3 de set. 2014

H.F.C EL TRANSPORT 2.




Abans de les cinc del mati, l'ajudant arribava al garatge de Torelló, on es guarda el camió, carregat de fil del dia anterior.
 Si ere per el hivern feia molt de fred.  Torelló es fred. Hi havia un ajudant que venia amb bicicleta des de la Mambla D'Oris, una altre colonia mes enllà de Borgonya.    A la Mambla feien Carburo.


L'ajudant compro baba, el nivell a la vareta del oli, i si ni falta i afegia de un gros  bidó. Despres afegia aigua al radiador. Tot seguit arrancar el camió. Netejar  amb "caps" els vidres, obri la grossa porta del garatge, mentre que a les cinc en punt arribaba el xofer.


Torelló, despuntant el dia.

Una petita salutació i ja amb el motor una mica calent es sortia del garatge, pujant carrer amunt per travessar el fosc i solitari poble cap a la carretera de Manlleu.  Travessant la boira, element imprescindible durant tot l'any d'aquestes conrades.
Alguna vegada al pas nivell de Malianta l'ajudant tenia que baixar i caminar junt la cuneta amb un "lot", perquè el xofer no es surtis de la carretera.



Tercer camió que transporta el Fil 
de Torelló a Barcelona, i puja el coto.

Passat Manlleu i enfilant cap a Vic, la boira afluixava per ja desapareixeré, completament a Tona.       Altre vegada al Hostal de les 4 carreteres.
Aquella hora del mati, tan la gasolinera, com el hostal, erer un bulli de camions i gent.
Els quatre "postes", de les cinc fins les set del mati, no donaven l'abast, sempre es tenia que fer una mica de cua.
Pro un cop posar el camió en paral·lel al "poste" i entregades les claus del dipòsit al gasoliner, es acabava l'espere.
  El gasoliner feia el ple. Feia el "vale"i aparcava el camió en el gros aparcament.  Tot tornant per a resposta a un altre, passabe per el bar, te entregava les claus del camió, fen-te firmar L'albara, i tot seguit marchan amb un "bondia", cap a fer el ple a un altre.
 Al "Poste", ja hi tenia un altre camió, esperant. Un operari per "poste".


Hostal 4 carreteres. Tona.

Pel mati, era costum prendre un cafè amb llet , alguns, una barreja uns altres, tot fen una torrada amb all, oli i sal, al foc a terra del bar del hostal.
Tona, es el lloc mes alt a la ruta entre Barcelona i Torelló. Fins a Tona hem pujat. Ara toca baixar.
La sortida del Hostal es feia amb una mica de ordre, com tothom es coneixia, ja que sempre eren els mateixos transportistes. Provenin de Sant Joan de les Abadeses, Campdevànol, La Farga de Bebie, Ripoll, Sant Quirze de Besora, Torelló, Manlleu, Vic. Els mes agosarats sortien primer i els mes lents depues. Erer una manera de no desestorvar-se en els congostos d'Aiguafreda, Figaro, La Garriga, amb pronunciades corbes, fins planeja ja a la altura de L'Ametlla i Granollers.
Si algun dia un de els lents sortia abans d'ora, era criticat per  la  reste de companys, ja que de Tona a Granollers a les sis del mati erer un gran serp de camions.
El primer solia anar un conductor de Ripoll, crec de Cotolla, que ja se el nomenava com L'alliga.

ENTRADA A LA FABRICA DE SANT ANDREU PEL CARRER DE SANT ADRIÁ.


Delimitació del complex fabril de Sant Andreu.
Al fons, partit pel carrer de Sant Adrià, queda
en peu l'edifici de la biblioteca.


A les 7'15 el camió entrava per la porta de la fabrica de Sant Andreu, per l'entrada del carrer de Sant Adriá. La bascula era petita, el camiòn era gros es tenia que pesar per eixos.





Un cop pesat es aparcava davant la sala de calderes i amb el entrepà a la ma es sortia de la fabrica, caminant,  per arribar al Bar Leandro al  carrer del Segre. Just darrere la fabrica.
 Es prenia l'entrepà portat de casa, junt amb un gros i llarg got de vi negre rebaixat amb sifon. Unes olives trencades per acompanyar i tot seguit un carajillo de ron Pujol.
A les 8 en punt, hora que començava la colla de descarrega, el ajudant pujava dalt del camió tirant el grossa lona terra, despres d'haver deslligat les 30 i pico de cordes que l'aguantaven a la carrosseria.
Un cop la lona era a  terra es estirava completament,  el xofer i el ajudant, un a cada punta, plegant longitudinalment fins que queda a l'amplada de mitj metro. A les hores es plega sobre si mateix, per poderlo manegar, entre dos.
Una fila indi de 14 ó 15 carretoners esperaven ja les saques. Tot un ritual de cares series i mirades enlloc.
L'ajudant pujava altre cop dalt la carrega i tirava la primera saca.          Al caure de certa altura, el xofer abaix la ressola-ve amb les mans per evitar el cop a terra i que es rebentes. Es tenia que fer molta força per aguantar la saca.
Les altres files mes baixes ja es anaven deixar caure soles, aguanta-les per les orelles desde dalt. Aixo si,  tenien que quedar dretes ja que el carretoner, les peguesa agafar be i entrar-les al magatzem.
A mida que es anave tirant endavant a la caixa del camió, el xofer, desde abaix  anave obrin laterals, per facilitar la descarrega. El Europa amb Acerbi, tenia quatre portes laterals.
Quan el camió, no disposava de laterals abatibles, entre el xofer i el ajudant un agafat a cada orella de la saca, es estirava fins la culera del camió. Un fort exercici de malucs.

Al ser el terra de la fabrica en aquesta part emporlanat, les rodes dels carretons eren d'acer, portant coixinets de boles dins l'eix, fen un peculiar soroll que delatava a totes les carretoners.


Tres camions al servei de HFC.


Un cop descarregat el camió, pujada la lona,  tancats tots els laterals i  posats el quatre cadenats interiors de la caixa, sense perdre un segon cap a carregar cotó. Al Moll. A Hospitalet en un magatzemistes que es deia Juan Herp, o a algun altre magatzem de Barcelona on la Companya havia fet alguna compra.   I Tornar a començar.



El primer recader dins la fabrica de Sant Andreu.

Un altre transport dins La Compañia, era entre la fabrica de Sant Andreu, i la de enfront dins el mateix complex que el carrer de Sant Adrià, partia per el mig.
A la fabrica d'enfront. On actualment resta un edifici de la fabrica convertit amb biblioteca publica i la reste en parc i fonts ornamentals. Es feien el tintat dels cabdells de fil. El transport en un principi amb carros i cavalls va devanir en el temps a unes petites Fenwick, preparades per carregar unes grosses gàbies, plenes de fil , i degut al poc transit viari de la època, eren un continuat anar i venir. Travessant el carrer.



Les Fenwick grogues de Sant Andreu,
 que travessaven sense parar de fabrica
a fabrica el carrer de Sant Adriá.


Treball extra. Recollint unes bales que varen
cremar al tenir-les emmagatzemades, fora el pati
de la fabrica, tapades amb toldos, molt de temps.
Esperant?.