AUTOBÚS SAURER L4C. El "Glaswagen". 1959.
Petit Autobús, pro exclusiu.
Remuntant a l'historia de Saurer, del capítol anterior. Franz Saurer el fundador era un alemany, que va emigrar a Suiza on munta una petita fabrica de maquinaria.
Al 1904 el seu fill Adolf, va ser qui fabrica el primer autocar. Aleshores fins 1980 que va cambiar la marca i el accionariat Saurer no va deixar de fabricar autobusos i camions amb les marques SAURER i BERNA. Altra faceta important, erer la fabricació de maquines de teixir, els TELES, anat per fabriques tèxtils de Catalunya, moltes vegades hem trobada caragolat amb acer la xapa de la marca.
El meu SAURER L4C en miniatura.
Les característiques tècniques d'aquest petit autobús,
erer un petit vehicle de aproximadament, de nou metres
i mig de llarga, amb una amplada de 2,25 metres,i un
pes en vuit de uns 7.000 kilos., el motor amb un cubicatge
de 8.720 cms cubics, proporcionava una força de 125 cavalls
de aquells temps. La caixa de cambis sense sincronitzar, tenia
8 marches i els frens eren d'aire. La velocitat màxima era de
70 K/H, suficient per anar en el seu recorregut de tobogans.
Jo he mirat de fer Suissa per carretera, i deu nido la de collades,
paelles e inclòs camins, per donar-li la volta al Pais.
Avui en dia l'autopista ho soluciona tot. També es perd el encant.
Arribes als llocs, visites i vas al altre lloc,
sense el gust de saber per on hi has arribat.
Set fileres de seients, amb una capacitat per trenta
persones i el xofer, amb un gros maleter darrere,
conforma el habitacle. La carrosseria a mida que
anava nan enrere, pujava de mida, ja que a les paelles,
la culera no escombres el terra de la carretera, junt amb
el peraltes.
A mes de tenir totes les finestres panoràmiques els
seients es podien girar de costat, una novetat.
Sobre el parabrisa, ala part de dalt hi ha un petit
bolet, entrada d'aire forçat pel vent.
Gran quantitat de petites obertures laterals,
ja que al ser Suíssa tan montanyosa,
el motor tingues mes refrigeració en les
grans pendents.
El conductor tenia l'entrada per una porta a l'esquerra
i els passatgers per la porta col·locada a la dreta.
Imatge del sostre completament solejat,
era mol agradable, per els paisatges i el
Sol, pro també tenia inconvenients, al hivern
la calefacció es perdia resultant insuficient,
També hi havia petites filtracions d'aigua.
hi havia uns petit gerros, on el conductor de bon mati,
abans de emprendré viatge, i colo-caben uns rams de flors.
Els vidres panoràmics en alguna corba, tallaven la respiració
de mes d'un viatger.
Els conductors, a aquest petit autobús, l'anomenaven
el Glaswagen (cotxe de vidre), també li deien
Alpenwagen, ja per ser gran part del recorregut,
les muntanyes dels Alpes. El passatgers li deien
el "POSCHTI, el coche que els hi porta el correu.
De totes maneres era el SAURER L4C.
El tablier molt centrat al mig, per dominar mes les corbes.
Inclòs es fabrica una serie de L4C, que incorporava
el volant a la dreta per poder filar mes fi a les corbes
sobre el precipici.
El gran portaló de darrera, sols servia per pujar les
saques del correu i equipatge.
Per acabar una curiositat d'aquests petits-grans Autobusos
era la seu clàxon. Era costum a l'època (jo Recordo),
a les corbes tancades tocaves el clàxon per advertir per
si venia algun vehicle de l'altre banda, evitant la col·lisió.
Els autobusos postals Suissos, la policia i les ambulàncies,
eren els unics que podien tocar un clàxon de tres tons.
Concretament en aquest vehicle el seu so era tret de l'apertura
de l'opera de Rossini, Guillermo Tell.
ADORNO FINAL de dos SAURER, fotografiats
aquest mateix estiu. Encara duren, i si te acostes
per veure detalls, son veritables maquines.
Maquetes de SAURER i BERNA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada