14 de febr. 2015

BORGWARD.Transports Castells.




El fort de Josep Maria Castells, era el material de construcció, a mes de esporàdics viatges de reforç a les fabriques tèxtils de l'època, que transportistes mes veterans, "els dels temps dels carros", ja les tenien copades.
Tot  i ixi despres de llargues converses i mediacions, entra com a Transportista a HFC, empresa tèxtil capdavantera a la zona, per fer el viatja diari a Barcelona. El camió per la feina va ser un SISU, comprat a Montblanc. A les hores Transports Castells contava amb un Bedford, que feia majoritàriament la feina del material de construcció i el Sisu en exclusiva per la filatura de HFC.
HFC al  amplià la producció a la fabrica de Torelló,   el Bedford molts dies tenia que ajudar al Sisu en el seu dia dia.
El Senyor Castells en veure que a la llarga feria falta un altre vehicle, opta per comprar un camió, similar en característiques al Sisu.
El trobá a La Sagrera, barri de Barcelona, agregat a Sant Marti.Barri tambe conegut per la fabrica Hispano-Suiza i Pegaso.
El camió era un Borgward, propietat de una important fabrica de sabons. "Jabones Benito Ferrer", que opta, per la seva venta i llogar transportistes per fer el transport. El edifici d'aquesta fabrica encara perdura avui en dia.
El BORGWARD era un camió molt maco. Jo crec que la seva compra va ser mes per maco, que per fiable. A Espanya pocs ni havien d'aquest model i trobar recam bis tot un gran problema.
La cabina blava. Un pintat molt ben polit, predecessor del metal·litza i la caixa de fusta xapada en planxa blava lluenta, quedava preciós. Un camio que feia goich.


Borgward B-544
Carrega de 5TN.
Motor de 6 cilindres.
110 CV. Diesel.
Fabricat a Bremen.
Alemania. Entre els
llums i el capo,les entrades d'aire.


Devant el garatge del Senyr Castells a Torelló.
Darrera la casa i sota el taller. Al fons reixat un
dels magatzems al aire lliure del material de construcció.


Un Sant Cristòfol, al carrer del pont de Torelló,
baixant de la benedicció de la plaça de l'esglesia
carregat de canalla. Tanta canalla, com una generació
d'homes de Torelló.


La vida d'aquest vehicle va ser integra en un principi, per L'empresa Hilaturas de Fabra y Coats SA.
La seva feina consistia en carregar les saques de cent quilos de fil  semi-acabat de la fabrica de Torelló, cap a la fabrica de la mateixa empresa a Sant Andreu de Barcelona, al carrer de Sant Adrià per fer el merceritzat i acabat.
De tornada, cap a Torrelló, carregat de balas de cotó, a mes dels varis, documents, cartera etc, que es recollia als magatzems de H.F.C a de Sant Marti, al carrer de Berenguer de Palou.
El motor era flac carregat de cotó cap a Torelló. En un dels viatges a la Pujada de Sant Antoni, al terme dels Hostalets de Balenyà, va petar. l'avaria era grossa, ja no es va dur al taller. Es va remolcar a un lloc pla per el transvasament de la carrega i d'alla directa al garatge del carrer de Sant Antoni de Torelló i esperar aconteixements. No hi havia recam-bis i es tindria que fer tot manualment.La seva vida va ser minsa a Transports Castells.

MOTOR.
Entre els compravendes de l' epoca, "algu" sabia de un motor Borgward, a la zona de Montelimar. A França. Un transportista el baixaria, motor i canvi fins un taller de un llogaret vora Bourg Madame.
El senyor Castells va desmuntar el canvi, també el bloc i en dos viatges un poc sospitosos, el va passar fins a Puigcerdà, en un cap de setmana turístic d'hivern on els Gendarmes no sortien de la garita. Baixaves tu amb el passaport a la ma i a corre.
El maleter del cotxe un Buick, tot anar furrat de espitlleres, sacs i mantes. sempre va fer pudor a oli.
Al garatge del carrer de Sant Antoni es va muntar el motor, a ratets, sense preses. El Sisu un altre camió comprat per el Senyor Castells, ja feia la feina.El vell Bedford nabe fent el ciment i els tochos, com el viatje a Mataro de SA.YMBERN.
Amb el motor nou, poca cosa ja va fer aquest camió. Viatges a Calaf, a la bòbila de Sugrañes, a carregar tochanes. Ciment a La Pobla de Lillet. També feia dos vols setmanals des de la Colònia SA.YMBERN a El Pelut, fins l'altra fabrica de l'empresa a Mataró. I algun dia ajudar al Sisu en el seu viatge diari, per pujar bales de coto. Habia perdut la corona. Era un camió problemàtic. En un dels viatges a Mataro,. Va tornar a petar el motor. El Senyor Castells el abandona en un reco del garatge. Algun dia l'arreglaria amb la calma. Jo cada dia amb "caps" li treie el pols i li movia la direcció. Quan  en tregues el carnet, el meu Pare l'arreglaria i seia el meu camión. El carregaria de sacas i de cotó. Un dia un chatarrer sel va endu. Quan vaig tornar del col·legi i no hi era, va ser un gran disgust per a mi. El meu Pare hem va dir que quan fos gran hem compraria un MG descapotable. Mai un camió.




Dedicat a Jesus Prieto.