguessin que muntar un campament en el entorn, degut a les fortes nevades.    Els dos camions del meu Pare relegats al carrer, a passar fred i tinguen-los que engegar pel mati després de encendre una foguera sota el motor.  Despres ja varen buscar millors llocs per als soldats.

Les Autoritats de la època.

Xavi Castells Quintana.

SEGONA TROBADA. CARTELLS SANT VICENS DE TORELLO.

Combat de nit.