Jordi Borras es una persona afable i senzilla, també, un gran conversador.
Hem passat un mati acompanyats per la pluja sentats al seu despatx a la Base de Cervelló.
La converse, per cert molt amena, han estat mes aviat de records, no de la posició, actual del Transport. Per cert, feta una merda, i plena d'entrebancs.
Actualment, el Jordi mana l'empresa junt amb els seus dos fills, amb una trentena de caps-tractors i el doble de semiremolcs. Un dia es necessita una banyera grossa, altre una curta, altre una cuba, es te que tenir una mica de tot, per anar tirant endavant en aquests temps tan complicats.
El Jordi va començar al transport de molt jovenejat, tenia setze anys, una DKW i cap carnet. Els pares eren de pages, a Molins de Rei, a ell no li agradava el camp, pro tenia l'obligació d'ajudar la família, lo que feia, i a mes entra a treballar a Textil Samaranch. SA. Aquesta empresa estaba especialitzada i reconeguda en la fabricació de banues i cobrellits. Aixi el Jordi ajudaba al camp dels Pares i feia un jornal diferent a l'empresa Texti..
Plega de Samaranch i amb la DKW, comença a fer ports intens dintre Molins, tanmateix cop portar a Plaça i petites botigues tot lo que els camps del Pare, produïen.
La primera Furgoneta del Jordi.
Al divuit anys el Jordi, es treu el carnet de segona, i compra una altre furgoneta, mes moderna que la DKW, pro del mateix tarannà i amb les sigles AUTO-UNION. El motor seguia estanel original per les dues, de dos temps.
L'autentica AUTO UNION, pintada del color Butá.
La tercera furgoneta, mateixa carrosseria diferent motor.
Ja amb el motor Mercedes Benz. DE Gas-Oil.
Si mirem fotos de camioners, guardades al blog, la postura sempre es igual.
Igual que la anterior, aquests vehicles eren de dos temps, benzina barrejada amb oli. El motor pràcticament el mateix amb algunes novetats, com la barreja del oli automàtica, i una carrosseria molt moderna per aquells temps. Amb aquesta furgoneta amplia horitzons, com anar al Born de Barcelona, carregar fruites, verdures, patates i un in acabar de recados per els petits comerços alimentaris de Molins . No deixa també de servir a aquests clients els producte, amb preferència dels camps del Pare. Amb aquesta furgoneta i una altra que compra igual, pro dièsel, amb el Motor Mercedes Benz, el Jordi, contracta un xofer, i agafa el repartiment del gas Butà per la Vila. De dia Butà, de Nit al Born, i ixi es na ben turnan.
Borrosa fotografia del AVIA 3500.
Els detalls i el pintat de Butà.
Imatges del EBRO, carregat amb les gabies de Butà.
El Pegaso Barajas treu el morro per la dreta. De el
Avia 600 i del Pegassin no es troba cap fotografia.
El quart vehicle va ser un AVIA 3500, i la feina continua igual. Amb aquest vehicle ja podia anar a Barcelona carrega el Butà en Gabies, amb el consegüent estalvi de feina. El Jordi a aquest Avia, li busca una altre feina. A mes de portar les gabies de butà, el AVIA entra a treballar per un escorxador d'aviram, nomenat SARRES, també a Molins. SARRES, li dona mes feina i la flota es amplia amb un Ebro C450.
Sarres, feia la compra del aviram viu, virtualment "amb presencia"i telefon, com avui en dia a la LLotja de Bellpuig, tot seguit es pasabe nota telefònicament a Jordi, dels llocs de recollida de la compra.
Les granges desperdigades per tot Catalunya com Vic, LLeida, Mataro, Tarragona. Segons el dia de compra a la LLotja Bellpuig tocava anar a buscar els pollastres, cap el Nord o el Sur.
A SARRES un cop descarregades les gabies, es limpiaba ben net el camió, amb manguerazos d'aigua, i carrega el pollastre ja mort envasat i etiquetat, per els diferents mercats de Barcelona. Com Mercat de Sants, Hostafrancs, Hospitalet, e inclòs algunes vegades al de Sant Josep a la Boqueria, ja dins de Barcelona. El xofer no repartia, sols recollia a la nit. El Jordi ho feia seguir tot.
Arriba el moment que compra un Pegaso Barajas, que va tenir molt poc temps, substituint per un AVIA700, i tots dos dedicats exclusivament a l'empresa de Butá. Quan un camió feia el Buta, Les gabies no es descarregaven del camió, que es deixava al concessionari, del combustible, el qual na be descarregant el camió, sota demanda i al mateix temps el anava omplin de bombones buides. Quan el camio ja estable ple de envasos vuits altre cop cap a Barcelona a carregar de nou, fen la mateixa operació. El xofer i el Jordi, continuaven amb furgoneta i el EBRO treballant l'aviram.
Amb el temps i degut a les penúries físiques que comporta el repartiment del butà, principalment quan es havien de pujar a coll les bombones als pisos, el Jordi cambia de feines automàticament. Deixa els anteriors treballs i entra a treballar de ple amb el Ebro i el Avia 600 a Cartonatjes Domenech de Cervelló.
Reparteixen caixes de cartró a tota la província de Barcelona i Tarragona. Ja es una altra manera de treballar. La carrega ja es fa paletitzada, sols cal remuntar algunes caixes, aixo si a casa el client cal desfer els palets i descarregar a ma.
Cansat de repartir caixes de cartró, amb el temps el Jordi compra una Tractora Barreiros 300 i un semiremolc-banyera DAF al concessionari dels quatre camins de Esplugues. IBERTRACCIÖN, concessionari de Barreiros i semiremolcs DAF.
Amb aquest conjunt entra a treballar a una de les empreses punteres de Molins. CIMENTS MOLINS. La feina consisteix en subministrá pedra de la cantera de Vallirana a la fabrica de Molins. El camió el menen dos persones el Jordi i el Xofer. Un treballa de dia fen el viatge de la cantera, l'altre treballa de nit portant "krinkel"?( roca de ciment cuita sense moldre, al port de Barcelona.
Als sis mesos de treballar per l'empres es augmenta flota a mitges amb el cunyat afegint un altre trailer. Concretament un Pegaso 306, ja que l'empresa l'obliga per la feina.
Al cap del temps, un dels mes gran transportista de MOLINS, amb cubas per ciment a granel, per raons que no venen al cas, plega. El Jordi s'afanya a la compra, del vuit que ha deixat l'altre empresa, fent la gran remuntada dins de Ciments Molins.
El restes ja es Historia, TRANSBORRAS .S.L., denominació actual de l'empresa continua treballant amb una trentens de tracto res, i un munt de semiremolcs, adequats per cada carga, per anar alternant amb varis clients en aquest mon tan convuls que vivim avui en dia al Transport. Gracies i per molts anys Jordi.
Els diferents semiremolcs, segons les feines del moment.
Una caixa xatarrera.
...per cendres i residus fins.
Semiremolcs, esperant a la "campa", per
les feines que es necessitin.
Se escribe "clinker".
ResponElimina